Carregant ...

Més aviat o més tard, votarem

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El 9-N de 2014 a l’interior de l’institut Martí i Franquès. Foto: Ricard Lahoz

Sóc un dels dos milions tres-cents mil ciutadans que van anar a votar el 9 de novembre de 2014, sabent que no tindria cap validesa el resultat d’aquella jornada a les urnes.

Formo part de la gran majoria de la societat catalana (entre un 75 i un 80%) que creu fermament en el dret a decidir democràticament el nostre futur polític.

Estic amb els que consideren que la millor eina democràtica per conèixer l’opinió dels ciutadans és el referèndum.

Sóc partidari, com la immensa majoria, de resoldre el conflicte polític a través del diàleg i la negociació.

Estic amb els que pensen que el judici d’aquesta setmana deixa en mala posició la llibertat expressió i el principi de participació ciutadana.

Avui és dia per rememorar els moments que ens venen al cap d’aquell 9-N, el dia que vam votar en un procés participatiu, conscients que no era un referèndum i que no seria vinculant. El dia que vam fer cua davant dels instituts oberts per milers de voluntaris i que vam dipositar el vot en una urna de cartró amb més emoció que en cap altra jornada electoral. El dia que vam sortir al carrer per dignitat.

Gairebé dos anys i mig després, es manté ben viu el compromís de milions de catalans a l’hora de reclamar el dret democràtic a opinar sobre quina relació volem establir amb l’Estat espanyol. Allò que va esclatar l’estiu del 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional només es resoldrà votant. I un dia o altre, més aviat o més tard, votarem!

Cua per anar a votar el 9-N de 2014 a l’institut Tarragona. Foto: Ricard Lahoz

Els ciutadans esperant a la plaça Imperial poder votar el 9-N. Foto: Ricard Lahoz


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *