Carregant ...

Catalunya i Espanya: L’acord impossible

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El Parlament de Catalunya convocarà en els pròxims mesos un referèndum unilateral per la independència? Foto: RICARD LAHOZ

El Parlament de Catalunya convocarà en els pròxims mesos un referèndum unilateral per la independència? Foto: RICARD LAHOZ

Les eleccions a les Corts Generals del passat 26 de juny ha corregit el resultat de les que es van dur a terme al desembre i que van conduir a una legislatura fallida. La correcció, però, continua deixant moltes incògnites des del punt de vista de la governabilitat i, encara que és poc previsible una nova repetició electoral, l’aritmètica parlamentària resultant dels comicis abona les conjectures sobre un escenari incert i inestable.

En tot cas, el resultat electoral és transparent en relació amb la confirmació del suport majoritari de la població espanyola al pacte de la Transició: la pujada del Partit Popular, immunitzat davant dels efectes electorals ja no de la corrupció, sinó del joc brut i l’ús partidista de les institucions; el sorpasso fracassat en l’esquerra; i, finalment, la presència marginal, però significativa, de Ciutadans configuren una opció majoritària compromesa amb la pervivència del sistema polític sorgit després del franquisme, malgrat els nombrosos trets continuïstes amb el règim anterior que el pas del temps ha anat subratllant.

La por davant d’allò desconegut sembla haver estat determinant a l’hora de produir un resultat electoral que, malgrat la poca nitidesa a l’hora d’oferir una majoria clara de govern, constitueix una confirmació popular de la vigència del 78, sistemàticament sostinguda per l’abassegadora majoria dels mitjans de comunicació d’abast espanyol, que han explotat hàbilment la inseguretat de la població i han estimulat les reaccions identitàries en una línia conservadora que s’allunya dels efectes rupturistes de les mateixes reaccions en el cas britànic.

Des del punt de vista de Catalunya, és obvi que el resultat del 26 de juny confirma, per contra, una desafecció majoritària en relació amb el pacte constitucional del 78. A més, en un escenari que ve definit també per la sobreexposició del Tribunal Constitucional com a actor polític massa significatiu i massa poc equànime, sembla impossible qualsevol sortida acordada al procés sobiranista. Efectivament, els interlocutors sorgits de la nova contesa electoral poden tenir molts punts de desacord, però comparteixen la negació de l’independentisme com a actor polític i el seu compromís amb la voluntat de retornar-lo a la marginalitat.

“La convocatòria d’un referèndum sobre la independència pot ser el desllorigador en un escenari en què el pacte profund i ampli sembla impossible”

A Catalunya, la no tramitació dels pressupostos ha conduït a l’anunci de la presentació de la qüestió de confiança per part del president Puigdemont. Aquesta circumstància pot oferir, fonamentalment, dos resultats: unes noves eleccions que serien segurament devastadores per a l’independentisme i que reforçarien l’aparició com a alternativa dels comuns, més enllà de la seva (in-)capacitat d’oferir qualsevol canvi real i significatiu atesa la composició actual de les Corts Generals; o la reconstrucció de l’acord de les forces polítiques independentistes per definir un camí que, d’una manera o altra, porti el procés sobiranista a una finalització en el decurs d’aquesta legislatura.

En aquest context, la proposta de centrar la legislatura a Catalunya en la convocatòria d’un referèndum (no pas un consulta) sobre la independència pot constituir un desllorigador per una situació política en què qualsevol escenari de pacte profund i ampli sobre els fonaments de la comunitat política sembla impossible, atesa l’orientació radicalment diferent del vot a Catalunya i a la resta d’Espanya. La determinació a l’hora de definir i concretar aquesta proposta podria desfer la incertesa política i contribuir a clarificar una situació ben confusa, fent efectiva una sortida democràtica davant del rebuig majoritari de la població de Catalunya al sistema polític sortit de la Transició.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *