Diumenge primaveral, a les 9 del matí, al Moll de Costa. Un agent de la policia portuària circula en direcció a la plaça dels Carros i quan passa a l’alçada d’un grup de quatre ciclistes, baixa la finestra i els demana que vagin pel carril bici que hi ha a tocar, i no pel carril destinat a vehicles. No hi ha enfrontament verbal, però els ciclistes no fan cas de la petició, entre d’altres motius, perquè el carril bici s’acaba 50 metres més enllà.
L’anècdota serveix per reflexionar sobre la inutilitat d’aquest espai destinat als amants de la bici al costat del mar. Quan es va urbanitzar el nou Moll de Costa, amb un única via per a cotxes en cada sentit de la marxa i amb àmplies i agradables voreres, ningú va pensar que el carril de ciclistes i patinadors -mal dissenyat, perquè està enmig de fanals i arbres- no tenia continuïtat ni pel cantó del Serrallo ni per la banda del port esportiu.
L’anècdota de l’agent policial i els ciclistes també serveix per reflexionar sobre l’escassa oferta de vies per a bicicletes i patins. El tram del Moll de Costa es podria perllongar pel carrer Trafalgar i el passeig de la Independència fins a connectar amb la xarxa de l’Anella Verda que comença a Torres Jordi. Per l’altra banda, se suposa que aviat connectarà amb el passeig marítim de la platja del Miracle, quan el Port hi faci la reforma prevista.
Aquest cas revela que els projectes i l’ordenació de l’espai urbà es fa a Tarragona a pedaços, sense una visió global i sense la necessària coordinació entre institucions (aquí parlem de l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària). També demostra que no hi ha voluntat municipal d’oferir un urbanisme i una mobilitat més agradable per al vianant en detriment dels vehicles a motor.
Sona a excusa poc convincent parlar de les moltes pujades i baixades que hi ha a Tarragona per no haver dissenyat més carrils bici els darrers anys en diferents ‘zones planes’ del terme municipal. Sort de l’Escullera! S’omplen la boca de satisfacció quan s’organitza una bicicletada popular (ara ja, ni aixó!), però després en el dia a dia, en la gestió política el resultat és molt pobre, pràcticament nul: el carril de la 340 fins a Bonavista (pensat i iniciat en l’època de l’alcalde Nadal) i el que connecta la 340 i la T-11 per l’interior de Ponent.
I així volen fomentar els hàbits saludables dels tarragonins, a un any dels Jocs Mediterranis?
Benvolgut Ricard:
Gràcies pel qualificatiu de “mal dissenyat” relatiu al carril bici del Moll de Costa. Tot és opinable, però hauries de tenir en compte que no s’ha projectat un carril bici, sino un passeig on es produeixen moltes coses i el carril bici tan sol és una d’elles. Possar arbres o fanals a la vora del carril bici no em sembla greu, tot i que depen de la pericia del ciclista, però de ben segur, els que ja van amb dues rodes, no tenen problema. La continuitat al llarg del Moll de Pescadors (c/ Trafalgar) pot fer-se per la calçada normal ja que és un tram amb velocitat ultralimitada, el mateix que el primer tram del Passeig de la Independencia fins a la rampa que connecta amb el riu. Possiblement manqui senyalització però t’asseguro que els ciclistes gaudeixen cada dia, especialmente els caps de semana, d’aquests espais, sense cap mena de problema.
Xavier Climent
Efectivament, està mal dissenyat. Més que un -curt i gens senyalitzat- carril bici, és una cursa d’obstacles. Arbres amb branques a l’alçada del cap, fanals (i no és un carrer tan ample com per a no poder posar-los unilaterlament, a l’altra vorera), cotxes aparcats, gent que hi passeja o hi creua perque no saben que és carril bici… Al final surt més a compte anar per la vorera o per la calçada.
I la resta de carrils de la ciutat, es exactament el que es comenta: escassos, mal fets i inconnexos. Però això va en consonància amb la resta de la ciutat, on tenim voreres estretes molt transitades o voreres molt justes fàcilment ampliables (Prat de la Riba o carrer Unió, sense anar gaire lluny). Ja no parlem de persones amb mobilitat reduïda, que han de superar obstacles, sots i vorades. No pot ser que a una ciutat petita i caminable com aquesta hi domini tant el cotxe i tan poc la mobilitat més silenciosa, neta i saludable; no pot ser que les prioritats semafòriques vagin a favor del cotxe, creant temps d’espera absurds pels vianants mentre no venen cotxes (tot i haver-hi aquestos fantàstics sensors de presència, com al carrer St. Francesc).
Això en quant a mobilitat, perquè podriem parlar, per exemple, de l’enllumenat ineficient, excessiu i irrespectuós amb els habitants i els animals. Sí, em refereixo a aquestes lluminàries que envien tanta llum a terra com a les cases o al cel (en tenim -per exemple- tota la Rambla plena); als focus que il·luminen la vegetació de rotondes, amb uns angles que fan que apuntin a les finestres de les cases dels voltants.
Desconec els criteris que es fan servir per a dissenyar o per a millorar la ciutat, però no sembla que siguin els més encertats.
Un gran article Ricardo! És nota que saps del tema. Sintetiza molt bé la problemática actual que hi ha a Tarragona amb aquest tema. Inutils, escasos, i promeses que caduquen en el 2017 amb el PMUS…Tarragona s’ha de possar le piles! Qui estem al cas i fem mogudes per millorar la ciutat som els grups sensivilitzats, qui estem en organizacións i fem quelcom per millorar… i això és penós, hauria de ser OBLIGACIÓ de l’ajuntament. Que deixin de gastar céntims en coses inutils. Seguiremos lluitant!
El carril bici de Tgn es una autèntica VERGONYA tant Tarragona 2017 i patinadors i ciclistes no ens podem moure sense molesta als vianants ni de forma segura. Almenys comptem amb el grup de mobilitat que intenta promoure la creació dels carrils bicis..