Carregant ...

“A Tarragona no hi ha risc de nova bombolla immobiliària”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Carles Sala, durant l’entrevista amb el ‘Fet a Tarragona’. Foto: DAVID OLIETE

Li ha tocat gestionar durant sis anys el patiment de milers de persones. El seu repte ha estat trobar fórmules per facilitar a la gent l’accés a un pis i evitar que el perdin els ques estan en situació de risc. També ha hagut de fer front als casos de desnonaments, a l’alça per l’impacte de la crisi. Carles Sala és secretari d’Habitatge, un dels tarragonins amb més rang al govern de Catalunya.

Viu a Barcelona i, fa pocs mesos, ha sigut pare per segona vegada, però ve a Tarragona amb una certa assiduïtat per raons familiars i professionals i no ha deixat de seguir el Nàstic des de la seva localitat de Preferent al Nou Estadi. Aquest llicenciat en Dret i diplomat com a Graduat Social està en la política de partit i la gestió de la cosa pública des de ben jove. Ara, com a màxim responsable de l’àrea d’Habitatge del Departament de Governació de la Generalitat, Sala (Tarragona, 1967) ha impulsat la llei amb mesures de protecció de les persones en situació de risc d’exclusió social que va aprovar el Parlament a finals de l’any passat. És la norma que substitueix la de la iniciativa legislativa popular (ILP) del 2015 i que en part està recorreguda pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional (TC).

Què representa la llei del 2016?

Incorpora instruments bàsics, que havien estat suspesos pel TC, buscant alternatives per no sortir del marc legal. N’hi ha tres de principals: el mecanisme de mediació per a famílies sobreendeutades, el mecanisme d’expropiació de l’ús per la via d’urgència i el lloguer social obligatori. En el cas de l’expropiació, l’objectiu és disposar d’uns habitatges per a persones que es quedin al carrer, i la Generalitat es compromet a cofinançar amb els municipis el 50 % de l’operació. Pel que fa al lloguer, totes aquelles persones jurídiques (bancs, societats immobiliàries, fons d’inversió…) que tinguin persones en arrendament que vulguin fer fora estan obligades per llei a reallotjar-les amb un contracte de lloguer social. A aquest punt, que és molt similar al de la llei de la ILP, li hem donat un termini temporal d’aplicació de la mesura de tres anys, que el Govern pot ampliar en tres més en casos cronificats amb persones molt vulnerables. Acotant la mesura en el temps, es considera que s’aplica en situacions d’emergència i per tant no seria declarada inconstitucional.

EL TARRAGONÍ CARLES SALA ÉS EL SECRETARI D’HABITATGE DE LA GENERALITAT

(…)

Com definiria la situació de l’habitatge a la ciutat de Tarragona?

Em preocupa de Tarragona, com de la resta de Catalunya, la qualitat del parc edificat. La meitat dels pisos construïts es van aixecar entre els anys 50 i 70, sense cap tipus de mesura d’eficiència energètica. En zones amb un parc d’habitatges més antic com la Part Alta o el barri del Port haurem d’impulsar unes revisions d’inspecció tècnica molt potents i després garantir que s’hi apliquen les mesures de correcció necessàries. Tarragona no és una ciutat amb risc de nova bombolla immobiliària. Fa anys, moltes persones van marxar a poblacions de l’entorn perquè a la ciutat no trobaven pisos a preus assequibles. Això, crec, ja no tornarà a passar.

I per a les persones amb menys recursos?

A Tarragona gestionem 700 habitatges públics amb lloguer social. De moment, en alguns barris de la pròpia ciutat i al seu entorn tenim la possibilitat de concertar amb grans tenidors la cessió de pisos per donar resposta a casos que arriben a la Mesa d’Emergència. Més endavant, Tarragona quedarà dins del Pla territorial sectorial d’habitatge com un dels municipis que ha d’anar cap al concepte de solidaritat urbana, és a dir, que el 15 % dels seus habitatges tinguin un accés social, que siguin accessibles per a pràcticament tothom. Aquest ajuntament, com molts d’altres, haurà d’elevar el nivell de compromís en polítiques d’habitatge a pactar amb la Generalitat. Tindrem problemes pressupostaris les dues administracions, ho reconec, però és una política fonamental que cal afrontar.

La ciutat necessitat més habitatges nous?

Sí, però no sé si en la quantia que planteja el pla de la Budellera. Les grans capitals del país, entre les quals hi ha Tarragona, continuaran sent punts de concentració demogràfica. Ara bé, les projeccions de creixement de població que es feien abans de la crisi s’han hagut de redirigir, i en el cas de Tarragona és evident que no arribarà en els pròxims anys als 180.000 habitants, com es va pronosticar a l’inici de la redacció del POUM.

(…)

Aquest és un fragment de l’entrevista que publiquem íntegrament al número 22 del FET a TARRAGONA i que aborda amb més detall el pla de la Budellera, el problema dels desnonaments o l’antiga responsabilitat de Carles Sala com a regidor de Festes. La revista la podeu trobar a les llibreries de la ciutat: LA CAPONA, LA RAMBLA, ADSERÀ i CAL MATIAS (SERRALLO). Amb la revista va de regal un nou fascicle del col·leccionable ‘Tarraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’, dedicat als aqüeductes i pedreres.

Si vols rebre el FET còmodament a casa i aprofitar els avantatges de formar part de la comunitat de lectors, subscriu-te aquí a la revista, model de periodisme rigorós i de qualitat al servei de Tarragona. La subscripció anual és de 30 euros.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *