Una jornada més sense guanyar. Regust amarg. L’empat d’ahir hagués pogut ser perfectament una victòria. Falta fe sobre el terreny de joc, sort i sobretot atenció absoluta durant els noranta minuts. Creem poques ocasions i per tant, les que tenim, les hauríem de finalitzar amb gol. Això no està passant i el Nàstic continuarà cuer independentment dels resultats d’avui.
Després un partit a Córdoba amb moltes coses a millorar ahir, davant el Sevilla Atlético, el canvi va ser notable. L’equip sortia molt més endollat i actiu. De fet el premi no va tardar en arribar. Minut 6, gol d’Uche. Es trobava a faltar l’essència del nigerià, hi va ser però per poca estona. El gol va esterilitzar l’onze grana. Excés de confiança? El que està clar és que Bernardo va marcar, una vegada més, jornada rere jornada, sol, absolutament sol, davant un Saja que no va poder fer-hi res. Empat al marcador i santornemi. Minut 18.
La defensa va tornar a trontollar. Mossa va destacar per la seva persistència i Suzuki per la disciplina mostrada des del primer dia. Valentín va fer de les seves per la banda i Bouzón va ser-hi, a estones. Tejera va mostrar la seva millor cara i va liderar amb fermesa un mig del camp discret on Madinda, Muñiz i Lobato van ser intermitents durant tot el partit. S’acabava la primera part i sí, s’havia reaccionat i millorat respecte jornades anteriors però la contundència necessària en una categoria com la Segona A no apareixia per enlloc.
Nàstic, jornada 8: símptomes de canvi sense resultats satisfactoris
El Sevilla Atlético va deixar entreveure de seguida l’ADN de filial. Sang calenta, protestes constants i joc entrebancat. Segona part, vint segons, Tejera xuta i l’esquadra vibra davant una de les millors ocasions grana. Al minut 63 Uche tornaria a trobar-se amb el pal mentre Álex López ho seguia intentant amb les mateixes ganes de sempre. Mala sort… i nervis: groga a Valentín per empènyer un rival quan la pilota no estava en joc. No ens hem desenganxat de la impotència.
Moreno es desespera quan veu que l’equip no bascula correctament. De fet el filial sevillà va aprofitar els contraatacs com a única via per a fer el gol, és quan al Nàstic li entren els nervis i l’efectivitat és un anhel que va mostrar-se encara llunyà. Jean Luc però ens va fer somriure, la seva actitud i electricitat continuen sent impecables.
Hem entrat en un espiral repetitiu, d’errar en els mateixos aspectes i no acabar de reaccionar. Davant el Zaragoza semblava que es marcaria un abans i un després, vam tenir la sensació de retrobar-nos. Aquest dissabte ja no semblàvem tan perduts però vam continuar estant lluny de tenir un rumb clar i una contundència marcada.
Tinc la sensació que encara no ens hem desenganxat de la temporada anterior. Que es confia en tornar a reviure sobre la gespa el Nàstic de l’any passat i això no passarà, senzillament perquè cada temporada és diferent, perquè el bloc també i les circumstàncies encara més. És l’hora de saber on som, ser realistes i continuar picant pedra per sortir d’una rutina que ara mateix pinta de grana, i vermell, la cua d’una categoria que és de tot, menys plàcida.
“Tots aquells que es considerin guerrers han de saber que quan surts a guanyar la victòria ha de ser l’única preocupació. Domina tota la compassió i emocions. Combat amb tothom que sigui necessari. La veritat la trobaràs al cor, just on rau la raó per la qual surts a guanyar”. Uma Thurman va necessitar dues pel·lícules per trobar en Bill. Esperem que el Nàstic trobi la victòria una mica més aviat. Ens vestirem de groc, si cal.
