Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Al terme municipal de Tarragona hi ha espais agrícoles i de natura. Foto: FET a TARRAGONA

Al terme municipal de Tarragona hi ha espais agrícoles i de natura. Foto: FET a TARRAGONA

El proppassat 28 de febrer hi va haver eleccions agràries a Catalunya. Les eleccions ja no eren a Cambres Agràries, afortunadament, de manera que al darrer vestigi del franquisme al camp català li cantaven  les absoltes. Eren, simplement i democràtica, unes eleccions per determinar el nivell de representativitat de les diferents organitzacions agràries, en els àmbits als quals són cridades.

La curiositat em va portar a seguir les eleccions a la nostra ciutat. El cens, entre persones físiques i jurídiques: 36 electors. Una mesa electoral amb tres persones (més tres suplents), acceptaven el deure cívic de garantir una votació amb plenes garanties, entre les 11 del matí (hora d’inici de les votacions) i les 6 de la tarda (hora de tancament del col·legi electoral); és a dir: els 30 votants que no eren susceptibles d’estar a la mesa, podien votar a raó d’un votant cada quinze minuts. Però, ai las!, els votants reals només foren 7!!!; es a dir: un votant cada dues hores, i un, per fer-ho tot plegat més rodó, … va votar en blanc. Els resultats?: cinc vots per a Unió de Pagesos (UP), un a JARC, i cap a ASAJA.

“La ciutat ha de cuidar i reconèixer els seus pagesos per mantenir un territori fèrtil”

Si seguim jugant, cada pagès -convençut de ser-ho- hauria d’alimentar a 17.000 veïns de la ciutat. Si això és així, jo vull conèixer el que em toca, el que m’haurà d’alimentar. Vull fer-li un monument; mimar-lo; dir-li coses agradables; ajudar-lo; vigilar que cobri uns preus que li permetin viure, i explicar-li que, contràriament al que pensen d’ells la majoria dels nostres representants públics, jo si crec que són un sector estratègic del nostre país; el primer sector estratègic.

No és broma: la ciutat no ha sabut mai que té pagesos; no els ha cuidat, ni reconegut, ni mimat. I ho ha de fer. Per l’equilibri territorial, per coadjuvar a l’autosuficiència alimentària com utopia necessària d’un nou país, pel paisatge i, sobretot, pels nostres nens i nenes, una majoria dels quals es pensen que les pomes neixen a les prestatgeries del supermercat, i que les gallines i els ous no tenen res a veure. Sense pagesos no hi ha territori fèrtil, i sense fertilitat no hi ha vida.

Doncs… això: en nom d’aquells 7 pagesos convençuts de ser-ho: Visca la terra. I, si cal per fer-la viure, que mori el malgovern.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *