12.3 C
Província de Tarragona
Dimarts, març 12, 2024

La força i modernitat del Seguici Popular de Tarragona

L'Àliga de Tarragona a la plaça de les Cols, en l'Anada a Ofici del matí del dia de Santa Tecla. Foto: FET a TARRAGONA
L’Àliga de Tarragona a la plaça de les Cols, en l’Anada a Ofici del matí del dia de Santa Tecla. Foto: FET a TARRAGONA.

Aquests darrers dies s’ha obert un interessant debat a l’entorn del paper del Seguici Popular de la nostra ciutat més enllà de les seves aparicions rituals emmarcades en el cicle festiu tarragoní. Que el Seguici Popular  ha esdevingut una fòrmula cultural i ciutadana d’èxit és una evidència compartida per molta gent. La capacitat d’actuar com a eix i motor de la cultura local i la seva potència ingent de transformació de la realitat social i ciutadana l’han convertit en referència indiscutible.

 

Per ser justos, cal reflexionar sobre com hem arribat fins aquí. La recuperació dels drets ciutadans viscuda amb especial intensitat en l’àmbit dels ajuntaments democràtics, va fer que els ciutadans recuperèssin el control dels carrers i places a la primeria dels anys 80. Tarragona no en va ser una excepció i aviat les iniciatives de recuperació d’elements festius es va convertir en un autèntic procés transformador del rígid i poc participatiu àmbit festiu pre-democràtic.

 

Noves entitats, nous elements recuperats i cap o poca hipoteca del passat van representar un nou escenari centrat en el marc del calendari festiu català i tarragoní. Després d’aquest primer procés, adreçat a incrementar de manera ràpida però seriosa el corpus festiu i cultural, l’activitat recuperadora d’elements va desembocar en un nou i alhora antic concepte batejat com a Seguici Popular. D’aquesta nova realitat, neix a primers dels 90 la necessitat de posar ordre i establir el que s’acabarà denominant el model festiu tarragoní.

 

Per iniciativa de les pròpies entitats s’inicia el procés de redacció del primer Protocol del Seguici Popular de la Ciutat de Tarragona, text que 25 anys després i amb dues consensuades modificacions ha esdevingut referència a la ciutat i més enllà. L’element vertebrador resultant d’aquest protocol ha estat la Comissió Assesora sobre el Seguici Popular, àgora on es discuteixen, analitzen i valoren tots el aspectes relacionats amb el dia a dia del Seguici.

 

Representants de les entitats, representants polítics, tècnics i assessors externs fan que qualsevol àmbit de discussió sigui degudament tractat i reflexionat. La seva feina és modesta i valenta pel que fa a les formes, constant i rigorosa pel que fa al fons. És indiscutible la seva aportació a la presa de decissions, sovint difícils, adreçades a equilibrar tradició i modernitat i a fer del Seguici Popular una eina moderna i actual capaç d’afrontar els nous temps sense por a caure en pretèrits errors que han fet sovint, de la cultura popular, un àmbit amb dificultats d’adaptar-s’hi.
La realitat festiva que vivim any rera any és responsabilitat de molta gent. Entitats, institucions, ciutadans, mitjans de comunicació fan de la nostra festa referència ineludible. Ara bé, com ha de ser el nostre Seguici Popular? Cap a on ha de mirar i dirigir les seves passes? Alguns poden considerar que la feina ja està feta, que no cal canviar res i l’objectiu és mantenir inalterable aquesta realitat incontestable, aïllant-la de l’esdevenir històric del país i la ciutat. Altres pensem que la continuitat i el futur del nostre Seguici Popular passa per la capacitat de fer-lo atractiu i proper, sense desvirtuar-lo, a les noves generacions que de ben segur n’administraran amb saviesa la seva força i emoció ciutadana. Avui més que mai tots som @robaestesa, tots som @assesoradelseguicipopular

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

8 COMMENTS

  1. Benvolgut amic,
    he llegit el teu escrit i en destaco la següent frase sobre el paper del Seguici: “La capacitat d’actuar com a eix i motor de la cultura local i la seva potència ingent de transformació de la realitat social i ciutadana l’han convertit en referència indiscutible”.
    Aquesta és la clau de volta i la principal reflexió que jo volia apuntar. La resta són situacions anecdòtiques que reflecteixen un context determinat. Si aspirem, com a ciutat, a capitanejar la segona àrea metropolitana de Catalunya, hem de d’aspirar a alguna cosa més. Som una ciutat de 130.000 habitants. No podem sobreexplotar allò que ens defineix com a col·lectiu per a projectar-nos en el segle XXI. Reconec la tasca de la Comissió Assessora, de la qual vaig formar part en temps que era considerat un revolucionari. Ara es veu que sóc un ranci.
    En continuem parlant amb una cervesa a la mà. I pago jo.

  2. D’acord, d’acord amb l’evolució. Però compte, que s’està tornant una involució. El soroll creixent, amb l’espantosa molèstia dels trabucaires, que distorsionen el seguici, fa que contribuïm a ser una capital amb gran contaminació acústica. Que no sigui aquest ‘l’eix i motor de la cultura local’. No cal tant de soroll perquè una festa sigui lluïda. Dic el mateix pel que fa a la corrua de Carnaval i els decibels pels núvols i a qualsevol acte que es munta sovint a la ciutat tot el llarg de l’any i amb qualsevol pretext..
    Bé per tota la resta de l’article.

  3. Tenint en compte d’entrada que a Tarragona no hi ha trabucaires, hi ha un Ball de Serrallonga, documentat des del primer terç del segle XIX, del qual pot tornar a gaudir la ciutat, tant de les trabucades com dels seus balls com dels seus parlaments satírics, des de la seva recuperació enguany fa trenta anys i que la seva dinàmica sempre ha estat la mateixa la involució seria precisament no deixar-lo sortir “per que fa soroll i a alguns els molesta”.

  4. Estic totalment d’acord amb l’article, però, de vegades trobo que el protocol establert per l’assessora del seguici, es força estricte amb algunes entitats, i no s’atreveix o no li convé intervindre en d’altres. A totes les entitats ens exigeixen un nombre determinat de membres, acuradament vestits amb els tratges corresponents, i aixó es compleix fins que arriben els gegants de la ciutat, moros i negritos, aquí tot val. O tots monges o tots canonges!!

  5. Tens raó, Serret, gràcies, ets molt sensible. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era. I la contaminació acústica, com que ja tenim tota mena de contaminacions, no ve d’una.

    • Moltes gràcies Xirinacs per donar-me la raó, però no es tracta de sensibilitat, sinó de convivència. A mi també hi ha moltes coses que no m’agraden de la ciutat, però entenc que hi pugui haver gent a qui sí que li agraden, i jo sé que no hi visc sol a Tarragona i que tots hem de cedir una mica. Sensibilitat? Sí, és clar que sóc sensible a la contaminació acústica, i també ho sóc a la cultura popular i a les tradicions centenàries de Tarragona. Tenint en compte les sirenes d’ambulàncies, les terrasses dels bars, les barraques de Santa Tecla o el concurs de castells de focs, que el Ball d’en Serrallonga dispari salves amb trabucs un dia i mig a l’any potser hauria d’estar molt més avall en la seva llista de prioritats de la lluita contra la contaminació acústica, però entenc que cadascú té les seves manies i gustos.

  6. Olga,disculpa a l’insensible del Serret,
    doncs sembla ser que caga dret.
    I és que a Tarragona amb soroll i contaminació ja en tenim ple el sarró.
    Ara bé, de capellans, polítics i il·lustres com vostè, Tarragona també en va ple.
    I a qui la cultura popular consideri que fa nosa, que agafi un llibre i se’l posi per la prosa.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here