Escrivia fa uns dies en un article d’anàlisi dels 10 anys de Josep Fèlix Ballesteros a l’alcaldia de Tarragona que el desgast progressiu que ha patit la seva gestió no ha anat a més per l’absència d’una alternativa a la seva figura. I és que, a dia d’avui, no veig al saló de plens un representant polític que pugui fer ombra a l’alcalde, ni per experiència, ni per discurs, ni per projecte. El govern municipal no tira, no va bé, però l’oposició no va millor.
No es detecta encara alternativa política, però des de fa un cert temps s’intueix un xup-xup a la ciutat, alguns moviments sorgits de la societat civil que revelen malestar i cansament amb la gestió de l’equip de Ballesteros, el PSC i els seus aliats. La il·lusió i les expectatives del 2007 són aigua passada i, tot i l’apatia habitual dels tarragonins, es nota que hi ha gent que es mou, disposada a canviar coses i generar nous discursos.
NO ES DETECTA ALTERNATIVA A BALLESTEROS, PERÒ HI HA INICIATIVES SOCIALS QUE REVELEN MALESTAR
La ‘revolta’ veïnal pel pla de la Budellera; les crítiques de les associacions i federacions veïnals per temes d’urbanisme, neteja i manteniment de l’espai públic; la insistència de la plataforma Oppida en oferir una sortida a un dels magatzems de Tabacalera; el moviment per revelar-se contra la imatge de ‘ciutat dormitori’, sense oci nocturn per als joves, en contraposició a la plataforma Farts de Soroll; les crítiques d’alguns sectors culturals als anuncis del regidor Josep MariaPrats… són iniciatives que demostren que alguna cosa es belluga.
Mentrestant, al govern de la ciutat -extremadament limitat en capacitat inversora- s’ha viscut amb molts nervis casos com el de les despeses de la targeta de crèdit que tenia l’exgerent de l’Empresa Municipal de Transports. Un altre símptoma que indica que el mandat no rutlla com voldrien. I no rutlla perquè, a més, continua l’ombra de dubte en relació al cas Inipro, la resolució del qual encara ha d’arribar.
A dia d’avui, hauríem d’estar a punt d’inaugurar els Jocs Mediterranis, però no. Hauríem de poder gastar alguns diners en inversions i obres per lluïr a la via pública, però no. (Els únics que hi tenen marge per invertir són el Port i la Diputació). Hauríem de seure i planificar les necessitats en equipaments culturals i socials de la ciutat per quan torni a haver diners, però no. Hauríem de tenir un full de ruta clar i global de ciutat, però no.
AL SALÓ DE PLENS NO ES VEU NINGÚ AMB POSSIBILITATS DE FER OMBRA A L’ALCALDE
No hi ha full de ruta al govern, però tampoc es veu a l’oposició. Travessat l’equador del mandat, Tarragona busca un candidat a l’alcaldia, un referent, una personalitat amb carisma i discurs que pugui estar a l’altura de Ballesteros. Un candidat que, si hi és, deu estar fora del Palau Municipal de la plaça de la Font.
Avui Ballesteros tornaria a ser el més votat en unes eleccions municipals. Els que realment vulguin disputar-li l’alcaldia, ja poden preparar programa, projecte i candidat/a amb cara i ulls, solvent, no una simple cara bonica.
L’alternativa al líder del PSC i al pacte amb la dreta del PP i Unió passa per l’esquerra, per la suma dels dos àmbits polítics que actualment són hegemònics a Catalunya (l’independentisme i els comuns) i que, d’una manera o altra, emparen, impulsen o simpatitzen amb algunes d’aquestes iniciatives que volen despertar i remoure la ciutat. Una ciutat que, en bona part, -i dissortadament- no es treu del cap els complexos, l’apatia i el discurs victimista. I mira que tenim potencial…!!!
