Un monòlit de l’any 1972 recorda l’agermanament de Tarragona amb l’Alguer, “una illa catalanoparlant que sobreviu en una altra illa, la de Sardenya”. Els jardins de l’Alguer reconforten el visitant: un mirador fantàstic al mar i una perspectiva singular de l’skyline que configuren les cases de la muralla al passeig de Sant Antoni. L’Alguer, un lloc tranquil amb només 40.000 habitants, l’entusiasma des que hi va anar per primer cop fa més de trenta anys. Hi va tenir el primer contacte quan era president d’Òmnium Cultural. Filòleg de formació, a Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) se’l coneix, però, sobretot per la seva etapa política, que el va portar a ser conseller en cap i vicepresident de la Generalitat, i secretari general i president d’Esquerra Republicana de Catalunya en un període intens i de vertigen que va del 1996 al 2010. Allunyat del partit i de les institucions des de llavors, Carod-Rovira es dedica a llegir, escriure i analitzar el país, mentre dirigeix la Càtedra de Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
(…)
Vostè va a Barcelona molt sovint i és usuari del tren. ¿El mal servei ferroviari és un dels grans problemes actuals del país?
Jo tinc bàsicament dos motius per voler la independència de Catalunya: que s’acabi el procés d’una punyetera vegada i no viatjar més amb Renfe. En els sis últims anys que agafo el tren almenys sis cops a la setmana, mai el tren ha arribat a l’hora. Com és possible que trigui més ara que quan jo anava a estudiar a Barcelona als anys 70? És impresentable, el símbol de la deixadesa de l’Estat a Catalunya, mentre a Espanya continuen fent línies d’alta velocitat sense viatgers i autovies gratuïtes. Necessitem la independència per articular el territori amb infraestructures adequades.
Les mancances ferroviàries han unit els governs de Catalunya i el País Valencià a l’hora de reclamar el corredor mediterrani. ¿Pot començar una nova etapa de relacions entre els dos governs?
Sens dubte. És una trobada històrica. Encara més important que la sintonia entre els presidents Puig i Puigdemont és la coincidència de criteri de les dues patronals. La valenciana, que havia actuat a l’ombra de l’anticatalanisme del PP, ara s’ha adonat que el centralisme espanyol és un mal negoci i que cal apostar pel corredor mediterrani.
I mentrestant, com veu la Tarragona política actual?
Tot i que aquí hi he viscut 49 anys dels 64 de la meva vida, me la miro amb una certa distància. Però amb la sensació que tenim un potencial extraordinari i desaprofitem oportunitats. Tarragona no ha trobat gent adequada que visqués amb passió la ciutat i que liderés un procés de transformació en profunditat com el que es va fer a Girona en l’època de l’alcalde Quim Nadal. La ciutat s’ha desenvolupat més per la universitat que pels poders municipals i no s’acaba de definir quin paper vol tenir en el context de país. Jo crec que alguna institució nacional del futur estat –no parlo del Govern ni del Parlament– s’hauria d’ubicar aquí. I m’agradaria que tinguéssim personalitats polítiques amb projecció nacional. D’altra banda, Tarragona no acaba de definir com es transmet a tots els residents del municipi, que viuen a la mateixa ciutat i que n’han de ser partícips, les seves manifestacions culturals i populars. Algunes d’aquestes manifestacions poden tenir vida més enllà de la Part Alta: cal portar l’orgull de ciutat també als barris.
(…)
Aquest és un breu fragment de l’entrevista amb Josep-Lluís Carod-Rovira que publiquem íntegrament al número 20 del FET a TARRAGONA. Carod-Rovira repassa a l’entrevista el panorama polític actual i ens presenta el seu últim llibre Història del protestantisme als Països Catalans (Edicions 3i4), resultat de cinc anys de recerca sobre la segona fe religiosa del país.
La revista FET a TARRAGONA, que porta de regal una publicació de 20 pàgines a tot color dedicada al Circ romà, la podeu trobar a Llibreria de la Rambla, Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Cal Matias (Serrallo).
Aprofiteu la sortida del número 20 del FET per fer-vos-en subscriptors clicant aquí o per regalar una subscripció a un amic o familiar. El periodisme de qualitat a Tarragona té un preu simbòlic: només 30€ tot l’any. Així podrem garantir entre tots la pervivència d’aquesta iniciativa impulsada per un grup de periodistes tarragonins.
