Carregant ...

‘Amb ulls ganxets’: més amistats perilloses

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Fernández, Ballesteros i Prats, després de signar l'acord de govern a Tarragona (foto: cedida)

Fernández, Ballesteros i Prats, després de signar l’acord de govern a Tarragona (foto: cedida)

Benvolgut director,

Veig que, un cop més, els pelacanyes heu anat darrere dels ganxets. Nosaltres, aquí al Baix Camp, sempre som pioners en tot tipus d’iniciatives, pactes electorals insòlits inclosos. A la meva anterior carta ja te’n vaig parlar, ja, de les amistats perilloses de l’alcalde Pellicer amb els d’Ara, però això vostre ho ha superat tot. PSC, PP i Unió. Tot sigui per tenir un govern estable, suposo.

Pensa si la cosa ha fet bullir l’olla que fins i tot el president espanyol en funcions, el senyor Rajoy, ha lloat al pacte a Twitter. Ha dit, i cito textualment, que el pacte de govern al vostre ajuntament “és intel·ligent” perquè “prioritza el benestar dels tarragonins”. Ha de ser veritat, perquè si en Mariano té una virtut, sens dubte, es tracta de la seva intel·ligència.

Val a dir que el mateix batlle ja ho ha admès, que de portes enfora aquest ménage à trois amb l’Alejandro i el Josep Maria Prats pot haver sorprès força gent. Ell, però, sempre tan correcte, ha dit que és “un pacte de valents” i que no en té, res “d’ideològic”. Suposo que per això mateix se’l va poder veure tan pinxo, ell, a la manifestació d’Amposta en contra del Pla Hidrològic. Un pacte que, ai sí, han impulsat els seus nous socis de Madrit, aquells qui diuen que els seus pactes són tan útils.

Amb tot, i més enllà d’aquestes amistats perilloses del Pep Fèlix, qui deu estar que s’enfila per les parets és l’amic Abelló, de Convergència. Ell vinga a prometre rock n’ roll i vinga a pagar sardinades a la gent gran i apa, tu, arriben aquests d’Unió i li prenen la cadira. Ha de fer mal, suposo, això de sentir-se traït. Preguntem-ho a la Victòria Forns, i a veure què ens diu.

No et pensis pas, amic meu, que Reus torna a ser l’oasi habitual. No, i ara. Són dies d’intensa activitat política, de ball de cadires, i carteres amunt i avall, i promeses, i rodes de premsa entre còmiques i tristes. Ara s’ha sabut que ERC i CiU negocien l’entrada dels primers al govern. Al final això semblarà el mercat de Calaf, tu. I per acabar-ho d’adobar, fins i tot la CUP ha dit que vinga, va, que potser ens abstenim als pressupostos i així tots amics.

Francament, jo ja no entenc res. A veure, mai els he entès gaire, els nostres polítics. Però tanta anada i vinguda i tanta lleialtat de pa sucat amb oli em fan pensar més aviat en les ganes que tenen uns i altres de poder tallar el bacallà. Ja friso per viure la nova trobada bilateral entre els dos nostres eixerits alcaldes. Entre tants socis de govern com tindran, hi haurà bufetades per sortir a la foto, ni que sigui allà, al fons, plantat com un estaquirot.

Ben cordialment des del bar de l’Orfeó reusenc,


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *