Advertisement
Carregant ...

Dones, pensionistes i mariners

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una de les moltes activitats que s’organitzen a diari a la Casa del Mar. Foto: DAVID OLIETE.

“Hi ha ben poques associacions de l’àmbit cultural i social a Tarragona que moguin tanta gent com nosaltres”. Són les paraules de Matilde Fàbregas, secretària de les Dones de la Casa del Mar, amb un to que mescla l’orgull i la responsabilitat. Al número 19 del carrer de Francesc Bastos, a un pas del centre neuràlgic de Tarragona i a un altre del Mediterrani –que li dona nom–, s’alça amb una sobrietat estricta un edifici per al qual sembla que els anys no passin mai. En una zona que ha viscut enormes transformacions des del punt de vista urbanístic en les darreres tres dècades, la Casa del Mar continua indemne al pas del temps i segueix exercint com a pol d’atracció d’una activitat molt intensa i alhora molt discreta.

La burocràcia administrativa i la inquietud de les associacions conviuen en una casa que, sense perdre la seva vinculació amb el mar, s’ha obert també a la resta de la ciutat, jugant un paper similar al dels centres cívics. I les Dones de la Casa del Mar en són el clar exponent. Fàbregas parla d’una quantitat abismal de persones que participen en l’entitat: actualment, al voltant de 2.700 sòcies actives. “Però en tota la nostra història com a associació, hi han passat més de 4.500 persones”, explica. Rosa Armengol n’és la presidenta i expressa a la perfecció el paisatge d’un dia qualsevol a la planta baixa de l’edifici. “Tenim activitats de tota mena, i passen per aquí centenars de dones, això és un anar i venir constant”, diu.

LA CASA DEL MAR EXERCEIX UNA FUNCIÓ DE CENTRE CÍVIC I ACULL UN COL·LECTIU DE DONES HIPERACTIU

La històrica entitat compta amb una característica que la fa singular: només hi ha associades. Els homes no en poden formar part. “Però a les excursions i viatges que organitzem sí que hi poden vindre”, puntualitza Armengol. El cert és que la vida diària de l’associació, que passa per les activitats, és només destinada al gènere femení. “Hem aconseguit acollir una associació només per a dones, un col·lectiu que, sovint, no ha gaudit dels serveis que mereixia”, explica Fàbregas.

La raó d’aquest fet es troba en l’origen de tot plegat. “Fa dècades, l’Institut Social de la Marina (ISM) pagava classes, bàsicament de manualitats, a la Casa del Mar, destinades a les dones dels treballadors de la mar”, narra la secretària de l’entitat. Però amb el canvi de mil·lenni, les competències en matèria d’associacionisme cívic van passar a la Generalitat. “Per seguir fent els cursos, necessitàvem demanar subvencions. Això ens va obligar a constituir-nos com a entitat”, rememora. Va ser l’any 2000 quan, legalment, van néixer les Dones de la Casa del Mar.

L’edifici del carrer de Francesc Bastos és propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social, que en comparteix l’ús amb la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, un ens dependent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. És aquest organisme qui cedeix part dels espais de què disposa a les Dones de la Casa del Mar. Això permet que passar-hi una tarda signifiqui veure tot un conglomerat de dones fent classes de català, assistint a cursos de ioga o aprenent a ballar. Dos grups de teatre, fotografia, gimnàstica, converses en anglès, restauració, pilates… i, fins i tot, una flamant coral de gòspel.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge dedicat a la Casa del Mar que publiquem íntegrament al número 22 del FET a TARRAGONA. De regal, amb la revista hi ha una publicació de vint pàgines molt ben il·lustrada dedicada als ‘aqüeductes i pedreres’ de l’entorn de Tarragona que són Patrimoni Mundial. Feu-vos ara subscriptors del FET i ajudareu a consolidar el periodisme de qualitat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *