No cal insistir en la rellevància de la cultura de l’alcohol en la configuració de la nostra civilització. Al seu entorn pivoten tradicions, rituals i reconegudes accions de desenvolupament del medi agrari. Fins i tot, si acceptem les propostes de l’arqueòleg biomolecular Patrick McGovern, els beuratges fermentats han estat fonamentals en la nostra evolució socio-econòmica. Aquest investigador entén el conreu de les matèries primeres relacionadesamb l’alcohol com l’element propiciatori del desenvolupament de l’agricultura y dels conseqüents processos de sedentarització de diverses societats. Com a exemple, darrerament es planteja que els cereals foren “domesticats” per fer cervesa abans que per fer pa. Tot pot haver estat possible en la lenta evolució de la nostra espècie!
Els beneficis i inconvenients de les begudes alcohòliques són prou coneguts i el marc legislatiu actual estableix una sèrie de mesures que en regulen i segmenten els canals de publicitat i de consum. Al mateix temps s’estableix una diferenciació entre les begudes inferiors o superiors als 20º de graduació. A partir d’aquí sorgeixen nombroses situacions de conflicte i de controvèrsia. Bàsicament amb la redacció i l’aplicació de les ordenances municipals de civisme i de convivència. Cada ciutat esdevé un cas específic però hi ha un element comú: l’àmbit de la Festa s’ha convertit en un espai d’interès comercial i econòmic, tant important com el món de l’esport o de la música. L’alcohol en la Festa, des d’un punt de vista jurídic, no es troba tan definit i ja ha estat objecte de preocupació per part de l’Agència de Salut Públic de Catalunya.
“L’alcohol és un complement de les nostres festes, però no hauria de prendre el paper de protagonista”
L’article 129 de l’Ordenança General de convivència ciutadana i ús dels espais públics de Tarragona i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient de l’any 2013 manifesta expressament:
- Resta prohibit el consum, la venda i la distribució de begudes alcohòliques als espais públics, incloent-hi la realitzada mitjançant màquines automàtiques.
- Els establiments on sigui permès el consum o la venda de begudes alcohòliques no podran disposar d’espai per a la seva distribució directa a l’exterior.
- L’incompliment d’aquest article serà considerat, pel que fa al consum, com a falta lleu, i pel que fa a la venda i la distribució, com a falta greu. Es tindrà en compte per a la graduació de la sanció la seva repercussió pública, el fet que hi hagi reiteració en la comissió de la mateixa falta i, per al cas de la venda, que els compradors siguin menors o persones que calgui protegir especialment.
No sóc un entès en la matèria, però molt em temo que això aquí no es compleix gaire. Que cadascú opini el que vulgui sobre la bondat del redactat d’aquest article o l’obligatorietat del seu compliment. Només vull apuntar que no es tracta d’una prescripció antiga sepultada pel pas del temps.
Particularment entenc el consum de l’alcohol com un element consubstancial, no necessàriament generalitzat, a la conducta humana. Un complement més de les nostres festes o, fins i tot, un element identitari més; però en cap cas hauria de prendre el paper de protagonista. No obstant això, si fem una anàlisi dels programes de la nostra Festa Major en els darrers anys podem apreciar com s’evoluciona cap a una situació on la presència de l’alcohol, directament o indirectament, adquireix cada cop més rellevància. Crec que això és una de les causes de la pamplonització de la Festa, fenomen recentment assenyalat i, que en el context d’una topografia festiva excessivament focalitzada, fa que molts veïns de la “Bar Alta” de Tarragona estiguin farts de soroll.
“Cal una reflexió. No sé si ens hem passat en la promoció dels nostres elements etílics identitaris”
Potser cal una reflexió autocrítica sobre com, entre tots, hem arribat a aquest punt. No sé si ens hem passat amb el marxandatge, amb l’èmfasi d’alguns membres del Consistori municipal, els d’ara i els d’abans, en la promoció dels nostres elements etílics identitaris, en la visibilitat d’algunes marques comercials durant la Festa, etc. Tot plegat això fa trontollar la indefinida frontera entre la tradició cultural i l’explotació econòmica de la Festa; a la vegada que certes actuacions institucionals legitimen públicament el binomi conceptual de Festa&Alcohol.
El mateix programa festiu d’enguany aconsella un consum responsable i sabem que en aquestes dates solen dur-se a terme actuacions de conscienciació que cal reconèixer, com les del Komando Nits Q. Però això no serveix de molt davant la força mediàtica d’alguns actes de la Festa i si no existeix una actitud exemplificadora dels representants municipals, que no haurien de participar en segons quines presentacions. No sé si això és demanar molt, però la precarietat de les arques municipals, la potenciació del sector terciari tarragoní o argumentar que això és el que demana la societat actual no són justificacions ni prou convincents ni prou ètiques. Tota responsabilitat pública, i en especial aquella que té una major visibilitat, hauria de comportar una conducta irreprotxable.
Per Santa Tecla no tot s’hi val.
Molt cert i molt encertat aquest article. Bona reflexió on hi afegiria la permisivitat del nostre consistori amb botellons diaris que es duen a terme a la nostra ciutat i dels que en son coneixedors! Visca Santa Tecla!
Bon article. És preocupant la barreja de: Festa, alcohol i soroll.
Per Santa Tecla abaixem el volum.
Gràcies per publicar l’article, que donaria per fer periodisme d’investigació del bo. Sobretot tenint en compte que no es tracta tan sols del “binomi festa i alcohol”, com diu l’autor, sinó del trinomi “festa, alcohol i Repsol”.