La ministra de Foment en funcions, Ana Pastor, anuncia que d’aquí un any ja estarà en funcionament el tram del Corredor del Mediterrani entre Vandellòs i La Secuita que posarà fi a la situació més indigna del mapa ferroviari a Catalunya: la via única d’uns 40 quilòmetres al sud de Tarragona. Un coll d’ampolla que cada dia provoca retards i incidències diverses en els trens que fan el trajecte Tortosa-Barcelona en els dos sentits de la marxa i que afecten directament als usuaris tarragonins.
Gràcies a aquesta impuntualitat de bona part dels trens Regionals de la R-16 (Tortosa), i de la R-15 (Móra la Nova), molt sovint viatjo de franc a Barcelona. És l’únic consol que queda als maltractats usuaris de la línia: reclamar un bitllet ‘Devolució Express’ quan el comboi arriba a destí més d’un quart d’hora després de l’horari fixat. Els viatgers s’ho prenen amb molta paciència i resignació. Massa? Als retards continus i exagerats, cal afegir-hi l’escassa comoditat d’alguns vagons massa antics (les promeses de renovació s’han quedat a mitges) i els problemes d’accessibilitat de la pròpia estació de Tarragona.
Gràcies a un reportatge del diari ARA descobreixo amb les dades a la mà que la R-16, la línia de Tortosa, és la més impuntual de Catalunya i que els maquinistes ja saben que aniran acumulant retards en el trajecte per diversos factors: la via única ja esmentada, la saturació del tram més pròxim a Barcelona, la reducció de velocitat obligada per motius de seguretat abans dels revolts, el mal estat d’algun tram de les vies o la necessitat d’un mínim temps de descans de conductors i trens entre la finalització d’un viatge i l’inici del següent,
Els trens de la línia de Tortosa són els més impuntuals. L’únic consol per als usuaris és reclamar la ‘Devolució Express’
Gràcies al testimoni dels maquinistes -que per cert ha indignat als caps de les empreses Renfe i Adif-, sabem que la Generalitat no vol adaptar els horaris a aquestes circumstàncies adverses perquè suposa admetre que no se’n podran resoldre. Si ho fes, resultaria encara més evident i escandalós que el temps del trajecte entre Tarragona i Barcelona és avui més gran que el de fa 25 o 30 anys.
I mentre això passa a diari, i mentre seguim reclamant els bitllets de devolució per apaivagar la nostra indignació, la ministra es passeja per Tarragona presumint de les inversions de l’Estat a Catalunya i com si tots els projectes del seu departament a la demarcació anessin sobre rodes. I el tercer fil? I la reforma de l’estació tercermundista de la ciutat? I les cues indignes de la 340? I l’A-27 camí de Montblanc? I el paviment de la N-420? Ni una paraula. Potser no diu res perquè és una ministra cessada el passat 21 de desembre que només està en funcions.
He patit el tren força anys. Els últims anys, el vagó ple com un ou, m’asseia a terra i la gent feina rai per passar-me pel costat o saltar-me. Arriscat. Però tampoc serveix per a res.
Diumenge. Estació d’Altafulla. El que és curiós és que si un tren porta anunciant-se des de fa anys i panys a les 19,30h i passa sempre a les 20,05h, perquè coi no diuen que l’horari d’aquest tren és a les 20,05h? No ho entenc.