Carregant ...

Tarragona 2017 no es mereix aquest estat

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Javier Villamayor i Josep Fèlix Ballesteros a la compareixença davant dels mitjans de comunicació del passat dimecres a la seu de Tarragona 2017. Foto cedida

Javier Villamayor i Josep Fèlix Ballesteros a la compareixença davant dels mitjans de comunicació del passat dimecres a la seu de Tarragona 2017. Foto cedida

De què serveix tenir a Tarragona un govern municipal  presumptament ‘amic’ del govern de l’Estat? De què serveix portar Felip VI a la ciutat dues vegades en un any per donar suport simbòlic als Jocs Mediterranis? Quina influència o poder de persuassió tenen els dirigents polítics tarragonins populars i socialistes davant les seves respectives organitzacions i davant l’administració central?

L’última crisi oberta en relació a Tarragona 2017 -el Comitè Olímpic Espanyol alerta sobre les “dificultats econòmiques greus” del projecte-  és un torpede llençat amb molta mala fe, quan només falta un any per a l’esdeveniment.  És la segona vegada en nou mesos que l’Estat, és a dir, institucions i organismes amb poder de decisió a Madrid, generen incertesa i frustració entorn als Jocs Mediterranis. L’agost de l’any passat, el president del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal, ja va protagonitzar un episodi polèmic durant setmanes quan es va negar a posar 15 milions d’euros als Jocs perquè “no està signat enlloc”.

Ara ja no es parla de 15 milions. Es parla de 9 milions que l’Estat hauria d’aportar al projecte del 2017 i que encara no ha lliurat. Des de fa temps, els organismes i el govern de l’Estat -que inclou les disputes i baralles internes entre el CSD i el COE- està jugant contra els Jocs Mediterranis. La Diputació, la Generalitat i algunes empreses líders han acompanyat amb fidelitat l’Ajuntament en aquesta singladura plena d’entrebancs, però l’actitud del govern espanyol ha estat i és prepotent i, a voltes, humiliant amb Tarragona

“Sap greu pels professionals i els voluntaris que creuen en els Jocs des de fa anys”

Davant d’aquestes actituds i a aquestes alçades de la pel·lícula, no s’entén que l’alcalde Ballesteros posi nous terminis a l’Estat (finals de juliol) perque digui què pensa fer amb els Jocs i afirmi que “l’organització pot aguantar fins a la tardor”. Un missatge tebi enfront d’uns organismes estatals que no paren de donar garrotades i provocar ‘incendis’, malestar i desànim. I no és de rebut parlar d'”inestabilitat política” quan el govern espanyol en funcions no deixa de prendre decisions importants des de fa sis mesos i en canvi mira cap a una altra banda quan es tracta de posar uns diners en Tarragona 2017.

L’últim episodi fa trontollar la confiança en un projecte que sembla destinat a afrontar encara més adversitats. I em sap especialment greu per tots els professionals i experts que treballen amb convicció des de fa anys en els Jocs, pels nens que han participat en el dibuix de la mascota, pels joves esportistes locals, pels adults que veuen en el 2017 una oportunitat laboral i econòmica i pels milers de voluntaris que s’han implicat en formació i fent feina en esdeveniments esportius. Només pensant en ells (i en són molts),  l’Estat -per una vegada- hauria de jugar a favor i no en contra de Tarragona.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *