Carregant ...

No sabem el que tenim a casa

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Natalia Rodríguez, en una sala plena de trofeus al domicili dels seus pares, a Torreforta, el 2014. Foto: DAVID OLIETE

Natalia Rodríguez, en una sala plena de trofeus al domicili dels seus pares, a Torreforta, el 2014. Foto: DAVID OLIETE

“L’alcalde es va comprometre públicament a incorporar-me al comitè organitzador dels Jocs i avui encara continuo esperant. Si em fessin ara una proposta, ja no l’acceptaria, les coses s’hi estan fent molt malament. Em sento decebuda, no entenc que amb la meva experiència no pugui aportar res a la meva ciutat”. Llegeixo a La Vanguardia aquestes paraules de l’atleta Natàlia Rodríguez en el marc d’un reportatge que signa el company Esteve Giralt i que explica la nova vida de la medallista mundial.

I és que la Natàlia, plusmarquista espanyola dels 1.500, ha obert al barri de Camp Clar una consulta de quiromassatgista. Molt a prop, per cert, de les pistes d’atletisme que ha trepitjat durant tants anys. Ara viu allunyada de les pistes i més pendent de les xarxes socials per donar a conéixer la seva nova ocupació professional: “Quiromasajista, exatleta profesional olímpica y medallista mundial y europea. Masaje deportivo, terapéutico, descontracturante y relajante”, diu al seu perfil de Twitter.

Tarragona i, especialment, els polítics ignoren el talent de grans professionals que podria revertir a la ciutat

Però més enllà de la nova etapa en la vida de la Natàlia Rodríguez, el seu cas és un altre exemple de com Tarragona no té prou en compte a la seva gent, a les persones que destaquen en els seus respectius àmbits professionals. I de com els responsables polítics municipals sovint obliden o ignoren el talent de molts tarragonins que s’expressa aquí o fora i que podria revertir a la ciutat. No sabem el que tenim a casa, no en presumim i no n’aprofitem els seus coneixements, experiència i projecció exterior.

Des del seu naixement ja fa més de tres anys, el FET a TARRAGONA en format revista ha volgut donar veu a alguns d’aquests professionals de primera línia a Catalunya, a Espanya o a nivell internacional, i reflexionar sobre el tema. Per les pàgines del FET han passat Joan Guinovart, director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona; Puri Canals, presidenta de l’ens internacional que gestiona els espais marítims protegits de la Mediterrània; Àngel Òdena, baríton, un dels cantants d’òpera més reconeguts a Espanya; Ramon Simó, director de teatre i en els darrers 5 anys director del Festival Grec de Barcelona; Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre a Barcelona; Miquel Puig, economista; Manel Sanromà, astrònom, creador de Tinet; els periodistes Gustau Alegret i Griselda Pastor, un als Estats Units corresponsal de RAC1, l’altra a Brussel·les i corresponsal de la SER; Óscar Cornejo, amo de La Fábrica de la Tele, empresa líder en el seu sector, i creador de programes com ‘Sálvame’; Belén Macias, José Luis Montesinos i Jesús Monlleó, directors de cinema; Lluís Gavaldà, cantant d’Els Pets i amb presència en diversos mitjans de comunicació; Rosa Maria Virolès, magistrada del Tribunal Suprem…I així podríem seguir una bona estona.

En altres ciutats, n’estarien orgullosos i en farien bandera. A Tarragona no els tenim en compte. Ens falta autoestima, ja ho sabem, però no ens podem resignar. Cal canviar aquesta tendència. El cas de la Natàlia ens hauria de fer reflexionar i reaccionar. Tenim enormes potencialitats i gent magnífica (o no ho són els joves periodistes Paco Montoya, Albert Mercadé, Raquel Sans i Jordi Suriñach que han fet realitat la primera retransmissió televisiva en anglès per a tot el món del Concurs de Castells?). Deixem ja de ser una ciutat acomplexada i actuem (començant per l’Ajuntament!). El futur està a les nostres mans.

Natàlia Rodríguez, a la seva nova consulta a Camp Clar. Foto: VICENÇ LLURBA - La Vanguardia

Natàlia Rodríguez, a la seva nova consulta a Camp Clar. Foto: VICENÇ LLURBA – La Vanguardia


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “No sabem el que tenim a casa”

  1. Alicia de la Tanca ha dit:

    Per desgràcia hi ha massa gent per enxufar, per desgràcia gent amb molta menys experiència que la Natàlia i el que es pitjor, gent que no ha suat i patit com la Natàlia per merèixer un lloc en la organització.
    Tots sabem com van aquestes coses.
    Una llàstima.

  2. edu ha dit:

    Per no dir els prop de 500 atletes que no tenen pista d’atletisme durant un any gracies a la fantàstica organització dels jocs… “el que tenim a casa”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *