Incorporacions, canvi de mentalitat i entrenador nou. A Can Nàstic se’ns acumulen les digestions. Entremig els canelons l’adéu a Vicente Moreno va ser, i està sent en alguns casos, difícil de gestionar i assimilar. Juan Merino arriba a la banqueta amb l’objectiu de rescatar un equip cuer però amb possibilitats.
Unes possibilitats que passen, sens dubte, per guanyar tots els partits d’aquest gener. Els de casa perquè Tarragona ha de ser una assegurança de 3 en 3, i com a visitant perquè davant un rival directe com l’UCAM és imprescindible donar un cop d’efecte per retallar punts. A Galícia seria on ens podríem permetre una relliscada tot i que després l’empat d’ahir no ens hem de conformar amb res que no sigui una victòria: d’ara a finals de temporada.
La primera meitat va estar marcada per un Tenerife brusc i encertat. Arriba una vegada i marca el gol. Sí, a pilota parada. A Suzuki se li escapa el rival i la pilota entra, elèctrica, a la porteria de Reina. Però el resultat era injust, i més després una centrada de Tejera que Barreiro [segona foto] va estar apuntet de convertir en gol. La mala sort s’havia sumat a la festa.
Ens trobàvem amb un Nàstic adormit, gens àgil i immers en un joc espès. Necessitàvem encendre’ns i va ser quan vam trobar-nos l’Emana que esperàvem: agilitat, contundència i intensitat. Un Achille que juntament amb Barreiro i Tejera aconseguien potenciar el mig del camp donant vida en atac i seguretat en defensa.
Sembla que l’equip s’ha reiniciat per remuntar moralment i a la classificació
El Nàstic que tots volíem veure va arribar plenament a la segona meitat. La defensa acabava de despertar, la contundència arribava, Emana no mostrava signes de cansament, Jean Luc tampoc. Calia distribuir el joc, i Muñiz era l’escollit just després el segon gol anul·lat del Tenerife per fora de joc.
Després de demostrar que l’empat era més que merescut José Carlos, amb una gran jugada personal, va marcar un gol que encara ens va donar més ales. Així, sí. Una de les combinacions per emmarcar, tot i no acabar en gol, va arribar de les botes de Luismi amb una gran assistència cap a Juan Muñiz: estampa digne del que volem veure, i el que l’equip ens pot oferir, sobre el terreny de joc.
Amb Barreiro expulsat, per doble groga, l’equip va voler continuar demostrant la qualitat amagada, fins ara, de la plantilla. Realment estàvem gaudint davant un partit típic de la segona divisió. Tempo trepidant, electricitat i, sobretot, ganes: molta energia grana.
La dinàmica que no va canviar va ser la de l’arbitratge. Una vegada més l’equilibri no va existir i les targetes i decisions van anar en contra l’equip de casa, és a dir: nosaltres. Una actitud arbitral que podem tornar a titllar de lamentable. Si Barreiro era expulsat per no haver-se posat l’espinillera (fet que també s’hauria de fer mirar el jugador), l’acció més malauradament destacable arribava just al final del partit, quan ni tan sols va deixar que saquéssim un córner que hagués pogut canviar les coses.
Sembla que hem aconseguit fer un punt i a part i començar de nou. Sembla que les energies s’han renovat i els objectius estan més clars. Sembla que l’equip comença a comunicar-se. Sembla que el vestidor comença a saber què vol i de la manera que ho vol. Sembla que el segell Merino ha donat l’empenta necessària per aclarir el camí i traçar objectius clars. Sembla que les noves incorporacions donaran bon resultat i sabran adaptar-se plenament a l’onze. Ara però cal demostrar-ho i transformar els condicionals en fets. A 5 punts de la salvació, després del partit d’ahir, sembla que sí: any nou, dinàmica nova.
