Ajornar un any els Jocs Mediterranis de 2017 és un desastre sense pal·liatius per Tarragona en molts sentits. La decisió, que sembla que s’adopta per -diuen- “garantir l’èxit de l’esdeveniment”, comportarà, un munt d’inconvenients afegits i cap avantatge. I el que és pitjor: deixa tocada la moral col·lectiva de la ciutat, tot i que els Jocs no hi havien despertat gaire entusiasme.
Traslladar la cita al 2018 suposa acceptar el fracàs total dels responsables polítics de la ciutat en l’organització dels Jocs. Tarragona projectarà una mala imatge al país i al món que s’extendrà en el temps i que trigarà en superar-se. Representa un cop duríssim a la poca autoestima dels tarragonins. Un ridícul espantós. Què diran les seus i els patrocinadors? Què pensarà la resta de Catalunya?
L’ajornament suposarà haver de pagar durant dotze mesos (o més) les nònimes de tot el personal implicat en l’organització i assumir el manteniment dels nous equipaments esportius que ja estaran enllestits, però a l’espera de ser utilitzats (pavelló Sant Jordi, palau d’esports, anella mediterrània…). Hi haurà moltes més despeses en el còmput general. El nou govern espanyol garantirà un suport econòmic molt més ampli per cobrir les necessitats de cara al 2018?
Els Jocs passaran absolutament desaparecebuts (encara més) en un any amb Mundial de futbol, Europeus de natació, waterpolo i atletisme, entre moltes altres cites esportives internacionals. Quina repercussió tindran a nivell de mitjans de comunicació, tenint en compte que ja partim d’un interès molt limitat? L’ajornament representa una decisió sense precedents en el món de l’esport que danya la capacitat i la projecció de Tarragona.
En clau política, la decisió enfonsa la imatge de Ballesteros i deixa sense arguments el pacte PSC-PP
I en clau de política local, ajornar un any els Jocs enfonsarà la imatge i la gestió de Josep Fèlix Ballesteros com a alcalde. Quin llegat deixarà a Tarragona? A més, porta a una situació ben galdosa el pacte de govern subscrit el febrer entre els socialistes i el Partit Popular. Tenir Alejandro Fernández de primer tinent d’alcalde havia de servir per garantir el compromís de l’administració central amb els Jocs: al cap de nou mesos, està clar que la seva capacitat d’influència a Madrid ha estat nul·la. El pacte de govern es queda sense arguments.
Cal remarcar, per cert, el silenci del líder local del PP al llarg de la setmana. Aquesta vegada no pot culpar ‘Barcelunya’ dels mals de Tarragona. Aquest cop la culpa no és de la Generalitat (que, per cert, està complint tots els seus compromisos). El fracàs dels Jocs es deu, en bona part, per l’actitud hostil i de menyspreu de l’Estat. Assumirà el PP la seva responsabilitat?
També és lamentable el silenci de Ballesteros i del coordinador general dels Jocs, Javier Villamayor, al llarg dels últims dies. La gestió comunicativa de la crisi -destapada a Madrid pel president del COE- és un mal exemple a seguir. El cúmul dels despropòsits és que les primeres declaracions de l’alcalde les faci a peu dret en un dels passadissos del congrés nacional del PSC! (aquest dissabte al migdia, només a TV3).
En definitiva: el 2018 implica molts inconvenients, més despeses, un gran desprestigi de Tarragona i cap avantatge. Arribats a aquest punt del serial, es tractava de mantenir com fos la data oficial o de renunciar a fer els Jocs. Però al final han triat la pijor opció possible. La decisió ja està presa, el mal ja està fet.
Segurament els més contents seran el grapat de gent que “treballa” a Tarragona 2017, que ara tindran un any mes per seguir cobrant. I tota la publicitat de Tarragona 2017 qui la pagarà?, imagino que els de sempre, tarragonins i tarragonines prepareu la butxaca. Tarragona aturada un any mes i van……….
Això del gran desprestigi per Tarragona i de la moral col·lectiva ho veig bastant exagerat i poc realista. Tu meteix dius que aquests jocs són d’un interès limitat, doncs gaire presitigi tampoc es podia aconseguir. I molts tarragonins tampoc és que els desitgèssim gaire… Que què dirà Catalunya? Doncs poca cosa, com sempre. Això no t’ha de preucupar. Per la resta molt d’acord.
El que no te remei és la credulitat estùpida dels politics socialistes municipals davant de la perversitat d’un estat que fa temps que practica allò de “al enemigo, ni agua”. Fa temps que aquest “Madrit” que tan s’estima Catalunya havia decidit que no oferiria una plataforma publicitaria internacional als catalans poques setmanes abans del referendum. Qualsevol altra explicació entra en els capítols d’excuses de mal pagador: ni crisi, ni 305 dies sense govern central, ni dificultats burocràtiques de tresoreria.
No cal demanar dimisions puix que d’aquestes fallides no hi ha supervivents. Si, però, recordar als votants tarragonins de PP i PSC on els porten els seus dirigents.
Si els Jocs no generen un gran entusiasme tampoc entenc que posposar-los generi una gran decepció. A mi no em sembla la pitjor opció, més que res perquè n’hi ha una alatra encara mes galdosa com és fer-los sense tenir el finançament i la seguretat d’acabar els equipaments. Que s’ha fet malament? Sí. Que els Jocs no importaven la majoria d ela gent, també. Que Tarragona perd prestigi amb aquest fet? Primer has de tenir prestigi, no?.