Carregant ...

Una Tarragona commoguda, valenta i emocionada

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Plaça dels Infants i l’edifici de la Chartreuse aquest diumenge a les vuit del vespre. Foto: Rosa M. Ibarz

La plaça dels Infants recorda les places dels pobles, el punt de trobada de veïns i veïnes que dempeus o asseguts, enraonen. I ara somriuen. Tanca les portes el col·legi electoral de l’Escola Oficial d’Idiomes sense haver rebut la visita de la Policia Nacional. Eufòria, alegria, emoció, llàgrimes. La gent canta ‘Els Segadors’. Són les vuit del vespre. Dins comença el recompte i fora molts no deixen de protegir l’accés a l’edifici. És una de les moltes imatges particulars d’aquest diumenge de dignitat col·lectiva de Tarragona i Catalunya.

MILERS DE TARRAGONINS DEFENSEN LES URNES DAVANT LA REPRESSIÓ POLICIAL

Enrere deixem moltes hores d’emocions personals i col·lectives. Una dia que sempre recordarem: Per les ganes de decidir i per la indecència de l’Estat. La xarxa difon des de primera hora centenars d’imatges de repressió policial brutal contra ciutadans armats només amb paperetes. (En aquest article, volgudament, no volem reproduir la violència per posar més en valor el civisme de les persones).

A Tarragona, la batuda repressiva comença a la perifèria (Camp Clar, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador) i desemboca al migdia a la plaça Imperial Tàrraco amb unes imatges de cops de porra, trets a l’aire i atacs indiscriminats que recorden la dictadura i que aviat donen la volta al món. El president local d’ERC, Sergi Albarrán, n’és la principal víctima.

La ciutat i el conjunt del país estan commoguts. La vergonya de l’actitud de l’Estat amb centenars de policies carregant contra tarragonins en actitud pacífica (a por ellós, oé!!!) té com a resposta el coratge i la determinació de milers de ciutadans que segueixen fent cua. Amb el pas de les hores i en clau local, el silenci públic de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la seva absència al carrer provoca estupor.

L’ALCALDE BALLESTEROS TRIGA 10 HORES EN FER UN COMUNICAT QUE NO ESMENTA ELS FERITS I CONTUSIONATS

La comparació amb algunes alcaldesses socialistes, també contràries al referèndum com Núria Marin (L’Hospitalet) i Núria Parlón (Santa Coloma de Gramenet), deixen en evidència el paper de Ballesteros. A les vuit del vespre, amb col·legis tancats a la força i diversos ferits i contusionats a la ciutat, l’alcalde fa públic un comunicat, on no parla de condemna, no esmenta les víctimes de la policia i només parla d’“enfrontaments inadmissibles” i “accions violentes desproporcionades”. En un vídeo posterior, Ballesteros posa al mateix nivell les càrregues policials amb la col·locació de contenidors al mig d’un carrer.

Els crits de ‘Ballesteros dimissió’ es reprodueixen en acabar la jornada electoral a l’EOI i a l’acte que se celebra a les deu de la nit a la plaça de la Font convocat per les forces sobiranistes. Esfereïts i commocionats per les càrregues salvatges i indiscriminades, els partidaris del referèndum celebren que les urnes i les paperetes s’hagin mantingut vives tot el dia a la majoria de col·legis de Tarragona.

Dos agents dels Mossos a les 7,45 del matí a les portes de l’EOI. Foto: Ricard Lahoz

Per arribar al final de la jornada, però, han calgut moltes mans i molta determinació. Els primers en arribar al carrer Smith ho fan a quarts de cinc de la matinada. La Sònia porta una flassada, un parell de cadires plegables i bosses amb aigua i menjar per les hores que calgui. L’acompanyen la parella i dos fills. “He vingut per protegir el col·legi electoral i el meu dret a votar. Després anirem a buscar als avis perquè també puguin votar”, afirma.

Preparats per votar des de les 5 de la matinada. Foto: Ricard Lahoz.

Tres hores més tard, a tres quarts de vuit, apareix una patrulla dels Mossos que es quedarà a prop de l’edifici durant tota la jornada. Dins de l’EOI ja són les urnes i les paperetes. A les vuit, més de 300 persones aplaudeixen l’obertura de les portes del col·legi electoral. A les nou, superant problemes informàtics, es posen en marxa vuit taules formada per 24 voluntaris.

Josep Serra i Joana Virgili, els primers de la cua a l’EOI. Foto: Ricard Lahoz

La primera de la filera és la Joana, una metgessa de guàrdia aquest diumenge. “Estic més tranquil·la, he resolt molts dubtes que tenia fins ara i és un goig sentir-te tan acompanyada”, reconeix. Cares d’emoció, alegria i expectació. La Joana Virgili, exdirectora del Camp d’Aprenentatge de Tarragona, i el Josep Serra també estan preparats per votar. “Un somni que finalment assolirem”, proclamen.

Crides a la calma i la paciència a les portes del col·legi electoral. Foto: Ricard Lahoz

La lentitud, provocada pels problemes tècnics que es multipliquen, no acaben amb la determinació de la gent a votar. Cues en ziga-zaga al pati de l’EOI fins a la plaça dels Infants i el carrer Reial. Milers de persones esperen pacientment. Es forma una cua especial per a la gent gran: no volen marxar, treuen cadires per fer més fàcil l’espera. Uns voluntaris apareixen al migdia amb caixes de plàtans i pomes per evitar defalliments.

Paciència i calma amb la papereta en mà. Foto: Ricard Lahoz.

Aplaudiments espontanis quan persones grans i joves alcen en braços en senyal d’alegria en sortir de la taula electoral. Cues ordenades, pacífiques i familiars. Les càrregues policials a diversos col·legis electorals de Catalunya (la primera, on havia de votar el president Puigdemont) i, especialment, les informacions que arriben de la repressió policial als instituts de Tarragona fan augmentar la tensió a l’ambient a la Chartreuse. Es produeixen falses alarmes. Es tanquen les portes i, improvisadament, els presents canten ‘Els Segadors’.

El pati de l’EOI a la Chartreuse a les nou del matí. Foto: Ricard Lahoz.

A prop, a Casa Gasset, a tocar de la plaça dels Carros, a mitja tarda entren a la força els policies i s’hi troben només una urna i uns clavells. Ara sí, sembla que la propera ens tocarà a l’EOI. La gent no marxa. L’espai extern de la Chartreuse continua ocupat pacíficament, custodiant unes urnes cada cop més plenes. Però passen els minuts i les forces militars d’ocupació no venen, la tensió va de baixa…

Els electors canten ‘Els Segadors’ darrere la porta de l’EOI per defensar les urnes i les paperetes. Foto: cedida.

Un rampell d’alegria recorre el pati i arriba fins al carrer Reial. Càntics, aplaudiments, abraçades… i unes imatges de violència gravades per sempre al cervell que no oblidarem mai. Però això no acaba aquí: demà ens convoquen a aturar el país i demostrar que som un sol poble. Un altra mobilització per simple DIGNITAT DEMOCRÀTICA.

Es reparteixen plàtans al migdia per ajudar a passar les hores. Foto: Ricard Lahoz.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Una Tarragona commoguda, valenta i emocionada”

  1. MontserRat Cebrián Sabat ha dit:

    Ricard, has escrit un article genial. Gràcies per posar l’èmfasi en el civisme, l’alegria, el desig de protegir i tenir cura dels altres, de defensar les nostres llibertats i els nostres drets. .. les imatges de l’actitud bestial (no humana) de les forces de l’estat encara la tenim a la retina però les teves paraules són un bàlsam per anar-les fent desaparèixer. Gràcies.

  2. M Joana Virgili ha dit:

    El teu escrit ens emociona, ens fa reviure aquelles hores en que ens vam creure vius, lliures d’expressar el que sentim i el que esperem aconseguir. Moltes mercès

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *