Carregant ...

Tarragona ‘passa’ de l’estació d’alta velocitat

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Estació de La Secuita a primera hora del matí. Foto: David Oliete

El Twitter alerta a primera hora del matí: “Tren Riba-roja d’Ebre 07:39 – Est. de França 10:55 efectua la seva sortida a les 08:10 amb 30 minuts de demora per incidència en origen“. Un altre cop la R-15. Què significa “incidència en origen?”. Per quins set sous no arrenca a l’hora el tren en l’estació de sortida? Cap altra informació posterior a les xarxes socials. Els usuaris esperen impacientment a l’estació de Tarragona ‘el tren de Casp’, en una andana sense marquesina i sense seients. El menyspreu d’Adif i Renfe és insuportable.

Com a contrapunt, hores abans el govern espanyol celebra els 25 anys de l’alta velocitat, els 25 anys de la línia Madrid-Sevilla. És la marca Espanya, símbol d’inversions faraòniques que ara permeten mantenir les obres de la xarxa ferroviària per connectar la capital de l’Estat amb Galícia, Astúries, País Basc, Múrcia, Almeria i Extremadura. 25 anys després, Barcelona i València continuen connectades per un tram de via única a Tarragona i la xarxa convencional de les comarques del sud de Catalunya (R-15 i R-16) presenta un estat lamentable de manteniment.

Amb un altre manera d’entendre l’Estat espanyol, Tarragona hauria sigut una de les primeres capitals amb estació d’alta velocitat. En condicions normals, Tarragona s’hauria vist afavorida per la seva situació estratègica, cruïlla dels corredors que uneixen Madrid – Barcelona i València – Barcelona. Però a Espanya només interessen les infraestructures radials, i l’estació tarragonina de l’AVE no va arribar fins al 2006 i es va construir al mig del no-res.

En 10 anys, les administracions han estat incapaces de construir el vial de Sant Ramon

Deu anys després, debatre sobre la idoneïtat de l’estació és irrellevant, no porta enlloc. Però, en canvi, Tarragona no ha aprofitat aquesta dècada per afrontar amb una bona estratègia i convenciment les millores de connexió amb l’equipament ferroviari. Una vegada més, els responsables polítics no han estat a l’alçada. ¿Com s’entén que no s’hagi construït el vial de Sant Ramon que permetria arribar en 10 minuts a l’estació des del centre de Tarragona, ignorant la N-240? ¿Com s’entén que no s’hagi adequat un ampli aparcament amb tarifes mínimes, a l’estil dels dissuassoris a les entrades de la ciutat?

Som davant d’un altre cas d’aquella apatia exasperant de Tarragona que em deprimeix. Apatia dels seus líders (?) polítics i apatia de la seva societat civil en general. L’estació del Camp de Tarragona presenta els mateixos problemes de connectivitat que fa 10 anys i sembla que no ens interessi resoldre’ls. L’estació de la ciutat perdrà aviat els trens de llarg recorregut en favor de l’estació de La Secuita i sembla que, ni així, no vulguem millorar-hi les connexions i els estacionaments.

Hi ha la frase tòpica, aquella relacionada amb els trens i la Façana Marítima, que afirma que ‘Tarragona viu d’esquena al mar’. Hi podríem afegir altres de similars, perquè malauradament Tarragona també viu d’esquena a moltes altres realitats (i potencialitats) i una d’elles és la seva estació d’alta velocitat.

Els vehicles aparquen als vorals de la carretera d’accés a l’estació de l’AVE. Foto: David Oliete


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *