17.5 C
Província de Tarragona
Diumenge, març 24, 2024

Una manera còmoda d’afrontar els Jocs

El llac de l’Anella Mediterrània i, al fons, el Palau d’esports. Foto: Ricard Lahoz

A un any vista dels Jocs Mediterranis i a pocs dies de la que n’havia de ser inicialment la data inaugural -30 de juny del 2017-, hi ha una manera còmoda i fàcil d’afrontar l’esdeveniment esportiu: oblidar-se del passat, tancar els ulls als nombrosos errors en la gestió que s’han comès des de l’etapa de la candidatura i obrir-los només ara per passejar per l’Anella Mediterrània. Si adoptem aquesta postura acrítica, el resultat diria que és meravellós, espectacular, per a una ciutat de les dimensions de Tarragona.

 

Allà on hi havia fa 25 anys el barri de l’Esperança, poblat per gitanos i altres sectors provinents de les barraques del Francolí, ara hi ha un llac envoltat d’àmplies zones verdes i per a pic-nic.

Allà on hi havia terrenys plens de deixalles, ara s’aixeca un palau d’esports singular i amb capacitat per a 5.000 espectadors.

Allà on hi havia un atrotinat estadi d’atletisme, ara es perfila una instal·lació moderna que inclou una recta d’escalfament a cobert.

Allà on hi havia el vell poliesportiu de Camp Clar, ara hi ha un edifici i unes piscines remodelades.

Allà on hi havia abocadors incontrolats, ara es perfila una àmplia avinguda amb bancs, jardins, arbres i un terra on es dibuixen les anelles olímpiques i els noms de les ciutats que han estat seu dels Jocs Mediterranis.

L’ANELLA MEDITERRÀNIA JA ÉS UNA REALITAT A L’ESPAI QUE HAVIEN OCUPAT ABOCADORS I EL BARRI DE L’ESPERANÇA

Si mantenim aquesta actitud confortable (i amnèsica), veurem que un nou pol de centralitat a Tarragona neix entre un polígon comercial (Les Gavarres), dos barris residencials (Camp Clar i Bonavista) i una futura àrea de creixement amb Ikea i edificis d’habitatges. En total, 28 hectàrees repartides entre equipaments i zones de lleure. I on l’ajuntament només hi ha posat un 15 % del diners.

Les obres de l’estadi d’atletisme estaran enllestides el 15 de juliol. Foto: Ricard Lahoz

L’estadi d’atletisme costa 3 milions d’euros, pagats meitat i meitat per la Diputació i el Consejo Superior de Deportes. El Palau d’Esports, que puja a uns 16 milions, el financia íntegrament el Govern de Catalunya. La reforma de l’interior del pavelló i les piscines de Camp Clar han suposat 1’4 milions d’euros que ha posat la Diputació. I la piscina olímpica, la de 50 metres, la que ha fet suar més, suposa una despesa de 3 milions d’euros que aniran a càrrec de l’Estat, del CSD.

A l’avinguda central del recinte ja es pinten les anelles olímpiques. Foto: Ricard Lahoz.

L’ajuntament assumeix els 12 milions d’euros que costa la urbanització de l’anella: mobiliari, enllumenat, papereres, bancs, pintura, 3.500 arbres, 50.000 plantes, el conjunt del parc, el llac, les zones d’aparcament i el camp de rugbi que podran utilitzar els ‘voltors’ i que serà zona de ‘village’ durant els Jocs.

El Rugbi Tarragona podrà jugar en aquest camp de l’Anella. Al fons, els habitatges de Camp Clar. Foto: Ricard Lahoz.

Vist així, després de descobrir com avancen les obres i escoltant els arguments del regidor responsable, Javier Villamayor, tot sembla idíl·lic. És cert que Tarragona rebrà un llegat important en instal·lacions esportives. És cert que Tarragona tindrà el parc més gran allà on fins no fa gaire hi havia un munt de runa i descampats. És cert que Tarragona té l’oportunitat d’aprofitar els Jocs per millorar la seva identitat com a ciutat i com a capital de la segona regió metropolitana del país.

Al palau d’esports s’ultimen els detalls de la coberta. Foto: Ricard Lahoz

Però també és cert que la trajectòria de Tarragona 2017 ha estat  plena d’errors, decepcions i canvis de direcció i estratègia fins al punt que ha calgut ajornar un any la cita esportiva, una decisió inimaginable en qualsevol competició seriosa i ciutat preparada. Amb aquests antecedents, és normal que preocupi, i molt, com es gestionarà la ‘joia de la corona’, l’Anella Mediterrània, que ja despunta en el perfil de Tarragona. En l’any de la pròrroga, sabran fer bé les coses que s’han fet malament fins ara?

Al llarc es podran llogar barques. El recinte s’apropa a Bonavista. Foto: Ricard Lahoz.
Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here