14.5 C
Província de Tarragona
Dimarts, març 26, 2024

Algú vol liderar la revolta contra el caos ferroviari?

El tren Regional Expréss que es va avariar divendres  passat a 500 metres de l'estació de Tarragona. Foto: 324.cat
El tren Regional Expréss que es va avariar divendres passat a 500 metres de l’estació de Tarragona. Foto: 324.cat

Molts consideren que el moviment pel dret a decidir i la construcció d’un estat propi neix l’11 de setembre de 2012 amb la manifestació multitudinària pels carrers de Barcelona. D’altres es remunten al 10 de juliol de 2010 amb la concentració que promou Òmnium Cultural contra la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l’Estatut. Però la llavor de l’eclosió independentista té molt a veure amb el problema endèmic de les infraestructures i la falta d’inversió a Catalunya.

 

El 2006, l’any que s’aprova l’Estatut sota la presidència de Maragall, es crea la Plataforma pel Dret a Decidir i convoca una primera manifestació. L’any següent, l’1 de desembre de 2007, desenes de milers de persones es manifesten a Barcelona seguint la convocatòria de l’entitat i sota el lema: SOM UNA NACIÓ I DIEM PROU! TENIM EL DRET A DECIDIR SOBRE LES NOSTRES INFRAESTRUCTURES! Doncs bé, al cap d’una dècada seguim amb els mateixos problemes, o encara més agreujats, mentre bona part de la societat catalana ha fet un gir clar cap a l’independentisme.

 

cada vegada, pitjor 

Em remunto tants anys enrere per afirmar que aquell lema del 2007 és perfectament vàlid en l’actualitat i que serviria per denunciar el moment d’escàndol i vergonya que s’està produïnt al servei ferroviari de Catalunya i que s’accentua a l’àmbit de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La vaga de Renfe d’aquests dies no deixa de ser un element afegit i temporal a una situació impresentable de retards diaris i constants per raons tècniques diverses i incidents que sempre tenen com a punt en comú la falta d’inversió d’ADIF. El penúltim és el del passat divendres quan un tren entre Tarragona i Reus es va enganxar a la catenària i va provocar un tall durant més de sis hores. Les imatges amb els passatgers caminant per les vies i ‘abandonats’ enmig d’un polígon industrial són demolidores.

 

Davant d’aquest caos diari i del menyspreu de l’Estat als usuaris del tren, quin responsable polític de Tarragona està disposat a liderar un moviment de denúncia? Per què la societat tarragonina és incapaç de promoure una plataforma ciutadana que pressioni els seus polítics i als gestors ferroviaris que depenen del govern espanyol? Per què les entitats que ja treballen en aquest àmbit (pdf.camp i PTP tenen tan poca força? Com és possible tanta apatia de la gent davant d’un problema de mobilitat de primera categoria?

 

El passat 31 de maig en un acte ja comentat des del FET a TARRAGONA, patronals, sindicats, Cambra de Comerç i URV van fer públic un manifest per defensar el sector industrial del territori i denunciar la falta de diners de l’Estat en infraestructures com el tercer fil i el Corredor del Mediterrani. Això és imprescindible per al futur de Tarragona, però també és prioritari denunciar i resoldre el dia a dia de milers de viatgers que tenen tants problemes per desplaçar-se a Barcelona o per moure’s amb garanties en el servei de trens de Rodalies.

 

Som en plena campanya electoral i els candidats i el conjunt de la classe política viuen al marge de la situació: algú vol aixecar la veu i liderar aquest moviment, que hauria de ser una veritable revolta contra el caos ferroviari a Tarragona?  És una simple qüestió de dignitat!!!

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

  1. Tens tota la raó, es una vergonya, jo també estic indignada però em sento impotent davant tanta desidia de TOTHOM! i dic tothom per què no hi ha ningú que agafi el toro per les banyes.

    Crec que es hora de DIR PROU! no solsament a Madrid sinó també al govern de la Generalitat que tot el que no sigui per l’àrea metropolitana els altres no existim, les excuses que no tenim competències, que no ens toca, et…..i el nostre Ajuntament que em de dir! fa temps el sr. Ballesteros va dir que es possaria davant les vies…..hehehe……es riure per no plorar.
    ….. doncs S’ACABAT, ja ni ha prou de fer el ploramiques, la Generalitat i l’Ajuntament haurien de liderar un moviment per EXIGIR un bon servei per la ciutadanía, i crec que la gent els acompanyaría perquè estem molt fartes, ah! i no cal dir-ho que la ciutadania som votants…..

  2. Anna, estic d’acord amb tot el que dius excepte amb la comparació, un cop més, victimista (i falsa) amb Barcelona. I t’ho dic amb tot el respecte i admiració cap una persona com tu que ha estat sempre al capdavant de les lluites per millorar el transport públic a la ciutat.

    La Teresa Fortuny em recordava fa poc la protesta ciutadana, amb insubmissió afegida de no pagar el bitllet, que vau viure el 1974 contra la pujada del preu del bus a Bonavista. Amb Franco viu! La pregunta que s’han de fer moltes tarragonines i tarragonins es per què això no està passant ara amb el tren. És també culpa dels barcelonins, els gironins o de TV3?

    Visc i treballo entre les àrees metropolitanes de Tarragona i Barcelona i et puc assegurar que el servei que ofereix el binomi Renfe-Adif a tota la línia de la costa, a comarques com el Garraf, el Baix Llobregat i el Barcelonès, és també molt deficitari i caòtic.

    No en treurem res de competir per veure qui està pitjor dins la misèria col·lectiva que patim a molts llocs de Catalunya. L’adversari comú és Madrid, però en aquesta lluita trobo a faltar a moltes tarragonines i tarragonins que no veuen que aquesta submissió només els reportarà més humiliacions i marginació.

    Recomano fer un viatge a la Comunidad de Madrid per gaudir de la seva impressionant xarxa ferroviària i viària (per donar servei a una xifra de població molt semblant a la que sumen les àrees metropolitanes de Tarragona i Barcelona). Una xarxa que segueixen renovant i ampliant mentre l’Estat espanyol ha frenat a Catalunya les inversions que paguem amb els nostres impostos i, les poques que s’adjudiquen, gairebé no s’executen, com ha reconegut fa poc la mateixa Adif.

    També recomano fer un viatge en els Ferrocarrils de la Generalitat -un altre món comparat amb el servei de Renfe a Catalunya- per comprovar, amb realitats, com seria la xarxa ferroviària i viària d’una República Catalana on els nostres impostos es dediquèssin a invertir en infraestructures i impulsar un transport públic planificat i gestionat des de Catalunya. És evident que això milloraria de forma clara el benestar i el progrés de TOTS els catalans.

    Dividits i enfrontats no aconseguirem res, com ja està passant.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here