Encara avui, Tarragona continua assaborint el seu millor cap de setmana de fa anys. El Concurs de Castells, cada cop amb més projecció internacional i cada cop més esperat per les colles d’arreu del país, es consolida com el millor aparador de la ciutat al món. Allò que dèiem fa setmanes i que plasmem a la portada i als continguts del número 19 de la revista FET a TARRAGONA s’ha confirmat amb escreix. Ho diuen les dades, però també ho diuen les impressions de molta gent i això referma la idea que a Tarragona li aniria molt bé muntar altres ‘mogudes’ com la del Concurs.
“La ciutat ha d’impulsar altres cites culturals referents al país”
Perquè el Concurs ens visibilitza com a capital natural dels castells, del territori i, per un dia, del país. Perquè el Concurs ofereix una imatge de Tarragona acollidora i generosa. Perquè el Concurs ens situa en el mapa dels grans esdeveniments culturals de Catalunya. Perquè el Concurs obre les portes de Tarragona a catalans de Berga, Igualada, Vic, Sant Cugat o Salt, per citar-ne cinc ciutats mitjanes del país, o a catalans residents a París, Londres i Copenhagen que hi han muntat una agrupació que fa castells. Perquè el Concurs confirma que els signes de catalanitat de Tarragona (evidents també durant les festes de Santa Tecla) refermen l’autoestima i l’orgull de ciutat i de capital del sud de Catalunya. Perquè el Concurs demostra que Tarragona pot organitzar amb èxit un espectacle de dues jornades (tres, si comptem Torredembarra) que mobilitza milers de participants i assistents. Perquè el Concurs ens col·loca com mai en el mapa del món, gràcies a periodistes, fotògrafs, agències i mitjans de comunicació internacionals.
El cap de setmana ens deixa un munt d’imatges. Des de la perspectiva de periodista, em fa molt feliç veure la feina dels companys Paco Montoya i Albert Mercadé trasmetent per primera vegada en anglès i a través de RedBull TV les construccions dins de la plaça, o assistir ‘in situ’ a la cruïlla dels carrers Mallorca i Jaume I a l’enregistrament dels comentaris previs a la jornada i de contingut didàctic que feien els conductors del programa. Aquesta emissió de dues hores, que ja ha rebut milions de visites, suposarà un punt d’inflexió encara més gran en la difusió mundial del fet casteller i, de retruc, de Tarragona.
Com a espectador, em criden l’atenció els rostres d’alegria i els esperits impacients del dissabte a primera hora de la tarda al voltant dels carrers Mallorca, Alguer i Eivissa entre els castellers de les colles ‘mitjanes’ de Catalunya, de Mallorca i fins i tot de la Xina. Les llàgrimes als ulls de dues periodistes franceses a peu de pinya del tres de nou amb el pilar de la Colla Jove de Tarragona. O l’emoció continguda i un sentiment d’immensa felicitat entre els catalans que viuen a París, Londres i Copenhagen exhibint les seves construccions a la plaça de la Font (amb enxanetes de 30 anys d’edat) al costat dels castellers d’Andorra.
Amb tot aquest bagatge, Tarragona ha de consolidar i millorar encara més les properes edicions del Concurs. Però sobretot, ha de mirar al futur amb la convicció que pot crear i impulsar altres esdeveniments culturals referents, que li facin estar al costat del conjunt del país i li facin exercir de manera natural, i no forçada, la seva capitalitat. La identitat de Tarragona es construeix, inequívocament, de la mà de la identitat nacional de Catalunya.
