Carregant ...

Ciutat Jardí: L’edèn imperfecte de Monguió

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Vista general de Ciutat Jardí, entre el passeig de Sant Antoni i la Via Augusta. Foto: DAVID OLIETE

Vista general de Ciutat Jardí, entre el passeig de Sant Antoni i la Via Augusta. Foto: DAVID OLIETE

Pau Monguió (1865-1956) va idear fa gairebé noranta anys una urbanització moderna i funcional de cases baixes amb jardí i vistes a la platja del Miracle, on Tarragona pogués crèixer. El reconegut arquitecte, marcat pel modernisme, alumne de Domènech i Montaner, va tirar endavant el seu somni just al final de la seva carrera, gràcies a la iniciativa privada. Ell mateix va dibuixar els plànols i façanes de bona part de les cases, quan encara no s’havien fet ni els carrers. Naixia la Ciutat Jardí, encara avui un lloc privilegiat per viure-hi, amb part d’aquelles cases ben conservades i protegides.

La imponent façana de la casa que fa cantonada entre la Via Augusta i el petit i costerut carrer d’Huyà, amb vistosos elements decoratius de color blau cel, adverteix el vianant despistat que aquest no és un xalet més ni l’indret d’un barri qualsevol. Sis carrers i una quarantena d’immobles constitueixen la Ciutat Jardí, aferrada sobre un turó, sota el passeig de Sant Antoni, i delimitada, com si fos una frontera, per l’antiga carretera de Barcelona. Els carrers estrets i les fortes pujades releguen el trànsit i els vianants forasters a un segon pla. El silenci i la tranquil·litat són dos dels molts tresors que dissimula el barri. “Aquí s’hi viu molt bé, és un privilegi”, comenta, com qui no vol la cosa, una veïna.

El blau intens del mar, visible des de la majoria de finestres, terrasses i balcons, és un altre dels regals de la Ciutat Jardí. L’arquitectura d’inspiració modernista és ben visible encara, tot i que discretament, a les façanes d’una dotzena de cases. Res aquí sembla ser fruit de la casualitat. Xalets moderns, cases més corrents i habitatges de fins a tres plantes han acabat omplint l’espai, de manera una mica desendreçada, en una urbanització que sempre puja o baixa, poc convencional, marcadament familiar, amb una colla de cases on comparteixen vida, en plantes independents, fins a tres generacions.

És el cas del Josep Samper i l’Anna, que viuen amb els seus tres fills en una de les cases del carrer d’en Ribes. “Ens encanta la tranquil·litat del barri i que estem a dues passes del centre de Tarragona”, expliquen. L’Anna ja es va criar en aquesta casa amb els pares i els avis, i després de passar alguns anys fora, a l’Arrabassada, ella i el Josep van decidir tornar-hi per fer créixer la família. Quan arriba l’hora d’anar a buscar la canalla, un parell de carrers amb forta pujada i unes escales els connecten ràpidament amb la Part Alta.

(…)

Així arrenca el reportatge sobre Ciutat Jardí que publiquem íntegrament al número 16 del FET a TARRAGONA. La revista la podeu trobar a les llibreries i quioscos de la ciutat amb el segon fascicle del col·leccionable ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’, dedicat a les Muralles romanes. Els dos productes al preu de 5€.

Aprofiteu ara per fer-vos subscriptors del FET a TARRAGONA per només 30€ tot l’any. Rebreu a casa les revistes i els fascicles i podreu gaudir de les activitats culturals gratuïtes que organitzem, com la visita a les Muralles programada per aquest dissabte 2 d’abril i que ja ha omplert totes les places disponibles. Podeu clicar aquí i formalitzar la vostra subscripció. El periodisme de qualitat necessita el suport dels lectors.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *