(Aquest article el publiquem al FET a TARRAGONA perquè respon, en part, a la interpel·lació expressada aquest dimecres a la ‘Carta oberta als nostres diputats a Madrid‘ i a l’opinió manifestada dimarts a l’article ‘Fins quan suportarem l’escàndol ferroviari?‘)
El passat dilluns 26, una altra vegada vaig patir com a usuari el que durant 17 anys he viscut massa sovint en els cinc dies a la setmana que agafava el tren per anar a treballar al meu lloc de feina, ara en excedència des del 13 de gener d’enguany. Una nova incidència deixava a centenars de passatgers a les andanes esperant un tren que no arribaria.
A la tornada vaig comprovar amb sorpresa que el tren que sortia de l’estació de França direcció Tortosa era directe a Tarragona! Ara fa 4 anys vaig negociar i aconseguir amb Miguel Àngel Remacha, el 19 de març del 2012, aleshores director de RENFE (que tenia la seva oficina a Sants estació), que tots els trens s’aturessin a Altafulla, poble del que sóc alcalde i que té interposat un contenciós administratiu al Ministeri de Fomento pel tema del Tercer fil.
La situació després de les contínues avaries, descarrilaments i falta d’inversions al sud de Catalunya, denunciat per aquest diputat com a portaveu del grup Podemos-En Comú Podem-En Marea a la comissió de Fomento del Congrés de Diputats, s’ha vist empitjorat per l’avaria elèctrica a l’estació de Mont-roig del Camp. La gent de les Terres de l’Ebre, especialment, i del Camp de Tarragona estem vivint una situació que és incomprensible que les administracions no reaccionin com si ho fan en altres situacions similars.
Dintre de la meva tasca parlamentària, durant aquests mesos, m’he reunit amb el comitè d’empresa d’ADIF, tècnics de l’empresa, les plataformes d’usuaris en defensa de la mobilitat (sóc membre fundador de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril) i les conclusions que sortien no eren gaire esperançadores. En un principi, no es contemplava arreglar l’avaria de Mont-roig, pel seu elevat cost i la incertesa del per què es produïa el curtcircuit, i a l’espera de l’obertura del corredor del mediterrani. Gràcies a les pressions dels sindicats, de les plataformes, entitats municipalistes i alguns diputats/des, ADIF (València) té previst fer la reparació a l’octubre.
La pregunta que tothom ens hem de fer és: Des d’avui, fins que acabi la reparació, quina solució li donem a la ciutadania per complir amb les seves obligacions? La resposta l’hem de traslladar tant a l’operador, RENFE, com a la Generalitat (amb la competència política traspassada) i al Ministeri perquè faci les inversions imprescindibles.
Que ningú es tregui les puces, -a l’espera de tenir la independència l’1 de juliol del 2017 com alguns insisteixen- tothom pot posar de la nostra part i amb imaginació, reduir el problema sense afectar a la resta de la línia com ara passa. Per exemple, per què no posem un bus des d’origen que recorri les estacions des de la de Mont-roig i traslladi als passatgers fins l’estació de l’AVE, i amb el seu bitllet de regionals pugui traslladar-se fins a Barcelona Sants? Requereix d’una negociació RENFE-Generalitat i que els trens de la línia de Tortosa tinguin com a estació d’origen l’Hospitalet de l’Infant. Això és una proposta, però segur que pot haver-hi d’altres millors. Però algú s’ha de posar a pensar mirant al sud.
