Carregant ...

Ens veiem als col·legis electorals

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L’Escola Oficial d’Idiomes és un dels col·legis electorals de Tarragona del referèndum de l’1 d’Octubre. Foto: Ricard Lahoz

Els meus pares, espanyols (nascuts a l’Aragó), volen votar l’1 d’Octubre. I amb més raons, després d’haver vist per televisió les imatges de diverses casernes de la Guàrdia Civil a Espanya acomiadant els agents que venen a Catalunya amb el càntic d’‘A por ellos, oé’. Als meus pares, ja grans, i a altres persones nascudes a diferents llocs d’Espanya amb qui he parlat aquests darrers dos dies, els ha commogut profundament l’agressivitat mostrada contra els catalans amb to desafiant.

Si els catalans som ‘ellos’, vol dir que hi ha un ‘nosotros’. S’adonen els que vitoregen la Guàrdia Civil que entre els ‘ellos’ hi ha desenes de milers d’aragonesos, andalusos, castellans, murcians… i els seus fills i néts que volen votar aquest diumenge? I que molts volen votar NO i altres volen votar SÍ a la independència de Catalunya? S’adonen que cantant ‘A por ellos, oé’ estan considerant els catalans ciutadans estrangers? Llavors, perquè volen que seguim a la força formant part d’Espanya?

“TOTHOM SAP QUE DIUMENGE HI HAURÀ UNA MOBILITZACIÓ MASSIVA PER VOTAR”

Ja fa temps que observo com molta gent que es considera tant espanyola com catalana i que viu a Catalunya des de fa 40 o 50 anys, se sent cada cop més lluny del seu lloc de naixement i del que representa l’Estat espanyol. No viuen en una situació d'”alienació mental”, com afirmen alguns. Pateixen en primera persona, ofesos i indignats, el menyspreu successiu dels governs espanyols (i de molts mitjans de comunicació) en temes de finançament, impostos, infraestructures, llengua, cultura… i l’intent d’humiliar les institucions del país els darrers dies. La fractura la veig irreversible.

Ningú no sap com s’acabarà la jornada de diumenge, però gairebé tothom sap que al llarg del dia hi haurà una mobilització ciutadana massiva, multitudinària  -potser mai vista al nostre país- que voldrà exercir el seu dret a vot. No serà fàcil. Allà on puguem votar, votem. I allà on la repressió de l’Estat ho faci inviable, caldrà fer cua pacíficament durant tota la jornada, papereta en mà, per fer veure al món que no renunciem al dret a decidir el nostre futur com a poble.

“DECIDIM EL FUTUR DEL PAÍS CONTRA EL SETGE I LA LIMITACIÓ DE LLIBERTATS I DRETS FONAMENTALS”

A primera hora de diumenge aniré a votar  a l’Escola Oficial d’Idiomes. I a mig matí, els meus pares provaran de votar al CAP Jaume I. Ho faran, si veuen que el centre està obert i no hi ha conflicte amb la policia, potser amb una mica de por, però ho intentaran fer, farts de tant menysteniment, i per dignitat, la mateixa dignitat que van tenir a principis dels anys 60 quan van venir a Catalunya fugint de la fam i la misèria.

Aquest 1 d’octubre, qui vulgui que surti a dir lliurament com vol el futur del país. Contra la desmesura, el setge, l’autoritarisme, la limitació de llibertats i drets fonamentals, el precinte de col·legis electorals, el requisament de paperetes, l’eliminació de pàgines web, la invasió de milers de policies i guàrdies civils…

A favor d’una democràcia de més qualitat, un estat propi en forma de República que defensi les llibertats sense restriccions, unes institucions fortes i un país digne que es pugui governar amb la màxima sobirania possible en un món interdependent. Per tot això, aquest cap de setmana ens veiem als col·legis electorals.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

3 respostes a “Ens veiem als col·legis electorals”

  1. PAU JANSA ha dit:

    Totalment d’acord amb l’article. Encara que només sigui per dignitat diumenge hem de sortir al carrer.

  2. Olga Xirinacs Díaz ha dit:

    Molt ben escrit i raonat. I encara millor perquè és formulat en positiu, no en interrogant.
    Sí, senyor, ens hi veiem.

  3. Matias Vives March ha dit:

    Efectivament, ens hi veiem. Confesso que sempre m’he sentit mes a prop de l’Amparito Roca que dels Segadors, però “… l’endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba …” s’ha de traduir en vots l’1-O. L’article detalla amb precisió allò que som: un sol poble. Un poble que sap que la independència del segle XXI ja no va de fronteres. Que les úniques fronteres que encara queden al món són les que posen els Estats a la lliure circulació de persones, especialment si són refugiats. I precisament aquestes són, ai las !!!, les que el Nou País vol enderrocar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *