For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

Cal que les colles castelleres vagin a la Professó?

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Castelleres dels Xiquets de Tarragona esperen l'arrencada de la Professió

Castellers dels Xiquets de Tarragona esperen l’arrencada de la Professió al costat del claustre de la Catedral. Foto: BEATRIZ ARGÜESO

Trobo molt encertat tot el debat i les opinions sobre les actuacions del bestiari i dels balls del Seguici fora de la Festa Major que s’han donat aquestes darreres setmanes al ‘Fet a Tarragona’ i a les xarxes en general. Tot diàleg i mostra d’arguments és bo per una ciutat que està moltes vegades, massa vegades, mancada d’espais públics on debatre.

Seguint aquesta dinàmica, com a participant en els darrers vint-i-dos anys des de l’entitat on pertanyo, els Xiquets de Tarragona, i després de llegir una notícia en la qual la tinenta d’alcalde de Festes recordava tota una sèrie de pautes de comportament, m’agradaria donar la meva opinió sobre la participació de les colles castelleres a les professons de Sant Magí i Santa Tecla.

Vagi per endavant, però, que no parlo en nom de cap colla ni col·lectiu i que el que escriuré és a títol particular. Això sí, plasmaré algunes idees i propostes que he pogut llegir i que trobo molt interessants.

La participació de les colles castelleres a la professó és quelcom que es dóna d’una manera natural. Per no retrocedir excessivament en el temps, a començament de l’etapa democràtica  -i segur que tenim a la nostra retina les típiques postals del moment-, el Seguici es reduïa al Magí de les Timbales, els nanos (a seques perquè no hi havia la distinció actual entre vells i nous), el Negrito i la Negrita, els Gegants de la Ciutat, un Ball de Bastons i els Xiquets de Tarragona, única colla existent en aquell moment.

A partir de 1984, amb la recuperació del Ball de Diables, es va iniciar un procés molt actiu de participació ciutadana en el què es van anar incorporant elements nous al Seguici, tan pel que fa als balls com pel que fa al bestiari. A més, fora d’aquest, però a la pràctica participant amb ell i en ell, el nombre de colles castelleres passà d’una a les quatre de l’actualitat.

La pròpia evolució i l’augment en la participació va comportar la necessitat de regular-ho i el 1991 es va aprovar el Protocol del Seguici Popular de la Ciutat de Tarragona, revisat el 2000 i actualitzat el 2015.

Paral·lelament, l’activitat de les colles castelleres que es reduïa fa uns anys a les actuacions de Sant Magí, Santa Tecla i la Mercè, també va augmentar sumant-hi la Diada de Festa Major de Santa Tecla amb colles convidades, els assaigs especials, la Santa Tecla a les Escoles, la Santa Tecla Petita i una presència constant de les colles amb activitats socials de tot tipus al llarg dels dies festius.

“No és necessària la participació de les colles a les professons de Sant Magí i Santa Tecla”

Com a resultat de tot aquest procés i, segons la web de l’Ajuntament de Tarragona, el Seguici Popular, que surt al complet per Santa Tecla, està format per set entremesos, vuit bèsties, vuit balls i danses, dues representacions al·legòriques i dos balls parlats. A tots aquests se’ls hi ha de sumar, a més, tots els grups de músics que els acompanyen i les quatre colles castelleres. Prop d’una cinquantena d’entitats que es redueixen més o menys a la meitat per Sant Magí.

L’objectiu de tots aquests elements a la professó és precedir, acompanyar a Sant Magí i al braç de Santa Tecla i mostrar la seva activitat al llarg del recorregut, oferint a la ciutadania, que actua com espectador, els seus balls, les seves danses, el seu foc, etc. Tot plegat dins d’una necessària i imprescindible coordinació (Tècnics – Entitats), un espai (els carrers de la Part Alta) i sobretot un temps que, òbviament, és molt gran.

Per la seva part, les colles castelleres tenen restringides les seves construccions i la seva participació al llarg del recorregut es redueix a l’enlairament de pilars en dos o tres punts molt concrets.

A partir d’aquest intent de ràpida introducció, la meva opinió es resumeix en dir que la participació de les colles castelleres a les professons no és necessària.   Aquesta opinió es basa no només des de la visió de casteller actiu, i recordant sempre que anar a la professó és totalment voluntari, sinó també intentant posar-me a la pell dels espectadors.

En els quatre dies que dura la Festa Major de Sant Magí i en els onze de Santa Tecla, la presència visual de les colles, tant en les actuacions com en les activitats socials, està àmpliament assegurada. Si a això li afegim la presència en les xarxes socials, mitjans de comunicació, l’argument de pèrdua de visualització de les colles si no surten a la professó no té cap mena de pes.

“El caire solemne d’una professó no és l’escenari ideal per a celebracions d’eufòria”

Les actuacions castelleres de Sant Magí i Santa Tecla, ja sigui perquè hi actuen quatre colles ja sigui per la complexitat de la plaça o dels castells intentats, acaben força tard. Els castellers, i evidentment les seves famílies, com la resta de ciutadans, també han de poder gaudir del dinar de festa major. Un moment que, malgrat la pèrdua d’importància, ha format part de la litúrgia festiva catalana. Si aquests castellers també han de participar en la professó trenca amb aquesta tradició i impossibilita, entre d’altres coses, la conciliació familiar. Per aquest motiu, a vegades, es pot veure als acompanyants dels castellers, amb samarretes de la colla, a la professó, primer moment del dia en què es troben.

Un component important i obligat de les actuacions és la celebració posterior. S’ha de pensar que en molts casos aquells dies s’aconsegueixen objectius pels quals es porta tot un any treballant. Una aleta i un castell descarregat simbolitzen els anhels de tot un col.lectiu i concentren centenars d’hores d’assaig.  La professó, pel seu caire solemne i, encara que per a molta gent no compti, també religiós, no és l’escenari ideal. Càntics, gots i altres escenes no crec que hi tinguin cabuda, però a la vegada veig bastant complicat canviar aquesta dinàmica d’anys i fer-ho veure a un col·lectiu amb ganes, legítimes, de deixar anar la seva eufòria.

El Protocol del Seguici Popular i el de les actuacions castellers de la ciutat i la coordinació anual amb els Tècnics de Cultura de l’Ajuntament marquen que les colles aixecaran pilars en dos o tres punts del recorregut de la professó. Això impossibilita qualsevol lluïment de la colla i provoca que tot esdevingui en un veure passar castellers caminant, sense cap mena d’emoció o ‘feedback’ entre aquests i el públic o viceversa. A parer meu,  no aporta res a la Festa ni a la professó, al contrari, no fa res més que allargar-la absurdament.

“Actituds individuals poden arruïnar la imatge de l’entitat. Veure passar castellers no aporta res”

En l’actualitat, les colles, com altres entitats i associacions, cuiden la seva imatge exterior i dins de les agrupacions es donen instruccions als castellers. El vestuari, tan mirat en les entrades a plaça de les actuacions, queda oblidat moltes vegades a la professó i no es compleix ni el mínim d’anar amb la faixa posada. Així mateix, una excessiva celebració per un estat massa alegre quan no toca i actituds poc decoroses davant dels conciutadans poden arruïnar tota la feina feta pels equips de comunicació donant pas a conclusions injustes, però reals en aquest context, vers l’entitat.

Front tot això i altres aspectes i vivències que tothom pot tenir en ment, crec que es poden proposar diverses alternatives mantenint en totes, això sí, i com a condició sine qua non, la possibilitat que les colles facin tots els pilars d’honor, facilitant, de ben segur, la coordinació entre aquestes i els tècnics responsables.

– La primera, i més dràstica, és que les colles no participin ni en l’Anada a Professó ni en la pròpia Professó. Possiblement és la que trenca més amb la tradició, però sóc dels que pensa que tot a la vida evoluciona. No obstant això, també sóc conscient que és la més impopular.

– La segona proposta és que les colles només facin l’Anada a Professó. Un moment que els castellers valoren molt, on es pot treure pit davant de la ciutat en un clima d’alegria i càntics més o menys encertats. Un moment on tothom hi té cabuda i que està fora de les normes solemnes de la professó. En arribar al capdamunt del carrer de les Coques, els castellers tindrien dues possibilitats: sortir cap a l’Arc de Sant Llorenç o continuar fins a l’Arquebisbat i sortir cap a la Plaça de Sant Joan de manera que, en cap cas, molestarien l’inici de la professó al Pla de la Seu. Es podria veure la professó i fer, posteriorment, els pilars d’honor.

Una variant d’aquesta és que una representació reduïda de les colles que, al meu entendre, no hauria de superar les vint persones per cadascuna, seguissin des de l’Arquebisbat i realitzessin la professó sencera.

– Una tercera proposta seria que a l’Anada a Professó i al llarg d’aquesta fos només aquesta representació la que anés darrere de tot el Seguici.

– La quarta i última proposta és que al llarg de tot el recorregut les colles aixequessin diferents castells. Això obligaria a tothom a estar per feina,  però entenc que encara allargaria més la professó, la coordinació amb la resta del Seguici seria complicada i no seria just pels castellers després de diades del màxim nivell.

Segurament tot això ja s’ha discutit àmpliament allà on toca, però per mi el quid de la qüestió, com en tantes altres dinàmiques i tradicions de Tarragona, és preguntar-se el perquè i analitzar, en aquest cas, quin objectiu té la presència de les colles a la professó. Si la resposta és honorar a Sant Magí i a Santa Tecla, crec que amb els castells del migdia ja es fa àmpliament. Les altres respostes es redueixen a la visualització al llarg de més de mitja hora de castellers i castelleres que, vagin o no vagin uniformats i/o en actitud solemne, caminen sense fer res.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

6 respostes a “Cal que les colles castelleres vagin a la Professó?”

  1. Rafael Fernández Suárez ha dit:

    La participació de les colles en la processó, com be s’explica, ha passat per diversos moments, adaptandose a la situació de la ciutat i les colles. Però el que és segur és que en l’actualitat i des del meu punt de vista personal , és que és ofensiu per als sentiments religiosos, que no és el meu cas, i per a una autoanomenada Ciutat de Castells, donant una pèssima imatge de les colles ( processionar fumant ” puros ” i bevent Charteuse, a banda de càntics i chorradas diverses ) i no aportant res al protagonista principal i únic que és la processó.
    Com a molt la participació de les colles , al meu entendre, tindria de ser d’un pilar de quatre o cinc, per colla que ho vulgues fer i en el lloc i moment que es consideri oportú.

  2. Joan Rovira Miró ha dit:

    Sento discrepar amb tu en alguns aspectes:

    -Sobre el tema de la imatge vull comentar que si bé és cert que la lloança a la patrona/patró ja l’hem feta al migdia, crec que el col·lectiu casteller té tot el dret a celebrar-la davant del seu públic. Sou molts els que heu criticat els castellers descamisats que van amb el chartreuse i es passen el rato cantant. Si volem donar una imatge realista del que són els castells hem de mostrar el contrast: seriositat a plaça / festa i alegria després de la diada. Si només ensenyem el fet casteller com a persones soses i rigoroses ens estancarem socialment.

    -Sobre la durada s’ha de dir que més enllà de les colles (que en la meva opinió amb 2 a la professó ja fariem) potser la culpa també rau en la “recuperació” desproporcionada d’elements. S’ha arribat al punt de “recuperar” balls sense cap referència a com eren en l’antiguitat! I això sense parlar de l’aberració que és el griu i lo poc que aporta a la festa! Vulguis o no ells també tenen part de la culpa de la durada.

    -Sobre lo que hi vagi només una representació de la colla o els necessaris per tal de fer el pilar, trobo que no estaria bé i que marginaria la major part de la colla, que té dret a participar en l’entrada del braç.

    En definitiva, els castellers portem anant a la professó des d’abans de ser castellers i crec que deixar de fer-ho seria un error descomunal. Els castells som part de la festa i som festa, tenim tot el dret a ser-hi!

  3. JMMS ha dit:

    Doncs jo crec que han d’anar-hi.
    Els castellers, malgrat el seu creixement i esportivització, encara són part fonamental i ineludible del Seguici Popular. A més, en moltes situacions hi ha sinergies positives o de retroalimentació. I no m’imagino una entrada del braç sense un pilar de cinc. Demanar a les colles que no participin però que sí facin un pilar no em semblaria correcte. D’altra banda, tot i que entenc la lògic descompressió dels castellers després de la diada de Festa Major, també cal ser conscient del que s’està fent, i que només es demana el mateix que s’exigeix a la resta d’entitats del Seguici.
    Crec que hi ha més variants que les proposades en aquest oportú article, però en aquest moment la pilota està en el pom de dalt.

  4. Gerard ha dit:

    Ei Joan, com ja t’he dit, et deixaré un comentari. Estic d’acord amb tot el teu raonament, excepte en la conclusió. Jo penso que les colles no han de deixar d’anar a la professó. Estic d’acord que es poden estudiar fòrmules, però no estic d’acord en regular d’acord a la practicitat del moment o el temps que durà quelcom (entre altres temes reçents).
    Així mateix, em preocupa la creixent ortodòxia que es demana a fets, que per la seva naturalesa, no haurien de renunciar a la seva part emocional, vivencial, i si m’ho permets, d’estendre’s sala i anàrquica. Demanar a persones que acaben de carregar i/o descarregar castells de gammes extres o els seus primers castells de vuit que surtin com els nens de la professó de corpus és tan injust com demanar-ho als nastiquers que (tant debò) sortirem a celebrar l’ascens.
    M’aprofito de tu per obrir un altre debat i que, per a mi, és més important i necessari qu el de les colles. I és el següent: els balls han de caminar o ballar? És a dir, els balls tenen els seus llocs on ballen per lluir-se. I molt bé que ho fan. Però quan la professó avança, molts ‘ells ho fan caminant, en formació, però sense ballar. He vist balls que poden fer tot el carrer Santa Anna o tot el carrer Major sense ballar. Jo sóc dels que penso que els balls han de ballar sempre, com fan a altres llocs, i és preciós de veure.

    Visca les Festes Majors de Tarragona.

    I visca la FAEX.

  5. JOAN SALA GINER ha dit:

    Bones a tots.

    Gràcies per haver donat la vostra opinió que no deixa de ser un enriquiment del debat sobre aquest i d’altres temes que poden sortir.

    Per la meva part és cert que penso que hi ha moments per tot al llarg de les Festes Majors de la ciutat: per actuar, celebrar, posar-se seriosos, etc…però crec que el què ens hem de plantejar és quina funció fan les colles a la professó i més després de l’evolució social d’aquestes, i de la mateixa evolució del Seguici.

  6. Jordi Andreu ha dit:

    Estem conceptualment mig d’acord en que per anar sols a caminar de mala manera, potser no val la pena. Estic molt d’acord amb el que expressa el Gerard. Pels castellers és el moment de lluir i de que la gent reconegui l’esforç fet per fer els millors castells, i si la cosa ha anat bé, és un moment de comunió castellers/públic impagable. Per tant, sóc del parer de mantenir l’anada a professó. Ara bé, pel que fa als balls també cal reflexionar-hi. En la majoria de carrers passen caminant i sols actuen quan arriben en alguna cruïlla o plaça.

    L’any passat no vaig sortir a la processó (ja vaig xalar prou fent l’anada!), vaig anar amb la família a veure-la al carrer Major. Excepte el ball de bastons de Tarragona que va picar a mig carrer, la resta de balls van passar sense fer res, sols caminant. Per l’espectador també és carregós i perd el sentit veure passar els balls sense actuar. Té tant poc sentit com amb els castellers.

    Potser caldria que es preparessin algunes peces més curtes, de més petit format i més lleugeres adaptades per les característiques de la cercavila o professó. Està molt bé el lluïment que fan en els grans moments, però també cal pensar en tota la resta del recorregut.
    Em fa la sensació, i crec que aquí rau el principal “problema”, és que tot i la seva necessària existència, el protocol limita la innovació i l’espontaneïtat pròpia d’una festa major.

    La Festa Major és per xalar, per gaudir-la, per passar-ho molt més bé amb la gresca, el “caxondeo” que no pas representa actualment el seguici tarragoní. Per professons serioses ja hi ha la de Setmana Santa i la de Corpus.
    La de la Festa Major és de celebració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *