Els carrers han deixat de cridar ‘Independència’ i han passat a reclamar simplement ‘Llibertat’. La recuperació de l’autogovern, la democràcia i les llibertats bàsiques, i la qüestió dels presos configuren el nou marc central de la política catalana. És la conseqüència de la repressió practicada per l’Estat des del 20 de setembre que culmina 40 dies després amb l’empresonament de mig Govern i l’exili de la resta.
L’independentisme -el principal moviment polític del país- s’ha de centrar en ampliar i reforçar un front democràtic que aplegui la indignació i el rebuig que provoca l’aplicació del 155 i les resolucions judicials en la major part de la societat catalana. És hora de reclamar amnistia i llibertat (com en aquelles manifestacions del període 1976-1978), perquè està en joc la supervivència de les institucions i la democràcia a Catalunya.
“L’INDEPENDENTISME HA D’INSISTIR EN TROBAR UNA SOLUCIÓ DEMOCRÀTICA, UN REFERÈNDUM PACTAT”
També és hora de seguir insistint en una negociació política, en trobar una solució democràtica al conflicte en forma de referèndum pactat. No s’hi pot renunciar. I per això és fonamental el resultat de les eleccions del 21 de desembre. L’àmbit independentista només pot aspirar a créixer i eixamplar-se si vol abordar amb certes garanties la nova etapa que s’ha obert impregnada per la repressió de l’Estat i que ens aboca a un període dur, complex i llarg.
Aconseguir una renovada majoria al Parlament potser no serà suficient, tenint en compte el context d’anormalitat i de posicions autoritàries, però resulta una condició necessària i imprescindible per seguir avançant i no quedar encallats.
“NO POT SER QUE LES POSICIONS MINORITÀRIES A CATALUNYA S’IMPOSIN A LA FORÇA”
La duresa de l’Estat cohesiona les bases independentistes i arriba a altres sectors socials que comencem a trobar insuportable mantenir la permanència a Espanya. En aquest sentit, resultarà fonamental la gestió dels propers dies i setmanes: aturades de país, mobilitzacions massives i cíviques, defensa de les institucions usurpades, alliberament dels presos, acords mínims però fonamentals entre formacions polítiques diverses…
El 155 l’avalen formacions polítiques que no representen ni un terç de la població de Catalunya -caldria preguntar especialment als votants del PSC si comparteixen el posicionament oficial del seu partit-. El NO sistemàtic al referèndum només compta amb el suport del 20-25 % dels catalans.
“LA GRAN MAJORIA DE CATALANS CONDEMNEN EL 155 I RECLAMEN LA LLIBERTAT DELS PRESOS”
No pot ser que les posicions clarament minoritàries a la societat catalana s’imposin a la força des de Madrid i dirigeixin el destí de Catalunya. No pot ser. En un moment tan greu, les urnes del 21-D apareixen com una altra oportunitat perquè el país avanci, justament, amb els postulats de la majoria, de la gran majoria de ciutadans. Com passa en qualsevol país democràtic.
I aquí, la majoria condemna el 155, demana l’alliberament dels polítics i líders civils empresonats i reclama decidir lliurament el futur del país.
—-
(Celebro que 200 professionals i intel·lectuals de diferents àmbits del país promoguin un manifest per fer un front comú el 21-D, i que entre els signats hi hagi dues persones de rellevància vinculades a Tarragona com són Josep-Lluís Carod-Rovira, exvicepresident del Govern i Dolors Comas d’Argemir, exdiputada i exregidora a l’Ajuntament de Tarragona)