Advertisement Advertisement
Carregant ...

«Soc Medusa i us dic que els periodistes menteixen»

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La Medusa és una de les primeres peces de la col·lecció del MNAT. Fotografia: David Oliete

Mònica Borrell serà a partir d’aquest dilluns 15 de maig la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Ella és la persona que ha guanyat la plaça per ocupar un càrrec d’enorme responsabilitat per obrir una nova etapa a l’equipament cultural que té la seu principal a la plaça del Rei.

Borrell es trobarà damunt la taula, entre una muntanya de documents, l’últim número del FET a TARRAGONA que dedica al MNAT un dossier de vint pàgines amb quatre amplis reportatges que intenten reflectir els clars i les ombres del museu.

Entre d’altres coses, la nova directora podrà llegir aquest article (aquí en publiquem només un petit fragment) que he elaborat assumint el paper de Medusa, la cara més coneguda del museu que hauria de ser un referent a Catalunya i a la Mediterrània occidental:

«TINC ESPERANCES. ES RESPIREN AIRES DE CANVI AL MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC»

«Els periodistes mentiu. No em miris amb aquesta cara. Que potser t’has quedat de pedra? D’acord, soc Medusa, però fa mil·lenis que no deixo ningú petrificat. A més, saps que el que dic és veritat. Quantes vegades m’heu promès a cop de titular un museu nou? O obres en el que m’allotja, des del 1960, a la plaça del Rei? Deu! Deu vegades!!! Amb projectes, pressupostos i tota la pesca. Espero que aquest cop no m’enguanyeu.

»Tinc esperances. De fet, es respiren aires de canvi al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: el MNAT, com us agrada anomenar-lo ara. Aquest mes de maig arriba la nova directora, la Mònica Borrell. Ve de Gavà, on durant molts anys ha estat la responsable del museu. M’han dit que és de l’escola de Josep Maria Carreté, actual gerent del MACBA i director del MNAT entre els anys 1996 i el 2000, mentre Francesc Tarrats es feia càrrec del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Suposo que sap on es fica, perquè quan arribi s’haurà de posar en dansa.

A l’esquerra, Xavier Llovera, director en funcions del MNAT durant els últims 10 mesos. I a la dreta, Jordi Agràs, director territorial de Cultura. A l’acte de presentació del FET a TARRAGONA. Foto: David Oliete.

»A sobre la taula hi trobarà un projecte de reforma i de renovació museogràfica que s’ha estat treballant durant els darrers dos anys, i que preveu una inversió de gairebé 4 milions d’euros i tres anys d’obres, que obligaran a tancar el MNAT i traslladar temporalment part de la col·lecció a un tinglado del port. “Les obres haurien de començar l’any que ve, situació política al marge”, diu Jusèp Maria Boya, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Govern català. I la situació política, en aquest cas, no és una qüestió menor. El MNAT continua sent propietat de l’Estat, si bé la seva gestió es va transferir a la Generalitat l’any 1982. Des de llavors s’han fet múltiples intents perquè se’n traspassés també la propietat. Tots infructuosos.

«DEPENDRE DE L’ESTAT I LA GENERALITAT NO ÉS FÀCIL I PASSA FACTURA»

»El 1996, amb Joan Maria Pujals de conseller de Cultura i Miguel Ángel Cortés de ministre, es va dir que ja estava fet. I res. En l’època del tripartit, el conseller Joan Manuel Tresserras va reprendre les negociacions. Tot semblava lligat, però hi va haver canvis al Ministeri i l’entesa es va fondre. I quan, l’any 2010, Jordi Agràs es va fer càrrec de la direcció territorial de Cultura, va posar el traspàs del MNAT entre les seves prioritats. Tampoc se n’ha sortit.

»Així és com l’any 2017 el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona continua sent l’únic museu català de titularitat estatal. Dependre de dues administracions no és cosa fàcil i pot passar factura. “El MNAT és víctima d’una doble dependència. Ni la Generalitat ni l’Estat no se l’han sentit prou seu”, afirma Francesc Tarrats. Durant més de trenta anys, des del 1979 i fins que es va jubilar l’any passat, Tarrats ha estat el director del MNAT i ha patit aquesta doble dependència en la pròpia pell.»

(…)

Així arrenca aquest reportatge elaborat després de moltes entrevistes i llargues estades a la Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona. El podeu llegir sencer, acompanyat d’unes magnífiques fotografies de David Oliete i d’altres articles d’Esteve Giralt, Pineda Vaquer i Carla Clúa al número 23 del FET a TARRAGONA.

 
La revista, a més, porta de regal un nou fascicle del col·leccionable de Patrimoni Mundial que està dedicat precisament a la vil·la dels Munts, un dels espais gestionats pel MNAT. Revista i fascicle els podeu adquirir a LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, LLIBRERIA LA CAPONA i CAL MATIAS (SERRALLO).

I si us en voleu fer subscriptors, cliqueu aquí: rebreu la revista a casa i gaudireu de molts avantatges en activitats culturals exclusives.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *