For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Ballesteros amb l'equip de tinents d'alcalde que té com a novetats Alejnadro Fernández i José Luis Martin (PP) i Josep M. Prats (Unió) (foto: MAURI)

Ballesteros amb l’equip de tinents d’alcalde que té com a novetats Alejandro Fernández i José Luis Martín (PP) i Josep M. Prats (Unió) (foto: MAURI)

Un poble, una ciutat, no és un país. En el govern d’una ciutat les ideologies són importants, però … menys. En el dia a dia, el poder d’un alcalde sobre el conjunt de regidors és molt més rellevant que el d’un President sobre els diputats i diputades, i a l’oposició municipal hi fa molt més fred que a l’oposició parlamentària. El nostre alcalde ho sap i ha jugat les seves cartes en una timba, això sí, molt arriscada. No és un pacte de futur. És un pacte de partits polítics en retrocés (l’any 2011 haguessin sumat 21 regidors d’un total de 27, i ara en sumen 14). Ballesteros s’ha jugat totes les fitxes a un sol número, tot esperant que la “boleta” hi caigui i pugui cobrar-ne les rendes  l’any 2019.

La boleta, junt amb d’altres petites boletes, es diu Jocs del 2017 i entorn ferroviari, i la possibilitat de fer ple, a partir dels desitjos de l’alcalde, no li podia donar ningú més que els regidors del PP. La lògica política de l’alcalde probablement el porta a pensar que, a Madrid, no hi ha millor majoria que la que conformarien PP i PSOE, i -si l’encerta- es posiciona com el “rei del mambo” a nivell municipal i es garanteix el suport financer als Jocs del Mediterrani i el millor escenari per resoldre els dèficits ferroviaris de la millor manera possible. I llavors la ciutat l’aplaudirà i li premiarà el pacte. Si no l’encerta … pobre ciutat.

“Ballesteros es juga el futur a un sol número, tot esperant que de la ‘boleta’ (Jocs i tren) pugui cobrar-ne les rendes el 2019”

Podia pactar amb ERC?. Si, però … per fer què?. ‘El procés’ li provoca urticària. El Govern de Catalunya li deu diners i ell sap que no els hi pot pagar. Són contraris als Jocs, i anant-hi amb el trabuc, Madrid no construirà ni mig ascensor a l’estació d’Adif. A més … no sumen. Afegir-hi ICV?. Ho voldria una ICV més preocupada per no cedir-li espai a la CUP, o no caure en mans de Podemos, que en trobar el seu propi camí?. Tampoc volen els Jocs, i segueixen confiant en pescar vot entre els joves socialistes. Hi hagi hagut o no trucades o reunions, no ha donat la sensació, en cap moment, que ni ERC ni ICV tinguessin cap interès en entrar a formar part del govern, i així no es genera l’empatia que requereix un govern de coalició.

El PP, necessitat de “treure pit” (encara que li pugui explotar a la cara), ha jugat les seves cartes, i conscients que els pactes municipals tenen més a veure amb les relacions personals que amb ideologies, s’han ofert encara que això els pugui portar, si no governen a l’Estat, a la seva desaparició com a partit en l’àmbit municipal. Ciutadans, amb la mel als llavis de l’arrencada de cavall a les municipals i les autonòmiques, i la vena als ulls de l’aturada de ruc a les generals, encara no ha trobat el ritme ni el lloc al  saló de plens, i no saben si tindran temps per a trobar-lo. La Convergència d’Abelló segueix instal·lada en la dialèctica entre no entendre què va passar i el no saber cap on anar, i així és difícil que sàpiga amb qui vol pactar, ni tant sols si vol o no vol governar, ni per fer què. I Unió Democràtica?. Saben que la democràcia cristiana, quan està governant, no desapareix mai. Doncs … això.

A l’altre banda, la CUP només està disposada a pactar amb la fiscalia. El no a tot és un escull massa important a l’hora de parlar de pactes i concessions als altres. Legítim, necessari, però … marginal.

“Tarragona comença a necessitar com alcalde algú que no pensi com l’actual”

O sigui: si jo pensés com sembla ser que pensa el nostre alcalde … probablement hagués fet el mateix que ha fet ell. Es clar que … potser Tarragona comença a necessitar com alcalde algú que no pensi com ell. Doncs … atents a la boleta. Si no cau on ell ha apostat, no serà candidat el 2019 i, si és candidat, no serà alcalde. Però si hi cau … els nostres conciutadans igual el deixen tornar a apostar, i el poble sempre té raó.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *