16.9 C
Província de Tarragona
Dijous, març 28, 2024

La banalització del Seguici Popular de Tarragona

L'Àliga a les Festes de Santa Tecla. Foto: DAVID OLIETE
L’Àliga es troba amb el Griu en un moment previ de la Cercavila de les Festes de Santa Tecla. Foto: DAVID OLIETE

Tarragona té l’autoestima baixa. No podem lluir una façana marítima digna, pàrquings intel·ligents, Museu Nacional Arqueològic o bé un Fòrum de la Justícia. Per no parlar de les nostres infraestructures ferroviàriesi d’altres moltes coses. I això ens afecta. De quin projecte urbanístic dels darrers 20 anys n’estem orgullosos? Quina confiança tenim en els Jocs de la Mediterrània 2017?

 

Per altra banda, quan alguna cosa rutlla, els tarragonins ens hi aboquem. I de vegades excessivament.

 

Santa Tecla, Tarraco Viva, Setmana Santa i d’altres manifestacions són exemples de la vitalitat de les nostres associacions, però a la vegada ens estigmatitzen externament com a societat gens cosmopolita i moderna. Potser hem superat la imatge de Tarragona com a ciutat de funcionaris, militars i capellans; però hem caigut en el tòpic de ciutat de les pedres i de les tradicions. Sens renegar d’això, ans el contrari, pertocaria cercar una imatge més contemporània i aquesta responsabilitat rau, en primer terme, en el nostre Consistori. Al respecte, crec que en la gestió pública manca la creativitat i sobra la rendibilització.

 

Es pretén reforçar la imatge de la ciutat a partit dels èxits assolits per la seva força associativa: sobreexplotació del fet casteller mitjançant la campanya turísticomediàtica de “capital castellera”, cessió de la iniciativa festiva de Santa Tecla a les entitats del Seguici, o autoproclamació com la ciutat que millor explica la Història durant Tàrraco Viva. Això últim no implica considerar-se la ciutat que millor preserva el seu llegat arqueològic.

“Em sorprèn negativament que s’hagi autoritzat la participació d’elements del Seguici en la filmació d’un producte estrictament privat”

En aquest context, l’oficina municipal Tarragona Film-Office ha rebut la petició de l’emergent grup de música local Roba Estesa, per a la filmació d’un videoclip al pla de la Seu. Un acte que, en el dia 25 d’abril, es troba anunciat al seu facebook (https://www.facebook.com/events/716698981765744/) amb una crida que comença amb el següent text: “Calentes i calents de les comarques del Camp! Necessitem la vostra ajuda!”. No opinaré sobre la temperatura dels al·ludits, però m’agradaria saber quin és aquest “Camp” que té comarques. Suposo que aquest dia trauran el mobiliari de l’establiment Txar3verd, tan ben integrat amb l’urbanisme baixmedieval de l’entorn.

 

La cançó protagonista d’aquest videoclip té relació amb Santa Tecla i és per això que Roba Estesa ha demanat la participació de diversos elements del Seguici Popular de Tarragona en la corresponent filmació. S’anuncia la participació de l’Àliga de Tarragona, dels diables i de castellers, però desconec quines altres entitats del Seguici han decidit participar voluntariosament en la creació d’aquest producte estrictament privat. El que tinc clar és que el Seguici Popular de Tarragona no necessita involucrar-se en ell per tal d’incrementar la seva visibilitat i prestigi. I crec que tampoc pertoca, sense desmerèixer a les calentes i calents que puguin assistir des de les comarques d’aquest Camp desconegut.

 

La web municipal (http://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/santa-tecla/les-festes/reconeixements) ens recorda que,  a l’any 2002, Santa Tecla rebé la distinció estatal de Festa d’Interès Turístic Nacional; i al 2010 el Govern de Catalunya va acordar la reclassificació de les Festes de Santa Tecla com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Textualment es destaca que “Les festes de Santa Tecla de Tarragona són una de les poques celebracions de Catalunya que gaudeixen d’aquesta doble distinció”.

Els membres de l'Àliga i la Mulassa s'intercanvien els elements al carrer de Sant Pau, abans de l'inici de la Professó de Santa Tecla. Foto: DAVID OLIETE
Els membres de l’Àliga i la Mulassa s’intercanvien els elements al carrer de Sant Pau, abans de l’inici de la Professó de Santa Tecla. Foto: DAVID OLIETE

Per tot això, m’ha sorprès desagradablement que la Comissió Assessora sobre el Seguici Popular de l’Ajuntament de Tarragona, en reunió del dia 20 d’Abril, hagi autoritzat la participació de diversos elements del Seguici en la filmació d’un videoclip d’un emergent grup musical del Camp desconegut, a qui desitjo una fructífera carrera. Cal reconèixer la celeritat de l’acte. S’aprova el dia 20 d’abril i se celebra el dia 30 per la tarda. Tant de bo tot funcionés igual en aquesta ciutat.

 

Segons el protocol municipal (http://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/santa-tecla/fitxers/altres/protocol-seguici-popular-2015) les actuacions extraordinàries es poden justificar amb “finalitats didàctiques”. I una de les funcions d’aquesta Comissió Assessora és “l’avaluació de l’interès de les sortides extraordinàries dels elements del Seguici popular dins i fora de la ciutat”. Potser l’interès didàctic rau en nous aspectes de geografia catalana.

 

Potser alguns dels balls o de les Bèsties que participaran en aquest videoclip tenen una activitat festiva que va més enllà de la seva participació en Santa Tecla. Fan més sortides durant l’any, en diverses poblacions i en diferents formats. Són un exemple d’adaptació als nous temps. D’altres elements, per la seva representativitat i simbolisme, només actuen per la nostra Festa Major, o en ocasions molt excepcionals. Correspon a les entitats del Seguici i a la Comissió Assessora actuar amb responsabilitat, tot preservant el seu valor cultural i històric. En cas contrari exposem el nostre Patrimoni a la mercantilització i alienació. I podem convertir els nostres referents identitaris en simples recursos de les indústries culturals o de productes de consum. O potser per aplacar la temperatura dels assistents.

 

Josep M. Macias Solé

Arqueofester i cofundador del Ball de Diables de Tarragona i de l’Àliga de Tarragona.

Josep M. Macias
Josep M. Macias
Arqueofester
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

8 COMMENTS

  1. a Tarragona us mireu massa el melic, al final el problema és si es regulen aquest tipus de participacions d’elements per objectius privats, comparteixo que no sempre s’ha de deixar un element, però si que s’ha de regular, considero que el fet de sortir en un videoclip sempre pot esdevenir un benefici comú. Perquè si no recordo malament, l’àliga no és pas de l’ajuntament, i en qualsevol cas es la seva pròpia entitat qui decideixi per ella mateixa i no un organisme regulador.

    Ah! i comparteixo unes quantes coses més
    Primera; Potser hem superat la imatge de Tarragona com a ciutat de funcionaris, militars i capellans; ENCARA NO L’HEU SUPERAT I ENCARA SOU UNA CIUTAT RÀNCIA
    Segona: però m’agradaria saber quin és aquest “Camp” que té comarques. TENS RAÓ NOI, LA GENT DEL CAMP CADA DIA ESTÀ MENYS ORGULLOS D’UNA CAPITAL COM TARRAGONA

  2. m’he deixat un parell de coses,

    Des de l’organisme regulador, no podem donar suport a una acció cultural d’un grup emergent de música, però si que ens venem per 4 durus a les grans petroquímiques i guarnim la façana de l’ajuntament amb els seus domassos en forma de logotip.

    Olga, no em surten els numeros, Alt camp, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès… i quines son les dues que faltes per arribar a 6?

  3. El Camp de Tarragona són les següents comarques: Priorat, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Gaià.

    Un producte “estrictament priva”. Com si les Roba Estesa s’anessin a forrar fent aquest videoclip. Si no ens donem suport entre les accions culturals populars, qui ens el donarà?

  4. Els mateixos que critiqueu la presència d’elements festius al vídeo de “Roba estesa”, vau sortir a rebre l’Arquebisbe Pujol quan va aterrar. I, al meu entendre, no hi ha res més banal que la parafernàlia catòlica. Això vostre és hipocresia de la més rància.

  5. Aquest videoclip és una magnífica ocasió per projectar la nostra cultura. Més n’hi haguessin d’expressions com aquesta, siguin públiques, privades, culturals, comercials o el que sigui. Aquest article em sembla d’una estretor de mires grandíssima. La cultura hispana i anglosaxona ens penetra per tot arreu i nosaltres en aquests debats…

Respon a Ciutadà del "Camp" Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here