Carregant ...

Enjoiats més de 40 anys

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Un dels tallers on els alumnes de l'escola fan pràctiques de joieria. Foto: LAIA POBLADO

Un dels tallers on els alumnes de l’escola fan pràctiques de joieria. Foto: LAIA POBLADO

El 1975, en una Tarragona on només hi gavia mitja dotzena de joieries, neixen els estudis d’aquesta especialitat a la llavors Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de la Diputació. Han celebrat el quarantè aniversari amb exposicions, xerrades i altres activitats. Al FET aprofitem l’efemèride per descobrir-ne els orígens i comparar-los amb el panorama actual.

És dimecres a primera hora. L’edifici de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona (EADT) m’impressiona, una vegada més. Un cop a dins, el conserge m’acompanya al taller de joieria. Em fa agafar l’ascensor (“així veus la piscina”, em diu). Em fa gràcia, li diuen piscina a un gran espai central, diàfan, on hi fan activitats diverses i que serveix com a punt de trobada de tota la comunitat educativa. I sí, té forma com de piscina, amb uns esglaons al voltant que semblen unes grades i que el converteixen en l’escenari ideal per a propostes de tota mena.

Ja al taller em reben Eugènia Arnavat, coordinadora del Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) de Joieria Artística, i Núria Anguren, que n’és professora. Mentre els alumnes de primer curs van treballant, les dues exalumnes, ara docents, fan memòria i m’expliquen com neixen aquests estudis, l’any 1975 i de la mà de Tomàs Palos. A la llavors Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de la Diputació de Tarragona “es feia una especialitat d’esmalts”, explica Arnavat (parella de Palos), “i a partir de les peces que els alumnes treballaven en aquest àmbit va sorgir la necessitat de crear els estudis de joieria”.

Als catorze anys Tomàs Palos ja era aprenent de joier, i a partir de llavors tot va anar rodat. Com aquell qui diu, va parir el taller de joieria de l’Escola d’Art i el va liderar durant trenta-cinc anys. De fet, el seu inici va coincidir amb el trasllat del centre del carrer de Santa Anna –“on tot era molt més bohemi”, diu amb un somriure sorneguer– a l’edifici actual. Palos és tot un personatge, un Merlí avançat al seu temps. Cabells llargs, frondosa barba blanca i uns ulls petits que recorden tots els detalls. És memòria viva.

(…)

Així comença el reportatge sobre els estudis de joieria a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació que publiquem íntegrament al número 20 del FET a TARRAGONA.

La revista, que porta de regal una publicació de 20 pàgines a tot color dedicada al Circ romà, la podeu trobar a Llibreria de la Rambla, Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Cal Matias (Serrallo). 

Aprofiteu el número 20 del FET per fer-vos-en subscriptors clicant aquí o per regalar una subscripció a un amic o familiar. El periodisme de qualitat a Tarragona té un preu simbòlic: només 30€ tot l’any. Així podrem garantir entre tots la pervivència d’aquesta iniciativa impulsada per un grup de periodistes tarragonins.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *