Freguem-nos els ulls perquè tot plegat és bastant difícil de creure. El Nàstic trontolla i el futur imminent no pinta gens bé. Després de regalar un empat (1-1) a l’UCAM Murcia els d’ara, Juan Merino, continuen cuers a la classificació. Anem últims perquè portem més de vint partits desconnectats. Tot i faltar tota una volta i mantenir una distància mínimament acceptable amb la permanència, la desconnexió no és matemàtica, és anímica.
Desconnectats durant pràcticament els noranta minuts de joc. Sembla que ens és impossible ser eficients durant tot un partit. Som intermitents des de fa moltes setmanes i ens està passant factura. Si ahir fèiem una primera part digna, amb intensitat i domini del joc, a la segona se’ns van difuminar les idees. Sí, ens va costar crear però Luismi, una setmana més el millor del Nàstic, va saber etzibar la pilota dins la xarxa per començar a dibuixar els tres punts.
Desconnectats tot just quan ens fan un gol. No hem après a controlar la psicologia de l’equip. Perdem el rumb tan bon punt el rival marca o mostra símptomes de superioritat momentània. Perdem els nervis. De debò Reina s’havia de jugar l’expulsió minuts després del gol de Natalio? De debò Natalio havia de rematar sol? De debò Uche havia de regalar la superioritat numèrica a l’UCAM?
Trontollem moralment. Necessitem estar més segurs i concentrats durant tot el partit.
Desconnectats dels objectius esportius. On estem anant? Ahir, empatant, Emaná ha de sortir del terreny de joc a poc a poc? Reina ha de perdre temps durant els minuts d’afegit? Álex Lopez ha de tirar-se a terra al mínim contacte amb el rival? Bouzón i Suzuki han de desplegar la catifa vermella perquè la davantera s’hi passegi?
Desconnectats de la lògica. Hem vist deu targetes vermelles en aquesta primera volta. No sé si el problema és físic però moralment la gestió és necessària perquè, ara mateix, és una mancança massa important. Sobre la gespa les prioritats haurien de ser les mateixes que a la graderia. Si l’afició ha de ser bona per creure en l’equip #FinsElFinal, l’equip ha de ser fort i gestionar la situació amb una mínima solera i orgull.
Si la setmana passada semblava que encetaríem l’any projectant una nova dinàmica avui ens despertem veient que la il·lusió s’ha quedat en això: una il·lusió. I no sé pas fins quan ens durarà però el que està clar és que han de canviar moltes coses i anem a contracorrent. Primera volta finalitzada amb unes xifres limitadíssimes. 18 punts dels 63 possibles. Més de 60 targetes grogues. 3 partits guanyats, 9 empatats i 9 perduts. Ens queden 21 partits per reaccionar. 63 possibles punts a sumar.
“Voldria dir-te que et trobo a faltar. Voldria dir-te que ets especial, i t’ho dic. Voldria dir-te que m’ho passo bé amb tu, i t’ho dic. Voldria dir-te que t’estimo… i t’odio.” Els ultimàtums morals costen de reconèixer i més en una relació. En aquest aspecte també anem a contracorrent. En el fons el futur que veiem fosc, fosc, fosc l’observem, no amb recel, sinó amb tristesa. Sense agressivitat, sense cap mena de rancor. Senzillament seiem sospirant que el pròxim partit sigui diferent i puguem començar a veure la llum. Una llum que no tenim, un remei que no hem trobat. Una esperança que, encara, no hem perdut.
