Carregant ...

Festival SCAN: marca de ciutat?

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Fotografia del projecte “The Horizontal Mode of a Waking Life”, de Jiaxi Yang, present a l’exposició Talent Latent.

Fotografia del projecte “The Horizontal Mode of a Waking Life”, de Jiaxi Yang, present a l’exposició Talent Latent.

Fins a principis de gener de 2017 es durà a terme a Tarragona la sisena edició de l’SCAN, Festival internacional de fotografia de Tarragona. La fotografia és, doncs, la protagonista durant aquestes setmanes a la ciutat, amb una vintena d’exposicions a diferents espais (els tinglados del Port, la Tabacalera, el Museu d’Art Modern de Tarragona, la Fundació Forvm…) i una dotzena d’activitats vinculades (tallers, conferències, projeccions) que conformen el programa d’aquesta edició del festival.

Un programa que s’articula al voltant de quatre activitats principals: l’Scanoff, una sèrie de projeccions d’artistes emergents coordinada pel fotògraf Pep Escoda; Full Contact, un punt de trobada entre fotògrafs i agents del món de l’art que inclou un premi de fotografia; SCAN Photobooks, una mostra de llibres fotogràfics, sovint editats pels mateixos autors, i, finalment, l’exposició Talent Latent, el pal de paller del festival.

Aquesta mostra, comissariada per Jesús Micó, exhibeix l’obra de deu artistes visuals que comencen a despuntar en el panorama fotogràfic internacional i que treballen la fotografia des de diferents disciplines i plantejaments, des del paisatge fins a la fotografia documental. D’entre aquests fotògrafs, cal destacar l’obra de la xinesa Jiaxi Yang, que, amb les seves natures mortes d’objectes de rebuig, s’aproxima a la fotografia des d’una vessant quasi pictòrica, entroncada amb els moviments dadà de principis del segle XX, en què l’object trouvé es convertia en obra d’art a partir que l’artista així ho considerava; i també la de l’italià Massimiliano Maddalena, que traspassa a la fotografia l’experiment literari de Raymond Queneu Experiments d’estil, en què realitza fins a noranta-nou variacions literàries d’una anècdota trivial; d’aquesta manera, Maddalena també interpreta de diverses maneres una fotografia qualsevol, la imatge d’un pati de cases, des de diferents tècniques fotogràfiques (imatge en 3D, estenopeica, d’ull de bou…).

La qualitat i la varietat dels continguts de l’SCAN, doncs, està fora de tota discussió, com també que, ara mateix, es tracta d’una de les activitats culturals més importants de Tarragona. Però quina és l’evolució que marca aquesta última edició de l’SCAN? Des de la seva creació, l’any 2008, i fins a la quarta edició, ara fa dos anys, la seva progressió, tant qualitativa com quantitativa, no havia deixat d’anar en augment, arribant a un total de trenta exposicions i vint activitats incloses en el marc del festival.

S’atura el creixement de les últimes edicions i es troba a faltar una exposició de renom internacional

Enguany, aquesta progressió s’ha vist aturada; de fet, fins i tot ha reculat, disminuint de manera significativa tant el número d’exposicions com d’activitats vinculades, i, el que és més important, tornant a tancar l’SCAN a les sales d’exposicions. Amb l’excepció de les imatges de Vanessa Pey, que es poden veure als finestrals del Tinglado 4 del Port, la resta de mostres fotogràfiques s’exhibeixen en espais tancats, trencant amb la dinàmica aperturista iniciada en l’edició anterior, en què la Rambla Nova, l’estació d’autobusos, els carrers de la part alta o el jardí vertical de la Tabacalera es van convertir en espais expositius, acostant d’aquesta manera l’SCAN al públic general, que no calia que anés expressament a veure les exposicions per conèixer el festival.

A banda d’aquest replegament interior, en aquesta nova edició de l’SCAN també es troba a faltar la producció d’una mostra amb fotògrafs reconeguts internacionalment, com l’exposició Poesia visual d’ara fa dos anys, amb obra d’autors com Chema Madoz, Ouka Leele o Carles Hac Mor; Orogènesi, de Joan Fontcuberta, el 2012, que fins i tot va formar part del jurat del premi Full Contact i va dur a terme una conferència en el marc del festival; o la mítica España oculta, de Cristina García Rodero, el 2010.

Està clar que l’objectiu de l’SCAN és donar a conèixer les últimes tendències en fotografia contemporània, i les exposicions i activitats programades en l’edició d’enguany ja van en aquesta direcció, però una mostra de la rellevància que tenien les que s’hi van realitzar durant les tres últimes edicions no deixava de ser un reclam per atreure més públic, no només a aquestes exposicions en concret, sinó també a la resta d’activitats del festival, per la qual cosa no deixa de ser una llàstima que s’hagi optat per anul·lar aquesta actuació.

Hivern, fotografia del projecte “Ejercicios de estilo. 66 imágenes del patio”, de Massimiliano Maddalena, present a la mostra Talent Latent.

Hivern, fotografia del projecte “Ejercicios de estilo. 66 imágenes del patio”, de Massimiliano Maddalena, present a la mostra Talent Latent.

No obstant, també s’ha de dir que no tot són males notícies respecte aquesta nova edició de l’SCAN. A part de la qualitat evident del material exposat, com ja s’ha dit abans, s’hi han incorporat una sèrie de novetats que cal valorar positivament. En primer lloc, el fet d’obrir per primera vegada el festival als barris de Ponent, de Sant Salvador i de Sant Pere i Sant Pau, instal·lant als centres cívics corresponents l’exposició del concurs d’Instagram, fa que una part de la ciutat, que sovint es queixa, amb raó, de quedar en un segon terme pel què fa a la programació cultural, en sigui per fi partícip.

A més, aquesta obertura no només s’ha circumscrit a la ciutat en si, sinó que ha traspassat els límits municipals, mantenint la sala Parquing dels Pallaresos, que ja havia col·laborat amb l’SCAN anteriorment, com a sala d’exposició vinculada i incorporant-hi també l’Espai Llibertat del Museu de Reus, en una expansió cap a l’àrea metropolitana de Tarragona que esperem que continuï en les properes edicions. Per últim, també resulta molt interessant que la Càpsula TV, el programa sobre art contemporani d’El Teler de Llum que es pot veure en les televisions locals, hagi dedicat un capítol a l’SCAN, concretament a l’obra fotogràfica Bonavista, de David Mocha, en una bona iniciativa per acostar el festival al públic tarragoní.

Al programa d’aquesta edició de l’SCAN hi diu: “En sis edicions, l’SCAN Tarragona s’ha consolidat com a aparador europeu de la fotografia contemporània i ha esdevingut una marca que relaciona la fotografia amb aquesta ciutat: Tarragona, ciutat de la imatge”. Efectivament, l’SCAN és una d’aquelles actuacions que creen una marca de ciutat, però perquè ho continuï sent cal que les institucions hi creguin i hi donin tot el suport possible. Només així l’SCAN continuarà sent el festival de fotografia de referència que es mereix ser.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *