ARTICLE PUBLICAT EL 3 DE MAIG DE 2016
S’estrena la sisena temporada de la sèrie ‘Jocs de trons’ que mostra, entre d’altres escenaris, el Barri Vell de Girona. De manera paral·lela, la setmana passada se celebrava el Plot, un nou festival gironí amb voluntat internacional dedicat a les sèries de televisió que inclou projeccions, un concurs i un congrés per a professionals del sector.
L’anterior cap de setmana, el de Sant Jordi, s’havia tancat amb els concerts de Macaco i Sopa de Cabra la quarta edició del festival Strenes, que s’autoqualifica de certamen de referència on els artistes catalans presenten les seves novetats discogràfiques. On es fa l’Strenes? A Girona, la ciutat que ven des de fa uns anys el model de ‘ciutat de festivals’. En un any s’hi organitzen una vintena!
Aquests dies Girona ha tornat a estar molt present als mitjans de comunicació i a l’opinió pública del conjunt de Catalunya. L’aposta per un projecte determinat de ciutat, iniciat per l’emblemàtic alcalde Joaquim Nadal i més o menys continuat després pels seus successors (del PSC i de CiU), dóna els seus fruïts al cap del temps. Girona és una ciutat orgullosa de sí mateixa i projecta aquesta autoestima a tot el país.
Mentrestant, Tarragona continua circulant per una via que la porta a la RE-SI-DUA-LIT-ZA-CIÓ o la marginalitat. Potser els sona molt dur, massa? També podem dir que camina definitivament cap a un paper d’etern secundari. Una ciutat que no valora ni treu profit als seus grans potencials. Una ciutat adormida i sense entusiasme, que no sap què vol ser, on preval el discurs victimista, tot i l’empenta que projecten algunes persones i petits col·lectius a títol individual.
“Ens falta orgull, autoestima, lideratge i un projecte global per a una ciutat desaprofitada”
Els elements apuntats sobre els festivals que s’organitzen a Girona (en comparació a l’activitat cultural de Tarragona) són només un indici dels diferents moments que viuen les dues ciutats. Aquí, no hi ha hagut en 30 anys una aposta clara i contundent per la cultura, ni pel turisme. I no hem treballat des de la unitat política i social en grans temes de ciutat, com el mapa ferroviari, les infraestructures o els equipaments emblemàtics (no cal que torni a treure la llista, perquè tots els coneixem).
Tot i ser la capital de la segona àrea metropolitana de Catalunya (per economia i demografia), no exercim com a tal. I sembla que no tenim intenció de fer-ho, ni ara ni mai. Hem arribat a un punt de marginalitat en gairebé tots els àmbits: no som referents en cultura –no aprofitem prou ni la història ni els castells-, però tampoc pintem res en el panorama polític català actual ni en la generació d’opinió als mitjans de comunicació d’àmbit nacional. Sort que tenim la URV però, per contra, patim un mapa d’infraestructures demencial, incerteses econòmiques, una administració local antiquada i importants mancances de vertebració interna com a ciutat.
Ens falta orgull, autoestima i lideratge. Ens falta un projecte global i ben pensat per a una ciutat desaprofitada. Un projecte ambiciós, modern, de ciutat del segle XXI que es desempallegui definitivament del tòpic de ‘funcionaris, capellans i militars’. Ens falten polítics de talla, però també una societat civil activa que no visqui en una permanent apatia. ¿Hi ha algú capaç de liderar una plataforma o moviment que reaccioni davant la imminent ‘mort ferroviària’ de Tarragona i el ‘cadàver’ de la seva estació?
Em sap greu, però tinc la sensació que ens falta gairebé de tot per ser referents en alguna cosa en aquest moment apassionant de la història de Catalunya. En definitiva: ens hem de posar les piles, ja!!! O serà massa tard.
