A la Cambra de Comerç de Tarragona li agrada enviar cartes de denúncia i protesta al govern espanyol. L’any passat el seu president, Andreu Suriol, en va signar una destinada a la llavors ministra de Foment, Ana Pastor. I ara fa uns dies, n’ha signada una altra que té com a destinatari Mariano Rajoy. Dues cartes en dos anys consecutius amb un missatge similar: reclamar les infraestructures necessàries per al desenvolupament econòmic de Tarragona.
“Ho hem provat tot”. “Estem cansats”. “Els ministres no responen”. “Ens sentim ofegats”. “Hi ha una gran desídia envers les nostres peticions”. La llista de lamentacions del president de la Cambra és interminable. I la institució insteix en la via epistolar. Les manifestacions, els talls de carretera, la participació en simpòsiums i seminaris tampoc no han donat resultat. “Quina via ens queda?. La lluita armada?”, s’exclama Suriol amb aquella irona i sinceritat que desprèn tot el que diu.
“Mentre aquí seguim enviant cartes de protesta a Madrid, l’Estat construeix l’AVE a Zamora”
Mentre aquí seguim enviant cartes a Madrid, els recursos de l’Estat es destinen a inversions no rendibles. Mentre aquí seguim ofegats en les connexions ferroviàries, l’Estat construeix l’AVE a Zamora. Mentre aquí encara no està clar el projecte de túnels de l’A-27 al coll de Lilla, l’Estat continua fent autovies i rescatant les autopistes de peatge deficitàries de Madrid.
“No tenim polítics massa implicats en les nostres reclamacions i hi ha una manca total de lideratge“, assenyala Suriol amb raó. I jo hi afegeixo: la Cambra de Comerç de Tarragona i la suma de les cambres de la demarcació i de tot Catalunya haurien d’exercir aquest lideratge, però no per continuar reclamant a l’Estat espanyol (ja s’ha demostrat des de fa dècades que és una tasca inútil), sinó per treballar per assolir la plena sobirania de Catalunya. La sobirania d’un nou estat que permeti retornar als ciutadans el que paguem en impostos (que és molt) amb les infraestructures que realment necessitem. Com l’aire que respirem. Perquè Madrid ens continua ofegant.
Como no, en este digital y este periodista, soltando el mantra que todos los problemas de Catalunya se solucionarán con la independencia. Claro que sí, campeón. Se acabarán las listas de espera, nos devolverán la tercera planta de la EOI, invertirán en la red de carreteras de la Generalitat, nos quitarán los peajes, los regionales de Tarragona irán todos a la hora y tendremos vagones nuevos, nos construirán una nueva biblioteca, nos construirán un nuevo Hospital, etc. Va a ser que no. Que eso no pasará, porque si consiguieran la creación de la imaginaria República Catalana, la Generalitat continuaría dándonos las migajas y ninguneando a Tarragona, como siempre ha hecho.
Moltes felicitats Ricard Lahoz !!!
Amb Espanya la via epistolar ja va quedar ben retratada amb la cèlebre cançó de La Trinca “Com el Far-West no hi res”:
I per asserenar els ànims
d’aquest poble tan tossut
es firma una tractat de pau
que li diuen l’estatut.
Però com sempre passa al cine
a l’hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids
sempre són paper mullat.
Certament necessitem la plena sobirania de Catalunya com l’aire que respirem.
#SortQueMarxem
#EscamotqueMaiNoRecula estat a punt de contestar al poca-solta que a