Carregant ...

Un any (més) de govern sense empenta

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge de l’acord de govern de fa un any amb Alejandro Fernández, Josep Fèlix Ballesteros i Josep M. Prats. Foto: Mauri – Ajuntament de Tarragona

El protagonista de l’esquerra a la fotografia del pacte polític local de fa un any ja no està al Saló de Plens. El protagonista de la dreta és la millor aportació a l’equip de govern, però pertany a un partit liquidat i s’aprofita de tenir la clau de la majoria absoluta. I el protagonista del mig és un polític que només busca la tranquil·litat i mostra la seva incapacitat per generar un discurs potent, atractiu, amb noves expectatives de futur a la ciutat.

Fa un any de l’acord entre PSC-PP i Josep M. Prats (Unió?). Res no ha canviat i alguns aspectes claus de la gestió municipal han anat a pitjor. Els Jocs s’han hagut d’ajornar un any i, a dia d’avui, no hi ha cap garantia que la implicació econòmica de l’Estat permetrà la seva celebració l’estiu del 2018. Tres mesos després d’una decisió més que controvertida, la desaparició del regidor Javier Villamayor i l’aparent inacció de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros fan augmentar els dubtes sobre l’organització de l’esdeveniment.

A l’ajornament del Jocs, cal afegir l’esclat de la polèmica pel projecte urbanístic de la Budellera i l’evolució del ‘cas Inipro’, dos afers que ataquen directament la línia de flotació del grup municipal socialista.  En resum, els marrons embruten la imatge del PSC i, mentrestrant, el PP s’hi manté al marge (més cohesionat internament que els socialistes) i Prats va fent la seva com a responsable de l’àrea de Cultura.

“El pacte ofereix tranquil·litat a l’alcalde, però no frena la sensació de paràlisi i l’absència de lideratge”

El pacte de fa un any garanteix l’estabilitat dels 14 vots de la majoria, però no ha frenat la sensació de paràlisi general al consistori, de falta de projecte global i engrescador i d’absència de lideratge de l’alcalde i d’un equip polític potent que l’acompanyi. Es troba a faltar més capacitat d’iniciativa i de presa de decisions. A més, no hi ha diners a la caixa i això es nota en el capítol (invisible) d’inversions.

Tot i així, hi ha bones notícies en el futur més immediat. Oportunitats que cal aprofitar: l’obertura del Mercat, la intervenció al teatre romà, la recuperació del projecte de l’Arxiu Jujol, l’arribada de més creuers a l’estiu, la construcció de la passarel·la per connectar el centre de la ciutat amb el mar, els equipaments esportius de Camp Clar i el Sant Jordi… Aquestes operacions (la majoria no finançades amb diners municipals, sinó pel Port i la Generalitat) han de servir per esperonar una ciutat massa apàtica i tancada. 

“El govern no té projecte de ciutat, i a l’oposició no es veu una alternativa consistent”

Cal rellançar Tarragona. I no es veu que l’actual govern pugui tirar del carro. Li falta empenta, cohesió, idees, interès i fortalesa. Li falta un projecte de ciutat. Això és tan cru com constatar que no s’intueix una alternativa consistent a les files de l’oposició.

Mentrestant, als tarragonins només ens queda l’opció de mirar de posar en valor i treure profit de les oportunitats que tenim al davant i de viure i actuar (sempre que es pugui) al marge de la fallida gestió municipal.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *