14 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Tarragona camina cap a la marginalitat

Aspecte de deixadesa dels jardins de Tabacalera. La fàbrica es va tancar fa 9 anys i encara no hi ha un pla director per donar-li ús. Foto: FET a TARRAGONA
Aspecte de deixadesa dels jardins de Tabacalera. La fàbrica es va tancar fa 9 anys i encara no hi ha un pla director per donar-li ús. Foto: FET a TARRAGONA

S’estrena la sisena temporada de la sèrie ‘Jocs de trons’ que mostra, entre d’altres escenaris, el Barri Vell de Girona. De manera paral·lela, la setmana passada se celebrava el Plot, un nou festival gironí amb voluntat internacional dedicat a les sèries de televisió que inclou projeccions, un concurs i un congrés per a professionals del sector.

 

L’anterior cap de setmana, el de Sant Jordi, s’havia tancat amb els concerts de Macaco i Sopa de Cabra la quarta edició del festival Strenes, que s’autoqualifica de certamen de referència on els artistes catalans presenten les seves novetats discogràfiques. On es fa l’Strenes? A Girona, la ciutat que ven des de fa uns anys el model de ‘ciutat de festivals’. En un any s’hi organitzen una vintena!

 

Aquests dies Girona ha tornat a estar molt present als mitjans de comunicació i a l’opinió pública del conjunt de Catalunya. L’aposta per un projecte determinat de ciutat, iniciat per l’emblemàtic alcalde Joaquim Nadal i més o menys continuat després pels seus successors (del PSC i de CiU), dóna els seus fruïts al cap del temps. Girona és una ciutat orgullosa de sí mateixa i projecta aquesta autoestima a tot el país.

 

Mentrestant, Tarragona continua circulant per una via que la porta a la RE-SI-DUA-LIT-ZA-CIÓ o la marginalitat. Potser els sona molt dur, massa? També podem dir que camina definitivament cap a un paper d’etern secundari. Una ciutat que no valora ni treu profit als seus grans potencials. Una ciutat adormida i sense entusiasme, que no sap què vol ser, on preval el discurs victimista, tot i l’empenta que projecten algunes persones i petits col·lectius a títol individual.  

“Ens falta orgull, autoestima, lideratge i un projecte global per a una ciutat desaprofitada”

Els elements apuntats sobre els festivals que s’organitzen a Girona (en comparació a l’activitat cultural de Tarragona) són només un indici dels diferents moments que viuen les dues ciutats. Aquí, no hi ha hagut en 30 anys una aposta clara i contundent per la cultura, ni pel turisme. I no hem treballat des de la unitat política i social en grans temes de ciutat, com el mapa ferroviari, les infraestructures o els equipaments emblemàtics (no cal que torni a treure la llista, perquè tots els coneixem).

 

Tot i ser la capital de la segona àrea metropolitana de Catalunya (per economia i demografia), no exercim com a tal. I sembla que no tenim intenció de fer-ho, ni ara ni mai. Hem arribat a un punt de marginalitat en gairebé tots els àmbits: no som referents en cultura –no aprofitem prou ni la història ni els castells-, però tampoc pintem res en el panorama polític català actual ni en la generació d’opinió als mitjans de comunicació d’àmbit nacional. Sort que tenim la URV però, per contra, patim un mapa d’infraestructures demencial, incerteses econòmiques, una administració local antiquada i importants mancances de vertebració interna com a ciutat.

 

Ens falta orgull, autoestima i lideratge. Ens falta un projecte global i ben pensat per a una ciutat desaprofitada. Un projecte ambiciós, modern, de ciutat del segle XXI que es desempallegui definitivament del tòpic de ‘funcionaris, capellans i militars’. Ens falten polítics de talla, però també una societat civil activa que no visqui en una permanent apatia. ¿Hi ha algú capaç de liderar una plataforma o moviment que reaccioni davant la imminent ‘mort ferroviària’ de Tarragona i el ‘cadàver’ de la seva estació?

 

Em sap greu, però tinc la sensació que ens falta gairebé de tot per ser referents en alguna cosa en aquest moment apassionant de la història de Catalunya. En definitiva: ens hem de posar les piles, ja!!! O serà massa tard. 

La Tabacalera és un dels grans projectes culturals pendents a Tarragona. Foto: FET a TARRAGONA
La Tabacalera és un dels grans projectes culturals pendents a Tarragona. Foto: FET a TARRAGONA
Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

7 COMMENTS

  1. Completament d’acord amb tot l’article.
    Responsables? Els polítics, no hi ha cap líder, falta lideratge des de la Plaça de la Font a Madrid, passant per Barcelona, els que tenim no donen la talla, tots plegats no en saben més, tots, tan els de la dreta com els de l’esquerra, Tarragona segueix sent la ciutat de projectes, fa uns quants anys que esta adormida, a veure com acaben els Jocs del 2017.(no hi calen comentaris).
    Penso, que potser hauriem de deixar de banda una mica les pedres romanes, mirar mes endavant i no tant en el passat (ja ha passat), mirar el futur buscant projectes engrescadors, els esforços es tenen que fer en aquesta direcció.

  2. Ricard, has fet una anàlisi precisa. I a més ho compares amb Girona que ha estat exemple d’una bona recuperació del seu casc antic. Fa molts anys passejar pels seus carrers era sentir olor de pixum i veure bruticia, cases enrunades. Han tingut sobre tot uns polítics de picar pedra cada dia, i sí, la societat civil ha ajudat però han tingut un exemple. Les olors de pixum, cases enrunades, brutícia és el que continua havent a Tarragona. Els polítics q hi ha a la nostra ciutat són d’una altra pell….

  3. Si viatges per ciutats del perfil de Tarragona, tant d’Espanya com d’Europa, et dónes compte de la tristesa que produeix la nostra ciutat. Ens els darrers anys estem anant a batzagades: comencem projectes que als pocs mesos s’obliden i resten en el somni dels justos. Exemples ens són: les nostres infraestructures, el nostre patrimoni, els nostres edificis, la nostra cultura, el nostre esport,…
    Les aportacions de les empreses i indústries privades estan copades per l’Ajuntament, i les subvencions de l’Ajuntament serveixen per crear fidelitats poítiques, malgrat això és de lloar les iniciatives i projectes que la societat civil de la ciutat porta a terme.
    Els nostres polítics no generen cap tipus d’il·lusió perquè són ells que no fan altra cosa que donar les culpes a les altres administracions: pedres fora seria el millor títol que hi posaria.

  4. Tot l’article és tan cert que lamentablement poques coses positives podem dir. Una ciutat que hauria de brillar amb tot el que té.Sempre els tarragonins ens hem de lamentar que els nostres polítics no estan a l’alçada ni tenen l’empenta per protestar i fer les millores que calen. Els ciutadants fem el que podem però tambè ens falta l’empenta de sortir al carrer a protestar, critiquem i no som prou contundents per dur a terme les queixes fins al final.
    Tarragona desperta que estem al 2016 i els romans fa temps que ja no hi son!!

  5. aquest es sols un espai on l’abandó es palpable, si doneu un tomb per la ciutat, entrades (rotondes), polígons, (tots) sembla que som a la ciutat americana de Detroit, mirem els cartells indicadors, els nostres espais verds, tot fa vergonya. On son tot el ramat d’assessors que tenen que s’enduen uns sous que no mereixen.
    Això si, farem els jocs del Mediterrani.
    Es evident que tenim de canviar, però som els ciutadans els que tenim d’exigir als … no se com nombrar, que es posin a treballar per aquesta ciutat que molts voldrien tenir.
    gasteu-vos els diners en cosses per tots, els tarragonins i no per fer-vos els vacil-lons davant de qui no ens veurà mai mes.

Respon a Joan-Andreu Torres Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here