Advertisement
Carregant ...

Tarragona torna a Letamendi

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La plaça de Letamendi, punt de trobada de la gent de Tarragona que anirà a la manifestació de l’Onze de Setembre. Foto: Ajuntament de Barcelona.

Obro la web de l’ANC, per cercar el punt de trobada de la gent de Tarragona, a Barcelona, el proper 11 de setembre. Sorpresa. Carrer Aragó cruïlla amb Enric Granados. La plaça Letamendi. L’escalfor de l’estiu em convida a tancar el ulls i reviure unes imatges de fa 41 anys.

Els diumenges 1 i 8 de febrer de 1976, l’Assemblea de Catalunya va convocar dues manifestacions a Barcelona, per reclamar l’amnistia de presos i exiliats polítics. Formalment vàrem demanar un punt de concentració, un recorregut, … el de sempre, vaja. Però… com sempre, sabíem que no les autoritzarien, de manera que entre les formes sol·licitades i la realitat del que hi anàvem a fer hi havia un abisme.

L’ONZE DE SETEMBRE ENS TROBAREM AL MATEIX LLOC ON ENS MANIFESTÀVEM EL FEBRER DE 1976

La gent de Tarragona i de les comarques del Camp, més enllà del que deien aquells papers “formals”, teníem l’encàrrec clandestí d’organitzar els aldarulls prenent, ai las!!!, la plaça Letamendi com a punt central de les accions.

Ara hi tornarem. Aquest cop ens l’autoritzaran. Probablement no hi trobarem a la Policia Nacional esperant-nos com fa 41 anys; probablement aquesta vegada no ens estomacaran; però hom no podrà deixar de pensar que a l’atmosfera de Letamendi hi seguirà gravitant la nefasta partícula del reaccionarisme més absolut, disfressada de volva en forma de Tribunal Constitucional, Fiscalies i Operacions Catalunya.

Càrrega policial contra els manifestants pro-ammistia el 8 de febrer de 1976 als carrers de Barcelona. Foto: Manel Armengol.

Batallàvem llavors per la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia (com a forma de fer camí cap al ple autogovern, dèiem). Això darrer no és un invent. A les parets del meu despatx hi he tingut, des de sempre, una còpia del Manifest per la Ruptura de l’Assemblea de Catalunya (juliol de 1976). Hi llegeixo: “ … Per a Catalunya aquestes exigències es concreten en el restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació”.

“AUTODETERMINACIÓ ÉS LLIBERTAT, I AQUESTA NO TE LA DONEN MAI, S’AGAFA, LA CONQUISTES”

Ara, Tarragona tornarà a Letamendi. Hi tornarem per batallar, sense embuts ni filtres, pel ple exercici del dret d’autodeterminació. Llegeixo que alguns d’aquells que hi eren l’any 1976, ara no hi seran. Ho respecto, però no ho entenc, companys. Tot amb tot, si no els he de tenir al costat, espero no tenir-los tampoc al davant.

On seran? No poden estar contra l’exercici del dret d’autodeterminació. Autodeterminació és llibertat, i la llibertat no te la donen mai, s’agafa, la conquistes. No hi ha excuses que valguin. Sense llibertats nacionals no hi haurà llibertats socials. José de Letamendi us espera a la seva plaça, companys. Era metge, músic, pintor, filòsof i poeta. Era un home que pensava per ell mateix i, per tant, un ésser lliure, i en necessitem molts d’aquests el dia 11, a Letamendi.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *