17.3 C
Província de Tarragona
Dissabte, novembre 2, 2024

‘Pas de ronda’: Aliances de vella escola

Palau Municipal a la plaça de la Font (foto: Fet a Tarragona)
Palau Municipal a la plaça de la Font (foto: Fet a Tarragona)

Just abans que el primer any del suposat darrer mandat al govern de Josep Fèlix Ballesteros (PSC-PSOE) arribi a terme, la notícia més rellevant en relació a la composició del govern municipal passa pel pacte que han subscrit el PSC-PSOE, el PP i UDC. Una notícia que ha fet córrer rius de tinta —per a mostra, aquest article i d’altres que giren a l’entorn d’aquesta estratègia pactista— i que, òbviament, determinarà el futur del Ple Municipal els darrers mesos.

 

Teòricament, i vist des de la graderia, el matx té un desenvolupament diferent des d’ara. Amb el pacte entren al govern els dos partits que fins ara no hi eren i se suposa que això ja prové d’un terreny abonat, propiciat pel sentit de vot favorable amb l’aprovació dels pressupostos, o dit altrament, un primer tast com a conseqüència dels nou escons socialistes del consistori.

 

Potser alguns haurien volgut aplicar la doctrina del lleidatà Ros a la ciutat de Tarragona, però és evident que (Oh! Sorpresa) no ha estat així. Amb un pacte del PPSOE amb UDC tenim com a resultat un suport de dretes, una jugada totalment pensada en clau tàctica per reforçar i apuntalar els projectes estrella del mandat socialista com són els Jocs del 2017 o les eternes reformes del Mercat, però no oblidem també el funcionament diari de la casa. Per fer-ho, Ballesteros anirà de bracet amb els populars que —a dia d’avui, si més no— encara governen Espanya, i també dels cristians d’Unió, en declivi total després que el seu capitost Duran i Lleida no revalidés el seu escó a la cambra baixa espanyola i bona part de la seva massa s’escindís en un partit democristià de nova fornada.

 

Però no oblidem un element que ens trobem a escena. Al menú del dia hi ha un plat de mal pair: a la taula de la fiscalia hi ha casos com Inipro, que ja ha propiciat la desfilada de diversos capitostos socialistes per la magistratura provincial, i d’altres casos que per algun o altre motiu encara no han acabat d’esclatar o avançar legalment. Convé no obviar-ho perquè el que avui sembla una solució pot no ser una altra cosa que la vella dita de pa per avui i gana per demà. En aparença, si més no… perquè tot es veurà en un futur no llunyà.

 

Al cap i a la fi, i segons sembla, no deixa de ser tot una aliança de vella escola: unir tres partits en declivi (PSC-PSOE, PP i UDC) i governar la taifa tarragonina que, com diria Dames i Vells, «vuelve a ser una bassa d’oli».

Albert Ventura
Albert Ventura
Filòleg i escriptor
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here