Estimat director,
Doncs ja ho veus, finalment el somni s’ha fet realitat i el club dels ganxets, el Reus Deportiu, ha pujat a la Liga Adelante. L’any vinent, si la Mare de Déu de Misericòrdia vol, hi tornarà a haver derbi de la demarcació. Sí, ja ho sé, ja, que teniu l’ascens a Primera molt ben encaminat, però home, sisplau, deixa’m seguir somiant una mica. Ep, de bon rotllo!
En el fons, i si no em fa massa gràcia que el Nàstic pugi, és pel bé del territori. Així, i de cara a la propera temporada, viuríem altre cop aquella sana rivalitat que es demostra quan els ganxets pugem a la capital i alguns simpàtics nastiquers ens reben amb pedrades a l’autobús dels jugadors. Ai, les tradicions pelacanyes!
Per cert, benvolgut amic. T’ho haig de dir. Aquest passat diumenge, i un cop es va acabar el matx que ha segellat l’ascens del CF Reus, m’esperava rebre una pila de uatsaps dels meus admirats tarragonins, tan de fair play, ells, per felicitar-me. Però res de res, tu. Ni tan sols un de teu, ni del meu amor Quim Pons! D’entrada vaig pensar que no fos un problema de cobertura o de bateria, què sé jo, però el cas és que encara m’espero ara. Això sí, a les xarxes hi he vist molta conyeta amb el descens del Llagostera a Segona B. Tarragoninament, sí.
De fet, company, tot llegint algunes de les reaccions d’alguns aficionats grana a la patacada dels gironins he entès que allò de debò us va fer mal i us va ferir l’orgull, que en teniu força. És ben curiós que el vespre que l’equip va aconseguir un important triomf a Lugo per seguir aspirant a tot, n’hi hagi una bona colla que se sentin més satisfets per les desgràcies d’altres, com el pobre Oriol Alsina.
Es veu que després de vèncer el Racing de Santander, i en atenció als periodistes, el president Llastarri va dir que no vol que el Nàstic pugi. I n’hi ha que li han saltat al coll. Va, home, va, quina pell més fina la dels pelacanyes. Si fins i tot en Rajoy va dir al seu dia que s’estimava més que el Madrit guanyés la Champions i no pas l’Atleti. És ben normal i és lògic que digués quelcom similar, el presi roig-i-negre. O és que no ho recordeu, el dia que vau pujar a Primera per últim cop, que un dels vostres jugadors va cantar allò tan maco de ‘Reus, cabrón saluda al campeón’?. La mateixa tarda que nosaltres baixàvem a Tercera, per cert. Els valors del Nàstic, sí.
Jo, però, que el fons tinc cor, molt, molt en el fons, desitjo el millor al Nàstic. Em cregueu o no.
Des de Reus, i amb afecte roig-i-negre,