11.5 C
Província de Tarragona
Dilluns, març 25, 2024

Converses entre autors i llibreters (I)

Rosa Marrugat, a l’esquerra, i Lurdes Malgrat conversen a la Llibreria de la Rambla. Foto: David Oliete.

Quan un client li demana aquell llibre que havia passat desapercebut durant anys per al públic, en una prestatgeria, i que trobarà per fi l’escalf de les mans d’un lector, Rosa Marrugat, de la Llibreria de la Rambla, sent una satisfacció enorme: “Penses: «Ostres, sempre hi ha un lector, encara que sigui a l’altra banda del món, per a qualsevol llibre»”. No tots els llibres, però, tenen ocasió de restar tant de temps a l’espera. La majoria tenen una vida força més limitada. Al capdavall, l’espai d’una llibreria és finit, i perquè hi entrin títols nous abans han d’haver-ne sortit d’altres. A més a més, avui dia les novetats, que apareixen profusament, si no rendeixen com s’esperava poden esfumar-se de la botiga en uns tres mesos, segons Marrugat.

 

Tot i el ritme que en certa mesura exigeix el mercat, Marrugat manifesta que li agrada disposar, a la llibreria, d’un bon assortiment de llibres de fons. “A les grans ciutats les llibreries de fons han desaparegut. Jo crec que només es mantenen en ciutats petites, com ara Tarragona”, assegura Marrugat. L’escriptora Lurdes Malgrat recorda d’entrar a la Llibreria de la Rambla, les primeres vegades, amb el propòsit d’adquirir, precisament, obres d’autors com ara Plató o Charles Darwin.

 

Tant Malgrat com Marrugat són lectores voraces. Juntes traspuen complicitat. Fa més de quinze anys que es coneixen, i asseure-les en el ja emblemàtic sofà de la llibreria per conversar d’una passió compartida es fa molt còmode per a l’intermediari: només cal deixar, pràcticament, que la conversa entre totes dues flueixi.

LURDES MALGRAT I ROSA MARRUGAT PARLEN DE LITERATURA AL SOFÀ DE LA LLIBRERIA DE LA RAMBLA

“No cal que els llibreters llegim tots els llibres que aconsellem, així com tampoc cal que t’emprovis totes les peces de roba per comprovar si et poden agradar. Ara bé, si coneixes millor la persona que et fa la petició, la tria pot ser més encertada”, afirma la Rosa. Val a dir, en aquest sentit, que Marrugat ha seguit amb atenció la trajectòria literària de Malgrat, tant en teatre com en poesia –ens en recomana sobretot el poemari Senyals a la costa–, i podia intuir, a partir de la seva obra, alguns dels interessos més marcats de l’autora. Respecte a això, Malgrat, que enguany s’obre pas també en la novel·la juvenil amb El secret de les terres roges (Onada Edicions, 2017), declara: “Cada gènere et porta a espais diferents, però en tots els casos m’he adonat que treballo la condició humana. Sempre vaig a la recerca d’aquest límit, d’aquest extrem, per veure de quina manera cada personatge hi pren les seves pròpies decisions. Potser per aquest motiu també m’atrapen aquest tipus de lectures”.

 

La trobada entre totes dues serveix per reforçar encara més el vincle magnètic de les seves preferències literàries. Tant l’una com l’altra manifesten el gust per un seguit d’autors americans com ara John Irving, Philip Roth, Richard Ford o Paul Auster. I quan parlem de la lectura com a via de desconnexió hi apareix també la mateixa predilecció: la novel·la negra. En el cas de Malgrat, però, es dona també l’aproximació tècnica de l’escriptor al gènere: “M’agrada copsar com cada autor intenta sostenir la intriga de principi a fi”.

ESCRIPTORA I LLIBRETERA COINCIDEIXEN EN EL GUST PER AUTORS AMERICANS I LA NOVEL·LA NEGRA

Per Malgrat, l’escriptor ha de ser necessàriament un bon lector: “Ell és el primer que llegeix el seu propi text, i per tant ha de ser un bon lector per revisar-lo, polir-lo”. Encara que la feina l’obliga a treballar més aviat assajos vinculats a l’àmbit de la pedagogia, Malgrat fa tot el possible per no abandonar mai la lectura de textos de literatura de ficció. “L’escriptor sempre es nodreix d’anar llegint autors diferents, maneres de fer diferents. Sense lectura no avances”, conclou. Per altra banda, Marrugat també defensa la lectura com a eina de treball dels llibreters. Admet que “quan surts de la llibreria a dos quarts de nou, esclar, és difícil posar-s’hi”, però, amb tot, mira de trobar sovint una estona per llegir, bé sigui després de sopar, o ben d’hora, al matí, o fins i tot aprofitant els trajectes curts en transport públic.

 

Per acabar, escriptora i llibretera convenen també que, tant quan s’és menut com quan s’és més gran, un pot descobrir mons molt diversos a partir de la lectura. Arribats en aquest punt de la conversa, la compenetració entre Marrugat –que de vegades sent que ha trobat l’íncipit d’una novel·la que no s’atreveix mai a continuar, potser pel respecte i l’admiració que professa pel mestratge dels bons escriptors– i Malgrat –que havia treballat a temporades, quan era estudiant universitària, a la Llibreria Thulir de Lleida– arriba al zenit. A propòsit dels beneficis de la lectura, Marrugat comença la frase i Malgrat s’encarrega de cloure-la: “Quan t’endinses en la lectura ets… lliure!”.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here