Benvolgut director,
No puc més. Necessito unes vacances de manera urgent. Ja tinc planejat un viatge, ben lluny dels nostres polítics que només saben donar-nos disgustos. L’any passat per aquesta època no hi passava res, a Reus, però enguany la crisi de l’Hospital ha agafat el pobre Pellicer amb els pixats al ventre i encara el tenim pencant de valent durament a l’Ajuntament. El problema, es veu, és que si no feien res abans del dia 31, l’Hospital es liquidava. Mal assumpte.
Aquest mateix dilluns hem sabut que per cobrir el forat que alguns van deixar al Sant Joan han decidit tirar pel dret i assaltar la caixa dels estalvis de l’empresa que gestiona l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. I clar, com bé deus poder imaginar-te, per allà no s’ho han pres gaire bé. I és que els ebrencs són gent de caràcter, més encara quan es tracta de no deixar-se fotre els quartos per una colla de ganxets que ha malgastat a base de bé.
La Junta en què s’ha decidit aquesta impopular mesura ha comptat amb l’abstenció de tota l’oposició. La lectura, amic meu, és molt simple. Que nosaltres no hi sortirem pas a la foto amb l’alcalde, en una qüestió com aquesta. En tot cas, el gripau que se’l cruspeixi ell solet, deuen haver pensat. I el batlle, què? Doncs bé, una mica dolgut però sempre ferm. Els ha acusat a tots plegats d’irresponsables i ha dit que han aconseguit salvar l’Hospital de la ciutat. Que pel camí hagin de deixar a la meitat les reserves dels altres és el de menys, suposo.
I és que Déu n’hi do, amb l’Hospital. Havia de ser la pera, havia de ser el centre sanitari de referència del sud de país i mira on som. Sí, tot el país ens mira, però precisament per ser l’exemple concret d’un cas de pèssima gestió i vergonya aliena. Encara rai que els nostres estimats líders podran reposar uns dies, per reflexionar i carregar piles. Al setembre, però, m’hi jugo un pèsol que uns i altres seguiran acusant-se per les senyeres a les façanes o mirant d’aprovar que les bestioles puguin accedir als espais públics municipals. Això últim, per cert, és cosa de la CUP. Necessari, sens dubte.
Va, anima’m una mica, company! Si et plau, explica’m que a Tarragona les coses van de mal en pitjor, que teniu la ciutat bruta i plena de cagarades de coloms, que això dels Jocs perilla de debò i que el Nàstic acabarà sent la Torre de Babel, amb tants estrangers, i que no ho veieu clar. Quan van maldades, quan la teva ciutat fa riure, pot distreure una mica que a la veïna tot sigui igual. Ja sé que alegrar-se de les desgràcies d’altri és de ser mal xicot, però què t’haig de dir! Ningú és perfecte! Ni tan sols un reusenc.
Ep, i d’en Correal què me’n dius? Saps què? Quan alguna vegada encara compro el Diari de Tarragona (mon pare me’l demana per mirar-se les esquel·les) el primer que faig és espolsar-lo, perquè en caigui tota la caspa.
Bon estiu i paciència,
