14 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Un Camp de Mart més buit i deixat que mai

Una de les sales dels edificis de serveis de l’auditori del Camp de Mart, plena de pols i de trastos. Foto: David Oliete.

Que t’obrin tots els racons del Camp de Mart no passa cada dia. Dreta al mig de l’escenari, miro a les grades que s’obren davant meu i penso en el privilegi que ha de suposar actuar en un espai com aquest, al peu de les muralles, en una estrellada nit d’estiu.

 

El terra que trepitjo també l’han trepitjat grans actors i actrius, com el Marsillach, l’Espert, el Pou i l’Homar. I grans músics d’aquí i de fora. Recordo l’emoció que vaig sentir en el darrer concert del Serrat, les llàgrimes que em va arrencar, tot just fa tres anys, la Sílvia Pérez Cruz, les notes brillants i captivadores del piano de Chucho Valdés i la simbiosi gairebé mística que vaig experimentar amb la Dulce Pontes.

 

Tanco els ulls amb l’emoció del record i quan els obro de nou el somni s’esvaeix i arriba la tristesa. La grada és buida i hi seguirà durant tot l’estiu. El d’enguany serà el primer en més de seixanta anys sense teatre ni música al Camp de Mart. Amb la notable excepció de la cloenda de la Setmana Cantant, que es farà a finals de juliol.

VISITEM UNES INSTAL·LACIONS DECRÈPITES, SENSE VENTILAR I PLENES DE POLS

D’un dels edificis laterals a l’escenari en surt el regidor de l’espai, que ve a rebre’ns amb un enorme manat de claus a les mans. Avui li ha tocat treballar. A ell i a quatre acomodadors, que han hagut d’acomboiar els alumnes del Col·legi Sant Pau i les seves famílies en l’espectacle de fi de curs. Però a la una de la tarda ja no hi queda ningú.

 

El Camp de Mart és tot nostre, per descobrir-ne i retratar-ne les entranyes, tot allò que escapa als ulls del públic: els dos edificis de serveis que hi ha als laterals i els vestidors, situats just sota l’escenari. El nostre guia ocasional condueix els nostres passos cap a l’edifici de la dreta, mirant al públic, i observa com se’ns esbatanen, ulls i narius, quan hi entrem.

 

El terra no recorda l’últim cop que va veure una baieta, i una mena de tela, d’aquelles que es fan servir a les obres, mig amaga un magatzem d’aspecte decrèpit. Però el pitjor és l’olor. Quant de temps fa que no es ventila? Al fons, uns vidres que algun dia devien ser transparents deixen traslluir la llum natural que es filtra a través de la pols i la vegetació.

(…)

Així arrenca el reportatge sobre l’estat llastimós del teatre auditori del Camp de Mart que publiquem íntegrament al número 24 del FET a TARRAGONA. Un reportatge ampli que inclou unes magnífiques fotografies de David Oliete.

La revista  -que porta de regal el fascicle dedicat a Centcelles i la ciutat cristiana dins el col·leccionable de Patrimoni Mundial-  la podeu trobar a LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, CAL MATIAS (Serrallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).

Aprofitant la sortida al carrer del número 24, us convidem a ser subscriptors del FET. I si ja en sou, us proposem regalar una subscripció a un amic/amiga o familiar clicant aquí i omplint el formulari. Estem a punt d’arribar a la xifra de 600 amics subscriptors.

Anna Plaza
Anna Plaza
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here