Advertisement Advertisement
Carregant ...

“Tarragona va tenir la primera escola d’inspiració protestant del país”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Josep-Lluís Carod-Rovira, en un moment de l'entrevista amb el FET a TARRAGONA. Foto: DAVID OLIETE

Josep-Lluís Carod-Rovira, en un moment de l’entrevista amb el FET a TARRAGONA. Foto: DAVID OLIETE

Fa un any Josep-Lluís Carod-Rovira va coordinar un treball col·lectiu en forma de llibre –Les religions a Catalunya (Pagès Editors)–, i ara signa en solitari Història del protestantisme als Països Catalans (Edicions 3i4). L’obra trenca la creença del poc pes d’aquesta religió. Allunyat de la política partidista i de les institucions des de fa temps, Carod-Rovira es dedica a llegir, escriure i analitzar el país, mentre dirigeix la Càtedra de Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. 

Per què li interessa tant la diversitat de la societat?

Sempre m’ha atret intel·lectualment la dissidència, la gent que és diferent de la majoria i que ho expressa amb naturalitat, tot i que potser ha patit intolerància i persecució. Gent diferent pel que fa a la llengua, la cultura, la religió, les idees polítiques, l’orientació sexual… Les persones que continuen expressant la seva diferència i que són conscients de les adversitats em generen gran interès i molta simpatia.

Què explica en síntesi el llibre del protestantisme? 

És el resultat de cinc anys de recerca de Perpinyà a Alacant passant per les Illes i de consultes en diversos arxius europeus, per acabar constatant que el protestantisme és la segona fe religiosa del país, a molta distància de la catòlica, però també de l’islam, que és la tercera. Al conjunt dels Països Catalans hi ha 1.100 centres de culte (uns 570 al Principat) i uns 400.000 protestants.

¿La poca visibilitat del protestantisme contrasta amb la de l’islam?

Exacte. L’islam és tan diferent que crida més l’atenció, i la majoria de musulmans són d’origen estranger. La religió catòlica també es manifesta molt al carrer, amb processons, romeries i peregrinacions. En canvi, el protestantisme és austeritat i plasticitat molt simple. No tenen la necessitat d’exterioritzar les seves creences i passen amb més discreció. Aquí el protestant és practicant. En canvi, molts catòlics reconeixen que no són practicants i se’n senten cada cop més lluny, del catolicisme.

Què l’atreu més del protestantisme?

El protestantisme neix el 1517 amb les tesis de Martí Luter –d’aquí uns mesos en farà 500 anys. M’interessa analitzar, des d’un punt de vista històric i sociològic, com un grup humà és capaç de reproduir les seves conviccions al llarg dels segles. Hi ha dates i èpoques clau, però em sembla molt rellevant que les classes més il·lustrades del país s’interessen aviat per la reforma protestant, que al segle xvi té un marcat caràcter valencià. Hi ha molta gent que s’hi sent atreta perquè significa tornar a l’Evangeli primer. La figura protestant més important del país és d’Ulldecona; es deia Pere Galès, un professor de la Universitat de Ginebra que va morir a les presons de la Inquisició. Després vindran segles de persecució, però, paradoxalment, en l’actualitat és la confessió religiosa que més creix aquí i a tot el món. El llibre, per tant, analitza el protestantisme històric, el que arrenca de la Reforma i s’expressa fins al segle xix en denominacions com ara luterans, calvinistes o anglicans. Queden al marge de l’estudi altres manifestacions més recents, com l’anomenat protestantisme pentecostal o el que professen els gitanos.

I quin paper juga Tarragona històricament en el protestantisme?

La ciutat del Camp amb més tradició és Reus, on s’hi fa la primera església del territori, però Tarragona té altres elements que la fan capdavantera: la primera escola d’inspiració protestant als Països Catalans neix a la ciutat el 1803, i el cementiri protestant més antic és el que coneixem com el dels jans o dels anglesos. Primer va estar situat sota les muralles, després en un lloc que no coneixem de la platja del Miracle i finalment es va traslladar on és ara, al costat del passeig de Rafael Casanova. El 1832 se celebra a Tarragona el primer enterrament protestant públic, amb l’assistència i una desfilada de cònsols vestits de frac darrere el taüt, que va causar molta expectació entre la gent i va suposar un escàndol per als integristes. El mateix any, els protestants fan la màxima contribució a la cultura del país publicant des de Londres el Nou Testament traduït al català, un fet transcendental perquè incorpora la nostra llengua a un text de circulació universal, que és Patrimoni Cultural de la Humanitat. Tot això no s’ha valorat mai perquè l’impulsava un grup religiós minoritari. L’any següent, el 1833, amb l’Oda a la Pàtria, d’Aribau, comença formalment la Renaixença.

(…)

Aquest és un fragment de l’entrevista amb Josep-Lluís Carod-Rovira que publiquem íntegrament al número 20 del FET a TARRAGONA. Carod-Rovira també repassa a l’entrevista el panorama polític actual a la ciutat i al país.

La revista FET a TARRAGONA, que porta de regal una publicació de 20 pàgines a tot color dedicada al Circ romà, la podeu trobar a Llibreria de la Rambla, Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Cal Matias (Serrallo). 

Aprofiteu el número 20 del FET per fer-vos-en subscriptors clicant aquí o per regalar una subscripció a un amic o familiar. El periodisme de qualitat a Tarragona té un preu simbòlic: només 30€ tot l’any. Així podrem garantir entre tots la pervivència d’aquesta iniciativa impulsada per un grup de periodistes tarragonins.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *