Benvolgut director,
Aquests dies recordo el passat Nadal amb nostàlgia. No et pensis, amic meu, que de cop hagi recuperat la bonhomia. No, no. És més senzill. Penso en unes declaracions del batlle reusenc, Carles Pellicer, fetes uns dies abans dels innocents. Va dir que el cas Innova era “història” i que el seu equip de govern tenia altres prioritats, com ara dinamitar el comerç local. Apa, perdó, que volia dir dinamitzar. Això, dinamitzar.
Però tot just fa uns dies, a la capital del Baix Camp, l’escàndol de l’hospital i les pròtesis ha tornat amb força. S’ha filtrat “de manera malintencionada”, segons l’alcalde, la declaració al jutge de l’exdirector d’Innova, Josep Prat, en què bàsicament va disparar contra tot i tothom. Potser, després de tot, l’assumpte sí que és història, la història interminable, que va escriure aquell. Es tracta d’un fet especialment rellevant, perquè és el primer cop que tot aquest sarau esquitxa directament Pellicer. Evidentment, ha negat els fets.
Per entendre’ns, benvolgut, hem de tornar al 2011. Sí, ja ho sé, en clau tarragonina també és dolorós perquè ja hi teníeu el Ballesteros, allà a la plaça de la Font. Pellicer, llavors a l’oposició, hauria rebut dinerons frescos de Traiber, una empresa que fabricava pròtesis, a canvi “d’un favor”, és a dir, que n’hi compressin unes quantes. O moltes, ja se sap. Poca broma, company, que només a l’hospital reusenc hi podria haver més d’un miler d’afectats per la mala qualitat d’aquestes, que en el conjunt català arribarien als sis milers.
L’oposició ganxeta, com us podeu imaginar, ja s’ha fet sentir. La CUP no descarta incloure Pellicer en l’escrit d’acusació. C’s i el PP, però, s’han mantingut en un discret segon pla. En aquest últim cas, i ja que van ser socis al consistori a partir de 2011, sorprèn aquest silenci. La millor reacció, en tot cas, ha arribat des d’Esquerra, que al saló de plens seu a prop de l’alcalde. Han carregat contra el pobre Pellicer, que li cauen hòsties de totes bandes, perquè no se’ls ha donat “cap explicació” del que ha passat.
En fi, que estem i estarem ben distrets, bon col·lega. Amb la negociació dels pressupostos a l’horitzó i cacau dia sí, dia també a l’hospital entre la direcció i els seus treballadors, queda ben clar que Reus és un espectacle. Molt adient, per cert, que el sector polític de la ciutat hagi optat per imprimir un punt de faràndula al seu dia a dia, enguany que celebrem l’any de la cultura i les millors figures dels escenaris passaran pel Baix Camp. Sort encara en tenim que la regidora reusenca Montserrat Caelles, àlies la terremotu, i la vostra Elvira Ferrando s’han unit per fer una campanya comercial conjunta entre les dues ciutats. Al Portal de l’Àngel ja tremolen.
