Estimat director,
No penso dir ni piu del resultat de les eleccions generals del passat diumenge perquè el psicòleg no m’ho permet, que em poso a plorar. En tot cas, i en clau ganxeta, deixa’m dir que el nostre batlle, en Carles Pellicer, s’ha quedat sense cadira al Senat. Als comicis de desembre hi havia entrat pels pèls i ell, tan Robin Hood, va decidir que només cobraria de l’Estat i que de l’Ajuntament només en percebria les dietes i no pas el sou. Total, amic meu, que ja no anirà a Madrit per feina. Que ara ens l’haurem de menjar amb patates a Reus.
I és que, ai, a Reus estem de festa. Sant Pere ja torna a ser aquí, un any més, i enguany tenim una pila de coses a celebrar. Que si l’ascens de l’equip de futbol a la Segona A (quina ràbia, oi, nastiquers?), que si un curtmetratge made in Reus s’ha endut la Palma d’Or de Canes, que si el Trapezi ha arribat als 20 anys de vida convertit en un referent… Això és un no parar, benvolgut. Ja ho diu bé, ja, la regidora de Cultura, na Montserrat Caelles, que “Reus és imparable”. Si no fan brot i és imparable, imagina’t on seríem si penquessin una mica.
I és que passen els mesos i aquí no es mou res. Seguim sense un Pacte de Salut per a la ciutat, l’Hospital està endeutat i no sé quantes coses més. Sí, home, ja ho sé, ja, que a tot arreu hi ha problemes. Més aviat del que em queixo és de la manca d’efectivitat a l’hora de mirar de resoldre’ls. Tant de bo tinguéssim una oposició com Déu mana, però la CUP i Ciutadans estan enfeinats amb les estelades i el PP viu en una altra galàxia. I el PSC… Bé, va, deixem-ho estar que de debò que ploraré.
Sé que a Tarragona teniu una bona colla de maldecaps, també. El que em pregunto, en tot cas, és si els vostres polítics tenen la mateixa capacitat de lideratge dels reusencs. Almenys us han començat les obres del pavelló olímpic, tinc entès. Home, ja està bé, però l’altre dia vaig llegir a la premsa pelacanyes que l’Estat va invertir prop de 40 milions per als Jocs d’Almeria i a vosaltres us en donen tres, si tot va bé. Jo, si fos en Ballesteros, m’ho faria mirar. I una pregunteta punyetera, amic. De debò que els fareu, els Jocs? De debò?
Total, que amb aquest panorama jo el que us puc aconsellar des d’aquest humil espai meu és que begueu. I molt. Ara de cara a l’estiu els ebris passem desapercebuts, especialment si ens engatem a la platja i som a la vora d’una colla de britànics obesos i vermells com gambes. Això sí, tinguem clar que després de la ressaca tot serà com sempre: Trist. I és que la política, al final, són una colla que corren i s’empaiten per un vot i al final guanya el PP. Salut i feliç estiu.
Ben cordialment i amb una cervesa a les mans,
