Carregant ...

Una ciutat sense relat propi

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Vista general de Tarragona des del campanar de la Catedral. Foto: Ricard Lahoz

Deia fa uns dies en l’article que analitzava la conferència de l’alcalde que no hi ha relat, que Ballesteros no presenta un projecte global de ciutat, una visió determinada de com vol que sigui Tarragona a mig i llarg termini. També hi afirmava que no trobava propostes convincents i engrescadores en cap altre responsable polític local, almenys dels que ocupen ara un escó al Saló de Plens del Palau Municipal.

Si no tens un relat propi de ciutat, te’l fan els altres. I una bona part dels ‘altres’ consideren que Tarragona és una ciutat desconnectada de la resta del país, que en viu al marge. El relat dels ‘altres’ continua oferint una imatge “antiga”, “rància”, “conformista” i “apàtica” de Tarragona. Un lloc on passen poques coses, per no dir-ne cap. Un indret on sembla que no hi ha espai per a la innovació, la modernitat i els referents culturals de primer ordre.

“Tarragona necessita una sacsejada. I sobretot, un projecte polític engrescador i lideratge”

L’actual pacte de govern municipal (PSC-PP-Unió) accentúa aquesta impressió de calma, de bassa d’oli. I també de llunyania respecte l’única proposta política  -la sobirania de Catalunya-  que ha tingut la virtut de sacsejar l’status quo. El filòsof Josep Ramoneda afirmava aquest diumenge en un article al diari ARA que “un dels motius de l’èxit de l’independentisme és que és un projecte polític en temps d’absència de projectes polítics explícits” a escala estatal i internacional. A Tarragona, tampoc no n’hi ha. Ballesteros va accedir a l’alcaldia fa 10 anys per les expectatives i ganes de canvi, però no ha ofert un relat sòlid, cohesionat i convincent de ciutat.

L’últim exemple de la falta de full de ruta a l’equip de govern és la decisió de suspendre el pla parcial de La Budellera perquè hi ha modificacions substancials en l’informe de la Generalitat. El tripartit de Ballesteros es veu obligat a fer marxa enrera per les prescipcions tècniques de la Comissió d’Urbanisme i per la pressió de veïns i entitats fins al punt que ara parlen de “garantir la màxima participació ciutadana, social i política” en un “projecte de futur de ciutat”.

“A l’oposició no sé veure un relat novedós que pugui ser compartit per amplis sectors”

A les cadires de l’oposició, però, tampoc s’entreveu un projecte polític alternatiu, un relat de ciutat novedós i engrescador, i que sigui susceptible de ser compartit per un ampli sector de tarragonins. Mentrestant, el govern va sobrevivint, qui dia passa any empeny… La Tarragona d’avui és una ciutat on passen menys coses que fa una dècada (la crisi -reconeguem-ho- és, en part, responsable), amb moltes potencialitats desaprofitades i molta gent que impulsa iniciatives interessants que són taponades o ignorades pels que manen, per l’establishment.

Aquesta Tarragona quieta, conformista i apagada necessita una sacsejada. I sobretot necessita RELAT I LIDERATGE.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Una ciutat sense relat propi”

  1. Pere ha dit:

    Comparteixo l’anàlisi. Però no carregaria la responsabilitat d’aquesta inoperància únicament sobre els polítics. La societat civil també n’és culpable. No dic que no hi hagi grups amb iniciatives interessants que es movilitzin, però malauradament són casos aïllats i a més, com bé dius, no troben la complicitat de l’ajuntament per a portar a terme el seu projecte. El problema és que tenim una socitat civil poc articulada, on cada grupet defensa allò que afecta a la seva parcel·la però no al conjunt de la ciutat. És fàcil veure reivindicacions per reclamar que s’arregli el solar d’un barri o que es retiri un tòtem publicitari però més difícil una que reivindiqui temes cabdals com pot ser la posada al dia del patrimoni arqueològic de la ciutat. Un exemple de tema pendent que ens beneficiaria a tots.
    Malgrat l’anterior, he de reconèixer que últimament sí vec a la gent més movilitzada i amb ganes de fer coses. Potser és un primer pas per a que surti finalment un líder que canalitzi els anhels de millora de la ciutat.

  2. Albert Cardona Mercade ha dit:

    Tarragona és una ciutat descosida. Aquest és un fet històric i, amb els anys, el problema s’ha anat fent més i més gros i difícil de reconduir. No hi ha prou tarragonins, les persones no tenen arrels fondes en aquest territori, la majoria són nouvinguts i no és cap retret, cadascú ha de treballar on pot, si bé això fa que costi moltíssim que les iniciatives quallin, els interessos són molt diversos. Entitats com per exemple la RSAT és desconeguda per una ampla majoria, el mateix passa amb altres entitats, fins i tot les festes no es coneixen més enllà de Ciutat Vella, amb el seguit de problemes que això comporta. Normalment és la gent vinguda de fora la que és capaç de portar a terme algun projecte d’una certa entitat i que perduri en el temps, un exemple pot ser el “Fet a Tarragona”, ni ha d’altres. Crec que aquesta fotografia dóna la imatge del que tenim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *