Carregant ...

Dret a decidir les inversions de Tarragona

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L'aula magna de la URV en el moment de la intervenció del rector Josep A. Ferré.

L’aula magna de la URV en el moment de la intervenció del rector Josep A. Ferré.

Potser d’aquí un temps recordarem la data del 31 de maig de 2016 com la del punt d’inflexió d’un procés de conscienciació de la societat tarragonina en relació al seu futur. Un ‘Ja n’hi ha prou’ en la línia de l’article que signava fa uns dies al FET a TARRAGONA.  El calendari ens deixa aquesta data com la de l’acte unitari del món econòmic, social i acadèmic de Tarragona que va reclamar, per primera vegada i sense embuts, el poder de decisió sobre les pròpies inversions al territori. Inversions amb rendibilitat social i eficiència econòmica.

Imatge potent i d’unitat. Suma de sensibilitats mai vista fins ara a Tarragona: Universitat, Cambra de Comerç, Port, AEQT, CEPTA, PIMEC, patronal del transport i sindicats. Acte reeixit amb una Aula Magna de la URV plena i tres ponents d’alt nivell professional que van explicar, en clau didàctica, els grans problemes i els grans reptes (històrics i encara pendents) del sud de Catalunya: la logística, les infraestructures ferroviàries i el preu de l’electricitat. Llista de greuges cronificats que la majoria ja detectem. Van ser tres mini-sessions carregades d’idees i arguments de pes.

Ignasi Suyol, president de la Fundació ICIL: “L’objectiu és augmentar l’eficiència logística per ser més competitius i tenir un país viable”. Josep Maria Rovira, director general de FERRMED: “Les mancances tècniques en els projectes ferroviaris pendents d’executar (com el tercer fil) són escandaloses i s’hi han pres decisions absurdes”. Joan Vila, enginyer: “De manera incomprensible, la baixa de consum elèctric durant la crisi ha comportat una pujada de les tarifes. El mercat del sector no respon adequadament els nostres problemes”.

CARREGAR-SE DE RAONS 

Les veus dels experts provoquen comentaris de sorpresa i reprovació entre el públic. Tot i ser els més coneguts, els problemes ferroviaris denunciats pel representant de FERRMED acaparen la indignació dels assistents. “Un desastre”, conclou Rovira. L’acte és un suma contínuada d’arguments contra l’actitud i les decisions del govern espanyol envers Tarragona, en perspectiva històrica i no només actual. Són problemes crònics, coneguts per tothom, però que exposats un darrere l’altre carreguen de raons a aquells que ara opten per la via de la independència per sortir d’aquesta situació.

“O decidim nosaltres o no tenir futur.”, apunta Sunyol. “En les condicions actuals, les empreses no volen fer noves inversions aquí, perquè la rendibilitat no està assegurada”, exclama Rovira.”Si després de cent anys, no hem aconseguit canviar la mentalitat d’Espanya, millor que marxem”, remata Joan Vila.

Amb aquest panorama, les conclusions de l’acte apunten a no lamentar-se més, a reaccionar i a fer un pas endavant per resoldre els problemes que Tarragona pateix  i que, en bona part, comparteix amb la resta de Catalunya. Manifest final llegit per Òscar Hijosa, de la Jove Cambra Internacional: Dèficit històric d’inversions, menyspreu absolut i manca de criteris d’eficiència per part de l’administració central a l’hora de planificar.

És el moment del DRET A DECIDIR sobre les nostres inversions i sobre les que considerem infraestructures prioritàries. L’Estat (responsables polítics i, sobretot, l’alt funcionariat en ministeris com el de Foment i organismes com ADIF) ens va a la contra. La solució, per tant,  només passa, per un canvi profund i d’arrel de les estructures actuals que ens porti a la creació d’un nou estat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *