Carregant ...

Un marge de confiança al nou projecte del Banc d’Espanya

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge actual de l’interior del Banc d’Espanya. Foto: Mauri – Ajuntament de Tarragona

D’entrada afirmo que el millor projecte, al meu parer, que ha tingut el Banc d’Espanya és el que l’havia de convertir en el centre d’interpretació de la Tàrraco romana i espai d’atenció als turistes. La proposta es va presentar públicament en diverses ocasions durant el període de govern PSC-ERC i tenia el finançament garantit a través del Pla de Competitivitat Turística: diners de l’Estat i la Generalitat (en total, 4 milions d’euros en tres anys) destinats als quatre municipis amb els monuments declarats Patrimoni Mundial: Tarragona, Altafulla, Constantí i Roda de Berà.

Per raons que mai s’han explicat amb claredat, el projecte que semblava encarrilat a principis de 2010 mai no va tirar endavant. Tarragona va deixar perdre l’oportunitat del Pla, i l’edifici del Banc d’Espanya va entrar en una espiral de propostes llençades, sense solta ni volta, per l’alcalde, els partits polítics de l’oposició i entitats. Gairebé totes formulades  sense una base mínima de fonament i alguna, fins i tot, amb una clara connotació electoralista com la que va portar a la signatura d’un conveni Ajuntament – AEQT per a un suposat Museu de la Química.

“La proposta de centre de difusió de coneixement es basa en arguments sòlids, però em genera dubtes”

Dit això, la proposta que ara presenta el govern municipal a través del regidor Francesc Roca de crear al Banc d’Espanya un centre de difusió del coneixement parteix d’una argumentació i unes bases teòriques sòlides i consistents: en destaco l’estratègia d’apostar per la innovació, la ciència i la recerca, enfortint la relació amb la URV i els tres centres que actuaran com a assessors del projecte (ICIQ, ICAC i IPHES) i l’objectiu de posar en valor aquests centres d’excel·lència, massa desconeguts pels tarragonins i els visitants.

Per aquestes raons, per la implicació dels directros dels tres instituts  -una novetat positiva i remarcable-  i pel treball previ i les bones intencions del regidor Roca  -massa sovint remant en solitari- cal donar un marge de confiança a la nova proposta per al Banc d’Espanya. Però, després de tantes decepcions, la confiança és escassa, i el projecte plantejat encara es veu molt embrionari: s’hi han de definir continguts, terminis i, sobretot, viabilitat econòmica.

“És coherent divulgar la tasca de tres instituts de recerca tan diferents en un edifici com el de la Rambla?”

Projectar aquest centre de difusió del coneixement i decidir-lo ubicar a l’edifici de la Rambla Nova em genera alguns dubtes:

a) Té sentit i coherència divulgar en un sol espai centres de recerca de temàtiques tan diferents? Els tres instituts em semblen de primeríssima categoria, però ajuntar-ne la difusió en un únic espai, remodelat d’un edifici de fa un segle és la millor opció?

b) A quin públic realment ens volem adreçar? Als tarragonins? Als turistes? Als experts? Correm el risc que finalment només sigui un centre per a escoles i instituts.

c) Es vol crear un centre experimental i innovador, fugint del museu convencional. D’acord, però tenim possibilitats reals i pròximes de trobar finançament públic o privat per fer-lo néixer i després mantenir-lo?

Confio que aquests interrogants, i d’altres que he expressat en privat, tinguin respostes satisfactòries en els propers mesos. I sobretot espero que d’aquí set anys no hagi d’escriure un altre article que comenci recordant que un dia del 2017 es va presentar l’enèsim projecte al Banc d’Espanya i del qual no s’ha sabut mai res més.

Presentació del projecte amb el regidor Francesc Roca i els directors dels tres instituts de recerca implicats. Foto: Mauri – Ajuntament Tarragona


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “Un marge de confiança al nou projecte del Banc d’Espanya”

  1. Rafael Vidal Ragazzon ha dit:

    No tenim un altre lloc per fer aquest projecte, per a mi és perdre l’oportunitat de fer quelcom mes en un indret tan cèntric i en un edifici tan emblemàtic. Ho sento, però no estic d’acord amb el projecte, això és l’únic que se’ls ha ocorregut després de més de 10 anys?, poca imaginació, poc tarragonisme Ja veurem si es tira endavant o una vegada més estan fent volar coloms.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *