No vaig encertar les previsions d’ara fa un any. En arrencar el 2016 deia que el que acabem de deixar enrere seria l’any de la passarel·la i el Mercat. La passarel·la, perquè havien de començar-ne les obres de construcció, i el Mercat, perquè s’havia de reobrir al remodelat edifici centenari. Cap de les dues previsions s’han complert.
El Mercat, ara sí de debò, consumarà en els propers mesos el trasllat de les parades, que abandonaran la carpa que havia de ser provisional i que ha acabat ocupant la plaça Corsini… una dècada!!! La reobertura de l’equipament comercial, però, encara no tancarà altres debats soterrats al seu entorn: la remodelació de la plaça Corsini, que anirà a càrrec del govern espanyol, s’anuncia que durarà setze mesos!!! Tant? Com és possible que la urbanització d’aquest espai es prolongui més d’un any? Això suposa que els paradistes del mercadet ambulant no deixaran la Rambla fins a finals del 2018. A ulls del ciutadà, aquests terminis resulten del tot incomprensibles.
La passarel·la, ara sí de debò, començarà a construir-se el primer trimestre d’aquest any. El retard ve motivat per l’adaptació del projecte tècnic a la remodelació i canvi de situació de les andanes de l’estació de trens que està realitzant ADIF. Aquesta adaptació s’ha hagut de decidir a última hora i revela, una vegada més, l’absència de coordinació entre diferents organismes públics quan es tracta de fer obres. En qualsevol cas, la connexió del centre de la ciutat amb el passeig Marítim a través de la passarel·la pot ser una realitat d’aquí un any.
Mercat i Front marítim, dos dels escenaris protagonistes de l’any que comença
De manera gairebé simultània, el Port de Tarragona licitarà al llarg del primer trismestre de 2017 la remodelació del passeig, entre el port esportiu i la plataforma del Miracle. Més espai per als vianants, carril per bicicletes i patins, arbrat i mobiliari urbà. Una obra molt necessària que la ciutat agrairà. Com a contrapunt, l’estructura de ciment davant la platja continua degradant-se en un dels episodis d’ineficàcia política més lamentable dels darrers anys a Tarragona. Si l’Ajuntament i l’Estat no ho arreglen, el 2018 tindrem un passeig marítim endreçat, nou de trinca, i a tocar, una gran esplanada bruta i tancada.
Que l’article d’avui inclogui pràcticament les mateixes previsions de l’article de fa un any és una magnífica metàfora del que passa a Tarragona. Sense Jocs Mediterranis i amb un capítol d’inversions municipals situat en la mínima expressió, el 2017 no es presenta amb gaires al·licients. La cita esportiva de l’estiu del 2018 continua a l’espera d’alguna cosa més que bones paraules per part del govern espanyol. Una actitud que només fa que incrementar la desconfiança dels ciutadans en relació als Jocs.
Recta final dels equipaments esportius dels Jocs, mentre l’Estat continua sense aportar un duro
Veurem, això sí, aquest 2017, com s’enllesteixen les obres de les dues noves instal·lacions esportives emblemàtiques de la ciutat: el pavelló Sant Jordi (implicació URV) i el palau d’esports de Camp Clar (pressupostos Generalitat). Veurem, per fi, els ascensors en una estació que perdrà trens de llarg recorregut (Adif). Veurem com avança la feina dels arquitectes seleccionats per dirigir la transformació de la Savinosa (Diputació). I, potser, veurem alguna proposta raonable municipal per donar ús al Banc d’Espanya. I poca cosa més.
El govern de coalició, signat el febrer de l’any passat per Ballesteros, Fernández i Prats, no ha donat una empenta clara a l’Ajuntament. Hi ha sensació de conformisme i d’anar fent. Amb poques ganes i cap il·lusió. Però a la bancada de l’oposició tampoc es detecten idees clares i propostes engrescadores, més enllà de les crítiques al govern. De moment, no s’intueix una alternativa. Som al final d’una etapa?
